No sé què és pitjor... aquells estius de fa uns anys en els quals no es trobava mai ningú perquè polítics i funcionaris feien (o es declaraven) en vacances, o aquests estius d’ara, en els quals sembla que sempre hi ha capitans al timó, però les que fan vacances són les neurones. El darrer exemple, la pífia d'El País sobre el resultat de l’operació a cor obert de l’emèrit. O l’error d’Irene Lozano sobre el paper clau que va tenir “España” (sic) en l’alliberament de París del nazisme fa 75 anys. I el seu entossudiment a rebatre la informació del president Torra que li aclareix que a la II Guerra Mundial l’Estat espanyol havia actuat a l'inrevés: va enviar, de fet, “milers de soldats de la División Azul a lluitar al costat de Hitler (1941-1943). Els soldats republicans de La Nueve continuaven lluitant precisament contra el feixisme i l’Espanya del dictador Franco”.

Lozano no vol reconèixer l’error. Prefereix recórrer al mantra incert de l’odi a Espanya del president Torra. La secretaria d’Estat d'España Global no sols havia atribuït molt abans a San Juan de la Cruz el mític “decíamos ayer” de Fray Luis de León, sinó que també havia comparat el referèndum de l’1-O amb una violació, demostrant que el seu rigor intel·lectual i el seu feminisme porten massa temps de vacances.

Lozano no vol reconèixer l’error. Prefereix recórrer al mantra incert de l’odi a Espanya del president Torra

Tampoc el seu valedor, el president Sánchez, sembla decantar-se per les opcions més intel·ligents (ni les més empàtiques). No ho era la decisió d’obrir finalment el port d’Algesires a l’Open Arms quan hi havia ports segurs més propers a les Illes, Catalunya o València. No ho era perquè els refugiats estaven al límit, en llastimoses condicions sanitàries. Llençar-se a l’aigua per intentar nedar fins les costes de Lampedusa semblava més coherent, tot i no ser-ho, que les males còpies xovinistes de les polítiquesd’immigració de Salvini. Finalment, el fiscal d'Agrigent, Luigi Patronaggio, va pujar al vaixell amb un equip mèdic, es va adonar de l’estat precari dels immigrants i va ordenar el seu desembarcament immediat. El fiscal va actuar a l’empara de l'article 328 del Codi Penal italià que castiga amb penes que van entre els sis mesos i els dos anys per al funcionari públic que hagi omès el seu deure. Un deure que "per raons de justícia o de seguretat pública, o d'ordre públic o d'higiene i salut, s’ha de complir sense retard”.

Per motius diferents a les idees neofeixistes de Salvini, per inconsciència, inconsistència i la insuportable lleugeresa del seu ésser, ni Sánchez, ni Carmen Calvo semblaven tenir gaire pressa per donar cap solució als immigrants de l’Open Arms. Salvini volia imposar el no-rescat com a plataforma de propaganda per a la seva pròpia campanya política. El govern de Sánchez, en canvi, cedint a les pressions dels més insolidaris dels seus adversaris, es disparava un tret al peu. Amb la vicepresidenta Calvo d’ariet, amenaçava amb multes a l'ONG que podrien arribar fins als 901.000 euros. Segons el Ministeri de Foment del senyor Ábalos Meco, l’Open Arms pot “proporcionar ajuda humanitària”, però no té permís per navegar ni fer cerques actives a la zona de salvament i rescat... tot i que el director general de la Marina Mercant assegurava que si durant la navegació trobava persones "en perill" al mar, hauria de rescatar-les. Un garbuix considerable, com es pot deduir, mentre la UE es fa la desentesa, sense directrius clares.

Ni Sánchez, ni Carmen Calvo semblaven tenir gaire pressa per donar cap solució als immigrants de l’Open Arms

Ho ha tingut fàcil, doncs, Alberto Garzón per posar en evidència Carmen Calvo al Congreso de la Carrera de San Jerónimo en una iniciativa presentada i passada pel registre. No només gira la volta, de manera intel·ligent, a les amenaces de Calvo, sinó que recorda a tots els Salvinis, els seus aprenents i titelles, que "rescatar vides humanes en perill al mar és una obligació imposada pel Dret Internacional, com estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Mar". I remata: si Carmen Calvo vol posar una multa a l’Open Arms per salvar la vida a més de 160 persones, quina hauria de ser la multa per desobeir el Dret Internacional i vulnerar els drets humans?

Una pregunta difícil de contestar quan la majoria dels polítics de l’Estat han de resoldre, amb les neurones encongides pel poc i deficient ús que en fan, qüestions massa serioses de guerra i fam, de pirateries consentides, d’esclavatges subvencionats, de desigualtat a vida o mort. Segons informes recents de l'ACNUR, el nombre de refugiats augmenta any rere any i el 2019 ja són més de 68,5 milions les persones desplaçades i refugiades a tot el món. I cada dos segons una persona es veu obligada a desplaçar-se per conflictes i persecució, mentre el nombre de morts al desert de Líbia segueix superant al de la Mediterrània.

Mal moment (de fet, mals anys) per donar vacances a la intel·ligència.