La confrontació entre els jutges conservadors del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional ja és frontal i irreversible. La insubordinació de la judicatura conservadora és explícita a través dels vuit jutges del Consell —els que incompleixen la llei des del 13 de setembre— i el bloc dels set magistrats de l'òrgan de garanties. Amb els terminis sobrepassats en 1477 dies el CGPJ i en 96 dies el Constitucional, el que semblava immobilisme ara és trinxera i guerra oberta. En el ple d'aquest dilluns, després d'un cap de setmana de crides i pressions, han pres diverses decisions insòlites. Primer, s'han assegurat una majoria conservadora en portar-lo a Ple i no a Sala, on el balanç hauria estat progressista. I una altra votació més polèmica si cap, que el president Pedro Antonio Trevijano i el jutge Antonio Narváez han votat en contra de la seva recusació. Han donat llum verda a decidir ells mateixos sobre el recurs del PP per impedir la reforma legal que obligaria a la seva renovació. I la traca final, la paralització en el Senat de la reforma.

Amb el mandat caducat, nomenats al seu dia pel PP, donant-se suport en el vot de Trevijano, en una ajustada decisió de 6 a 5, frenen la votació de la reforma de la llei que els enviaria a casa. Segons els seus arguments, per la seva "objectivitat" no mereixen ser apartats. Perdre la seva feina, no els ha semblat un motiu de pes. I ho han fet fins i tot sense acceptar la personació del president de la Comissió de Justícia, el socialista Felipe Sicilia. De totes decisions, podrien haver salvat els mobles i guardat les formes en almenys una. Ni això. Així que el bloc conservador accepta les cautelars demanades pel PP i impedeix que s'aprovin les reformes legals que impliquen la seva sortida, a més d'afectar la supressió del delicte de sedició i la rebaixa de la malversació.

El president del PP ha revelat l'estratègia subversiva sense embuts. Arribaran "fins on facin falta", ha dit Alberto Núñez Feijóo davant la Junta Directiva Nacional. Si han bloquejat la renovació del Poder Judicial des del minut zero del mandat de Sánchez, si utilitzen i pressionen el Constitucional, si preparen una envestida judicial contra el Govern a través dels tribunals, sembla evident que la línia dura no té límit. És l'estratègia recurrent, el braç dels tribunals substituint el polític, en aquest cas, contra una coalició de govern, un president i una majoria parlamentària sortida de les urnes.

La decisió del Constitucional de tombar el ple del Senat, en contra del criteri de la Fiscalia i del lletrat principal Juan Carlos Duque, estableix un perillós precedent d'ingerència del poder judicial en el legislatiu, segons nombrosos lletrats de Cortes de tall progressista i conservador. Si no ho hagués fet, també guanyava el PP, que hauria recorregut la reforma. El desacatament de la cúpula judicial conservadora a la seva pròpia renovació és total i es materialitza amb aquesta resolució sense precedents. Ja calen negociadors pel mig, sense Félix Bolaños i Esteban González Pons, ni portaveus de grups parlamentaris donant la cara per les reformes. Ara legisla el Constitucional que decideix que es tramitin unes esmenes sí, d'altres no. Els seus llocs no es toquen, la sedició i la malversació han tingut més sort.

Hi haurà desobediència? Des del PSOE, és impensable. La lògica dels socialistes és acatar les resolucions sense embuts. Meritxell Batet no incompliria una resolució del Constitucional ni Ander Gil, president del Senat. Segons fonts de la direcció de Podemos, no instaran a l'incompliment de la decisió del Constitucional, encara que trenqui tots els consensos. Entenen que no hi ha lloc a demanar la insubordinació d'una institució contra una altra, ni entraran en aquest "daltabaix" malgrat utilitzar la fórmula retòrica del 'no hauria d'acceptar-se'. Però llancen una pregunta de gran importància: què farà Pedro Sánchez?

El president espanyol ha estat meridià en aquest assumpte. Ho va dir des de Brussel·les durant la votació en el Congrés: "La dreta i la ultradreta intenten atropellar la democràcia". Sent la segona institució de l'Estat, va assenyalar una confrontació entre la dreta judicial i l'Executiu. Els jutges del Constitucional, en una votació a dos blocs —progressistes i conservadors— han evitat una votació del Senat, de manera preventiva, llançant un missatge duríssim a Sánchez i una desautorització inèdita. Quina resposta donarà el president del govern espanyol i la majoria parlamentària davant un qüestionament directe dels jutges conservadors? El Poder Judicial els assenyala directament i només en pot quedar un.

Si l'executiu no aconsegueix recuperar el mandat constitucional de la renovació dels òrgans judicials, l'anomalia debilitarà Sánchez de manera irreversible d'aquí a les generals. La degradació institucional prolongada durant cinc anys tindrà efectes impredictibles. I serà la constatació d'haver perdut una guerra bruta arbitrada pel PP —el bloqueig dels quatre anys del Poder Judicial no és cap altra cosa—. No renovar-lo, no tornar la seva normalitat Constitucional, arrossegarà les opcions de la coalició. I amb Sánchez, també la seva aposta política per Catalunya i la reconstrucció dels ponts amb ERC. La portaveu Pilar Alegría ensenyava en la roda de premsa de Ferraz una fotografia de contenidors cremant a la Barcelona de 2017. 'No estem l'any del Procés', deia. El temible és que el bloc judicial, la insubordinació dels jutges conservadors, sí que congela la Justícia en aquell passat. Manté les majories conservadores al marge de la representació parlamentària que seran utilitzades a conveniència. Si Sánchez no passa aquest pont, aconseguiran volar-lo.