Estem a punt d'obrir la porta a 2024, un any que promet ser intens, com tots els que estem vivint últimament, si bé apunta que pot ser un any de grans canvis. Serà, sens dubte, un any electoral, on se celebraran més comicis a nivell mundial que mai. Seran, com a mínim, 64 països, més la UE, els qui estan cridats a les urnes. I estant com estan les coses en alguns punts del planeta, pot ser que els canvis que es produeixin a les urnes, tinguin un impacte global.
A Taiwan hauran d'elegir el seu pròxim president i no és una qüestió poc important, ja que la tensió amb Pequín i els llaços amb els Estats Units són un factor que podria desestabilitzar les relacions internacionals, en cas d'una polarització més gran. A Bangladesh, la tensió augmenta a mesura que sembla confirmar-se que Seikkh Hasina es mantindrà com a primera ministra en un quart mandat consecutiu. L'oposició no sembla estar-hi d'acord i el procés electoral està veient marcat pel que alguns consideren un boicot continuat. Al Pakistan, Imran Khan, ex primer ministre i possiblement el candidat més estimat per la població, és a la presó i el seu partit ha estat il·legalitzat. Els que li donen suport també han estat empresonats, per la qual cosa la situació és cada vegada més tensa i no sembla tenir gran marge de solució d'aquí a les eleccions que està previst que se celebrin al febrer. A Rússia no sembla que hi vagi d'haver sorpreses. Putin ja ha anunciat que es presentarà, en un moment en què les enquestes mostren un suport en augment per part de la població. Serà al març quan, amb gairebé tota probabilitat, l'actual president surti de nou elegit i rebi el suport per encara un nou mandat en el qual Rússia, molt probablement, posarà fi a la batalla a Ucraïna i continuarà veient créixer el seu poder a nivell global. Mentrestant, Ucraïna hauria també de celebrar eleccions, però encara no està clar. El calendari oficial tenia marcat el procés electoral per a principis de 2024, tot i que mentre estigui vigent la llei marcial, no serà possible convocar-lo. Zelenskiy està cada vegada més sol, malgrat haver il·legalitzat la majoria de partits de l'oposició. Podria tornar a presentar-se, encara que també pot ser que s'aprofiti la "finestra d'oportunitat" per canviar el rumb dels esdeveniments i forçar una sortida del president. Al Regne Unit també està previst que es convoquin eleccions, si bé de moment no se sap quan. Allà el partit laborista escalfa motors, després de gairebé 14 anys de govern conservador. Un gir en la seva política exterior seria, sens dubte, un impuls per a la pau, després de conèixer-se que va ser Johnson un dels qui van forçar que Ucraïna i Rússia no acordessin la pau el 2022.
Serà, sens dubte, un any de canvis. O almenys, se suposa, hi haurà la possibilitat que es donin
I per parlar de pau, sens dubte, serà necessari fer atenció al que ofereixin les urnes als Estats Units, on seria possible que Biden deixi de ser al capdavant de la Casa Blanca. No està clar que sigui Trump qui la hi arrabassi, tot i que de moment és el candidat que més suport està obtenint a les enquestes. Els jutges hauran de decidir si, finalment, l'expresident torna de nou al capdavant de l'Administració nord-americana. Segons ell mateix ja ha anunciat, la tercera guerra mundial seria evitable sota els seus comandaments. I no hi ha dubte que la desastrosa política exterior de Biden arribaria a la seva fi.
Els gegants de Rússia i els Estats Units no seran els únics que celebrin eleccions. També ho farà la Unió Europea, on 448 milions d'habitants estem cridats a votar el Parlament Europeu al juny. Al mateix temps, també estan cridats a votar els mexicans.
Abans ho haurà fet l'Índia, previsiblement al maig, on 1,44 mil milions de persones emetran el seu vot. Indonèsia celebrarà les seves eleccions el febrer, com el Pakistan. L'Iran les celebrarà al març. Sud-àfrica, Corea, Algèria, Uzbekistan, Ghana, Moçambic, Madagascar, Veneçuela, Síria, Mali, Sri Lanka, Romania, Txad, Senegal, Cambodja, Ruanda, Tunísia, Bèlgica, República Dominicana, Jordà, Sudan del Sud, Txèquia, Azerbaidjan, Portugal, Bielorússia, Àustria, El Salvador, Eslovàquia, Finlàndia, Mauritània, Panamà, Croàcia, Geòrgia, Mongòlia, Uruguai, Moldàvia, Lituània, Botswana, Namíbia, Guinea Bissau, Macedònia, illa Maurici, Comores, Bhutan, illes Salomó, Maldives, Islàndia, Kiribati, San Marino, Palau, Tuvalu també celebraran eleccions.
Serà, sens dubte, un any de canvis. O almenys, se suposa, hi haurà la possibilitat que es donin.