L'altre dia, vaig trobar per casualitat aquest tuit​ d'agost del 2014 de l'actual alcaldessa de Barcelona i llavors impulsora del que és ara Barcelona en Comú, en el qual responia a un usuari que preguntava sobre la implicació d'ERC en el sempre recurrent cas Pujol, el comodí favorit dels ximples útils contra l'independentisme:

El tuit em va venir com l'anell al dit perquè aquell mateix dia s'anunciava el pacte entre Colau i CiU pel nou Pla d'Habitatge de l'Ajuntament.

No cal dir que les extenses xarxes comunicatives de Barcelona en Comú i els seus partisans es van cuidar molt bé de no publicitar l'acord amb el seu pitjor enemic. No sigui que algú trobi un tuit de l'activista del passat qualificant l'actual alcaldessa de còmplice amb la corrupció i les portes giratòries, o recordi l'opinió que li mereixien llavors les polítiques en matèria d'habitatge de Trias. No contenta amb això, aquest divendres també comptarà amb el suport dels còmplices d'ERC per aprovar el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT).

Com bé assenyalava @Kasperjuul_0, flagell dels hipòcrites a Twitter i geni de la comunicació política (de qui algun partit hauria d'aprendre alguna cosa), després del seu acord de govern amb el PSC i el pacte per l'habitatge amb CiU, a Colau només li falta pactar amb el PP per fer bingo en el seu compromís amb el canvi real.

A Colau només li falta pactar amb el PP per fer bingo en el seu compromís amb el 'canvi real'

Poc menys de dos anys al capdavant d'alcaldia de Barcelona han servit per aclarir a què es referien els nostres entranyables activistes de la nova política quan cridaven "Sí que es pot": es pot pactar amb els que qualificaves de corruptes sense convertir-te en còmplice de la corrupció. Es pot girar l'esquena a l'economia social privatitzant serveis bàsics. Sí que es pot precaritzar l'ocupació pública. Es pot nomenar segon tinent d'alcalde i responsable de les àrees d'Empresa, Cultura i Innovació a un investigat per tràfic d'influències. Sí que es pot arribar a l'alcaldia prometent que acabaries amb els desallotjaments i constatar que durant el teu mandat han augmentat.

Però res d'això no sembla afectar Colau i els seus, que han aconseguit arribar i mantenir-se en les institucions a còpia de crear focs per després vendre fum. La mal anomenada "confluència d'esquerres" no deixa de ser una gegant maquinària electoral al servei d'aquells que volen viure a costa de l'administració pública i que van guanyar les eleccions amb un relat que ara entra en contradicció flagrant amb les seves accions al capdavant de la primera ciutat del país, moltes vegades sabent que el relat no se sostenia ni amb dades ni amb la realitat. Tanmateix, no trobareu ni rastre del pacte de Colau amb CiU en matèria d'habitatge, una cosa 100% real i contrastable, entre els seus habituals portaveus tant a les xarxes socials com en els mitjans de comunicació. No sigui que algun ciutadà crític que encara cregui en la incorruptibilitat de l'alcaldessa s'assabenti i li doni una embòlia.