Una altra vegada, 'pelotazo'

Que de la pandèmia en sortíem més forts, ja estem veient que era una veritat a mitges: en devien sortir més forts aquells que, tenint accés a "informació privilegiada", s'han dedicat a omplir-se les butxaques a costa nostra. Res de nou sota el sol, si no fos perquè es van aprofitar d'una situació forçada de pànic, per les mesures absurdes imposades a cop de decret, que ens obligaven a comprar un producte sense sentit a col·legues, assessors, familiars dels que redactaven les lleis. Però pel que es veu, poc més podem esperar d'aquests que "ens" governen. Però aquest àmbit sanitari, del qual anirem coneixent més escàndols amb tota seguretat, no és l'únic en el qual els pelotazos continuen funcionant per a alguns.

El Consell de Ministres va aprovar, dimarts passat, l'Avantprojecte de Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana, cosa que s'esperava des de fa anys, per poder intervenir en el sector immobiliari. Hi ha hagut uns quants intents que no han aconseguit resoldre els enormes problemes i abusos que permet la llei vigent. El 2018, el 2021 i el 2022 han estat els intents més recents de canviar una llei que, des que va ser modificada el 1975, s'ha intentat apedaçar sense que s'hagi aconseguit dotar-la de la seguretat jurídica necessària que se li exigeix. Per molt que Pilar Alegría, portaveu del govern actual, digui que aquesta vegada sí que se'n sortiran.

Segons l'Executiu actual, amb aquesta nova redacció es tracta de liquidar les sentències que han anat declarant nul de ple dret els plantejaments urbanístics perquè eren il·legals, passant al pla formal i podent així determinar l'anul·lació per una altra via. Es restringeixen fermament els mecanismes perquè una planificació urbana sigui tombada, responent així tant a les reclamacions de la patronal immobiliària com de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Se suposa que, amb aquesta nova redacció, les agrupacions locals podran ser més segures jurídicament a l'hora de tramitar els seus plans urbanístics. Si més no, així ho ha assegurat la vicepresidenta de la FEMP, la batllessa de la Corunya.

Però no tots els actors polítics reben aquesta proposta de la mateixa manera. Perquè des de Sumar, per exemple, han advertit del que consideren problemes formals, sobretot pel que fa a la limitació de la intervenció pública en els processos urbanístics. Entenen que aquesta proposta de redacció té forats pels quals podrien colar-se algunes irregularitats urbanístiques, i així poder ser convalidades. La formació morada, Podemos, tampoc no veu amb bons ulls l'aprovació d'aquesta reforma. No observen diferències respecte al text presentat el 2018, al qual ja es van oposar. I és que, com ja van denunciar aleshores, entenen que aquest nou text el que pretén és, en realitat, rebaixar les garanties exigibles als projectes urbanístics, "quan precisament, el que cal és el contrari", apunta la portaveu de la formació a València.

Segons expliquen des d'Ecologistes en Acció, la clau dels canvis formulats per aquesta proposta estaria en el fet que el govern espanyol ha redactat l'avantprojecte pensant en quelcom molt concret, això és, el desbloqueig de la coneguda "operació Chamartín", o "Madrid Nuevo Norte", un dels grans pelotazos urbanístics del moment. Concretament, el problema d'aquesta operació és que la major part del sòl expropiat per desenvolupar-lo no es pot passar al promotor, a causa de problemes d'inscripció registral i de drets de reversió a nom dels propietaris originals dels terrenys.

Aviat veurem el 'pelotazo' de l'aigua, que serà l'element més escàs (o això ens diran), i originarà els pròxims conflictes mundials

Segons consideren des d'aquesta organització, el nou text busca disminuir el risc de nul·litat d'un pla urbanístic, i reduir les possibilitats que la ciutadania puguin presentar-hi denúncies. Les raons per les quals es podrà recórrer, així com els terminis, han estat reduïts (limitant a quatre anys el recurs indirecte, en comparació al que existeix ara mateix, que no té límit temporal establert). En aquest sentit, es qüestiona la proposta existent, ja que podria suposar una limitació de drets de la ciutadania i, fins i tot, arribar a ser inconstitucional.

S'estableixen les bases, pel que sembla, per reactivar el sector del totxo, del pelotazo urbanístic, que haurà de trepitjar amb molt de compte el terreny, després de les múltiples situacions abusives amb un bé que —se suposa— hauria d'estar emparat per la mateixa norma suprema, ja que parlem de l'accés a l'habitatge. Tanmateix, amb l'enorme implantació dels fons d'inversió en el sector, que ara s'expandeix també a l'àmbit agroalimentari, no hi ha dubte que el seu poder augmenta. I amb ell, la seva capacitat d'influir a la redacció d'unes lleis que, cada cop més, deixen en evidència la seva finalitat: protegir els grans inversors, i mirarà cap a una altra banda davant els gravíssims abusos que generen els seus projectes inassumibles.

Aviat veurem també el pelotazo de l'aigua, que serà l'element més escàs (o això ens diran), i originarà els pròxims conflictes mundials. No fa pas gaire, es podia llegir algun article on se'ns recomanava invertir en aigua, en un moment en què s'espera que el consum mundial d'aigua augmenti un 1% i les sequeres ens ho posin cada vegada més difícil.

Goldman Sachs considera que la inversió en empreses que desenvolupen tecnologies de tractament d'aigua, monitoratge i gestió eficient, pot generar rèdits, tant a escala financera com ambiental. Els sectors que necessitaran més aigua seran el de l'agricultura, les farmacèutiques, els semiconductors, els generadors d'energia, i l'extracció de minerals, per la qual cosa està bastant clar cap a on està enfocada la prioritat. Les inversions dels fons especialitzats en empreses relacionades amb la gestió de l'aigua s'han revalorat més d'un 10% els últims cinc anys (https://emprendedores.es/ideas-de-negocio/invertir-agua-negocio-lucrativo/). Un cop més, els que s'estan començant a omplir les butxaques són els mateixos de sempre: Pictet Water, iShares Global Water o Lyxor MSCI Water. I algunes entitats de gestió ja han creat fons especialitzats en el negoci de l'aigua: BNP Paribas Aqua, Fidelity Sustainable Water & Waste Fund, Amundi, Allianz o Nomura.

A escala mundial, es calcula en 300.000 el nombre de companyies relacionades amb la indústria de l'aigua. I va en augment. A nivell "usuari", n'hi ha prou amb adonar-nos del consum d'aigua embotellada. Una petita mostra per entendre que el negoci, per molt que ens parlin de tenir cura del medi ambient, suposa un enorme problema per a aquesta finalitat. Beure aigua embotellada ens costa entre 100 i 1.000 vegades més car (i ja podem anar preparant-nos davant la baixa qualitat de l'aigua potable que tenim a moltes aixetes). L'aigua de l'aixeta costa, de mitjana a Espanya, 0,00191 euros per litre i el d'ampolla oscil·la entre els 0,25 i els 2 euros. Cada minut es venen al planeta un milió d'ampolles de plàstic, segons l'estudi "Indústria mundial de l'aigua embotellada: una revisió del seu impacte i tendències", de la Universitat de Nacions Unides al Canadà. Si es manté aquest ritme, es produeixen 400 milions de tones de plàstic a l'any, de les quals les ampolles d'aigua aporten el 5,5%.

Una mostra més de la incoherència, del brutal negoci i de l'escassetat que ens arriba, segurament a causa —en bona part— d'això. Allò de preocupar-se per la nostra salut, pel medi ambient —com passa amb la nova llei d'habitatge— és pur màrqueting. El que importa, en definitiva, és el mateix de sempre, el pròxim pelotazo.