El president del govern espanyol no ho va poder dir més alt ni més clar. Desencadenat de la pressió d'aprovar els pressupostos, no només no se'n va sinó que aspira a completar la legislatura. Qui vulgui treure'l de la Moncloa ho haurà de fer personalment i més li val anar preparat per a una bona baralla, perquè es trobarà el Rajoy combatiu i rocós que va comparèixer divendres a la sala de premsa de presidència del govern espanyol.

En la lògica de Mariano Rajoy, després de tot el que ha passat i suportat, la devastadora sentència de la Gürtel no canvia gairebé res. De fet, té fins i tot una mica de raó. Els que ara mateix volen desallotjar-lo en nom de la corrupció han desaprofitat fins a tres ocasions per fer-ho —dues eleccions i una moció de censura— i en totes elles Gürtel, Luis Bárcenas o Francisco Correa ja estaven aquí i ja sabíem tots què significaven.

Tots han acudit en bandada a l'olor de la sang política de Mariano Rajoy. Ningú no ha volgut sortir a la foto com un possible suport del govern popular. Tots han volgut col·locar-se bé a la foto dels qui estan disposats a fer-lo caure en nom de la decència i la democràcia. Però són només això, fotos.

Hi ha tanta lletra petita darrere dels fulminants anuncis que cal veure si, com sosté Rajoy, totes les contradiccions que impedien l'oposició de sumar per tombar-lo segueixen vives i cuejant i no ha canviat res o, com sostenen tots els altres, les coses han canviat radicalment i ara tots poden votar amb tots i per tots amb inusitada alegria i noble camaraderia.

Rajoy ha optat pel més prudent: aguantar impertèrrit i prendre's el seu temps mentre tots els altres corren d'un costat a l'altre comprometent coses que no està gens clar que puguin complir

Tots volen que la moció es presenti per convocar eleccions immediatament. Però Pedro Sánchez ja ha dit que la presenta per convocar eleccions, gestionar una agenda social, regenerar la democràcia i defensar la Constitució. Alguna cosa no quadra. O convoca eleccions o governa el PSOE, les dues coses alhora no poden ser.

Si pretén governar, haurà de pactar un programa de govern que, per exemple, Pablo Iglesias voldrà negociar i ja sabem que en aquest punt ja han encallat unes quantes vegades. Caldrà veure, a més, si el PDeCAT i ERC voten amb tant entusiasme un candidat que es presenta amb aquest programa tan constitucional i constitucionalista. El PNB ha posat com a condició que s'aprovin els pressupostos ja tancats amb el PP, serà interessant veure com gestiona el president Pedro Sánchez la seva agenda social amb els antisocials pressupostos que li deixa Rajoy.

El cas de Ciutadans resulta, una vegada més, fins i tot més desconcertant. Els taronges volen aconseguir l'autèntica quadratura del cercle. Li demanen a Rajoy que convoqui eleccions, una cosa que no pot fer, ja que ja hi ha una moció de censura en marxa, i a Pedro Sánchez l'avisen que donaran suport a la seva moció sempre que no la faci amb els vots de nacionalistes i populistes, amb la qual cosa ja no donarien els números per fer fora Rajoy; per acabar-ho d'adobar, Cs no tenen diputats per presentar la seva pròpia moció.

Hi ha tanta lletra petita en les posicions d'uns i d'altres que no és estrany que Rajoy hagi optat pel més prudent: aguantar impertèrrit i prendre el seu temps per llegir-se-la amb calma mentre tots els altres corren d'un costat a un altre comprometent coses que no està gens clar que puguin complir. Però no ens enganyem, la cosa és tan seriosa que Mariano Rajoy ha decidit no anar a la final de la Champions a Kíev a donar suport al Reial Madrid.