No és temps de princeses, però Elionor sí que és filla del seu temps polític. La seva jura de la Constitució coincideix amb un govern en funcions amb un president a punt de tancar la investidura gràcies a un pacte a esquerra i dreta amb independentistes i nacionalistes. Al Congrés s'hi han absentat cinc partits, PNB inclòs, més de 30 escons buits que no es noten a l'hemicicle, però sí a la futura efemèride. I hores abans, en la prèvia al recorregut d'Elionor cap al Congrés, el PSOE va enviar el seu número 3 Santos Cerdán a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont, amb imatge de les urnes de l'1-O en l'escenografia inclosa.

Si algú pensava que el PSOE no faria soroll amb l'amnistia fins passada la jura, ha passat tot el contrari. Aquest parèntesi també ha servit per accelerar els pactes. Elionor jura la Constitució gairebé al mateix temps que es produeix un accelerament en la investidura de l'amnistia. Aquesta és la foto fixa, aquest és el seu moment històric. La nova legislatura s'escriu amb totes aquestes variables i l'estabilitat nacional passa, paradoxalment, per un engranatge a sis bandes amb capacitat per acontentar les necessitats de cadascun. Teoria de jocs pura, molt acord i una alternativa (PP/Vox) que funciona d'imant per a una majoria.

El calendari s'ha precipitat des de la celebració del comitè federal del PSOE i, tret d'una frenada d'ERC en les negociacions sobre finançament, dèficit i Rodalies, els senyals apunten que el PSOE i Junts tancaran l'acord amb marge de sobres. La imatge de Santos Cerdá amb Puigdemont, precedit pel discurs de Sánchez defensant de cara l'amnistia, és la confirmació de l'està "gairebé fet". Una foto final que descarta la repetició electoral que implicaria el canvi de narrativa.

L'accelerament cap a la XV investidura és imminent i queden les tensions del per què, com i per a què una llei d'amnistia

En el viatge a Brussel·les no hi ha Pedro Sánchez —com aclamava el PP—, però sí el seu secretari d'organització —no és poca cosa; i no hi haurà relator, però tenen entre mans la idea d'un equip de verificació del pacte amb representants d'ambdues parts. Pel que fa al text de l'amnistia, està molt avançat. El marc general, està acordat. Amb això, la mateixa llei elimina els incentius d'una repetició. Encara hi ha serrells pendents, discrepàncies en la casuística: a qui inclou, dates, casuística concreta, exposició dels fets. Un text que s'ha d'ajustar el màxim possible als supòsits reals i delimitar la futura interpretació dels jutges, donant per fet que el jutge Pablo Llarena presentarà una qüestió d'inconstitucionalitat que haurà de resoldre el Constitucional.

L'amnistia, fins i tot per al PSOE, no és un fi, perquè passa per assegurar la viabilitat de la legislatura i garantir la normalització de la vida política dels partits catalans amb l'Estat. A gran part de la militància del PSOE ni li agrada, ni hi està a favor. Però la prefereixen si garanteix un govern davant una dreta amb Vox que seria hegemònica en l'àmit local, autonòmic i nacional. Conclusió: serà ratificada en la consulta a la militància. El problema de fons que Sánchez arrossegarà a la investidura és de relat. Davant la reconciliació, l'immobilisme gestual de Puigdemont. ERC va escenificar una espècie de perdó traduït en la carta d'Oriol Junqueras i l'assumpció de l'espionatge de Pegasus sense trencar el govern. A Ferraz no confien en els gestos de pau de Junts i es descarta un rebuig exprés de la unilateralitat. Amb aquests components, hauran d'esforçar-se en el sil·logisme que indica que si hi ha acord, no hi ha via unilateral; si s'accepta la llei d'amnistia, s'assumeix també la governabilitat nacional via les Corts i pactes amb l'Executiu.

L'accelerament cap a la XV investidura és imminent i queden les tensions del per què, com i per a què una llei d'amnistia. Els símbols, les paraules que donin una mica de coherència a uns i a altres. Una part del procés es va incendiar amb els mateixos components: gestos, símbols, simulacres. L'escenificació de cara a la investidura canviarà la pantalla d'una escenografia desgastada. La dreta i una part de l'opinió pública dirà traïdor a Sánchez, serà més difícil que entre tots els socis es diguin el mateix.