Agafo el tren a Figueres a les 18.38 h. És un AVE. Arribo a Barcelona a les 19.34 h. M'ha costat 21,5 €. Són 143 quilòmetres i ha arribat puntual. Faig transbordament per a seguir cap al sud del Principat, que és lo bell mig del país sencer. Pujo al tren a Sants a les 20 h. És un regional (per a anar a Tortosa no hi ha cap altra possibilitat, tots ho són). Arribo a la capital de l'Ebre amb retard: a les 00.17 h de l'endemà. Hauria d'haver arribat a les 22.32 h. M'ha sortit per zero euros amb l'abonament recurrent subvencionat (si no fos així, lo preu són 13,50 €). Són 180 quilòmetres i ha arribat gairebé 2 hores tard.

Entre un trajecte i l'altre hi ha una diferència de només 37 quilòmetres. Però un és al nord i l'altre al sud i això, xiquets, per sí sol i desgraciadament, ja explica moltes coses. Estos 37 miserables quilòmetres que hi ha sobre el mapa, se convertixen en 100 minuts de diferència sobre el rellotge. Això si no hi ha cap incidència, clar, cosa força improbable, tal com va quedar palès la setmana passada i com podem vore dia sí, dia no. Surts avui i arribes demà.

Durant les 2 hores de retard —aturats ara aquí, ara allà i amb ben poqueta informació— una dona embarassada va haver de demanar ajuda per telèfon al seu marit, que la va vindre a buscar expressament amb lo cotxe a l'Hospitalet de l'Infant des de Vinaròs, fi de trajecte. Si s'arriba a quedar al tren hauria fet cap al seu poble castellonenc passada la una de la matinada. I damunt, no pots fer cap reclamació perquè com lo viatge ara és gratuït... Lo preu moral, però, és altíssim perquè mos roben temps de vida. Constantment. I drets públics. Constantment.

Amb lo tren és més ràpid, i sovint més barat, creuar la 'meseta' i anar a Madrid que no pas recórrer el nostre país de dalt a baix

És més ràpid (i sovint també més barat) creuar la meseta d'est a oest i anar a Madrid que no pas recórrer el nostre país de dalt a baix. Fin de la cita, que diria aquell que es diu Mariano, però que segons la justícia no coincidix de cap manera amb M punto Rajoy. I és que si a l'equació hi afegim Madrid, aleshores la comparació ja fa mal als ulls:

 

Figueres - Madrid: 700 km en 250 minuts (AVE)

Figueres - Barcelona: 143 km en 56 minuts (AVE)

Barcelona - Tortosa: 180 km en 152 minuts (regional)

Figueres - Tortosa (amb transbordament, AVE + regional): 300 km en 240 minuts

 

Per a vertebrar el país i que no existissen estos greuges i desequilibris territorials, hi hauria alguna alternativa que podria pal·liar la sagnia: entre setmana hi ha 3 Euromeds al dia (2 cap al sud i 1 cap al nord) que de forma directa connecten Figueres amb València (algun fins i tot arriba a Alacant) però lo maluc dels Països Catalans no mo'n beneficiem perquè els veiem passar de llarg. Per l'Ebre l'AVE no hi passa (vull dir que no hi ha raïls d'alta velocitat) i l'Euromed sí, però sense ni temps per a saludar-lo: los trens ràpids del corredor mediterrani no fan cap parada entre el Camp de Tarragona i Castelló i a l'estació central del Delta (a l'Aldea) hi ha inclús vies sense andana perquè els combois puguen passar a més velocitat sense que les persones molestéssem, no fos cas.

Vos diran que és perquè no som capital de província, però és mentida, és perquè no els hi dona la gana: Tardienta a Osca, Puente Genil a Còrdova o Calataiud a Saragossa en són només alguns exemples. Estacions on l'alta velocitat hi passa i s'hi atura i que no són capital de província. Per no parlar de Figueres, a Catalunya, estació inici de la meua enèsima peripècia ferroviària i inici també d'este article que no confio que canvie gaire les coses, però que com a mínim les dixa paleses per si alguna ment pensant dels governs actuals i futurs s'adona que potser caldria invertir els nostres impostos més en vies i trens i menys en Hard Rocks, flamants conselleries i circuits de Fórmula 1.