1- Els titelles són ETA

Com que ja s'ha dit tot sobre el famós cas de l'espectacle de titelles "terroristes" del carnaval de Madrid, no cal afegir res més. Dijous ho resumia molt bé José Antich aquí mateix. En tot cas, recordar la prova demostrativa que l'Ajuntament de Madrid va cometre un greu error. Gravíssim. Com queda demostrat aquí sota, ells sabien que l'espectacle no era infantil. Costa d'entendre per què no van suspendre'l, no van avisar els espectadors o no van fer alguna cosa per evitar que els nens el veiessin.

    Titellaires1  

A partir d'aquest error, la manipulació dels fets. Li passo l'enllaç de com ho va tractar l'informatiu d'Antena 3 de dissabte al vespre. Ah, per cert, és el mateix informatiu que va passar l'allioli negat aquell que barrejava ETA, la CUP, Podemos i Veneçuela i que els va quedar desmuntat per totes bandes...  

  "Proclames a favor d'ETA", clama la reportera. "Crits i plors de desenes de nens", diuen a la introducció. "30 nens", enumera el vídeo. I algú va gravar l'espectacle i el va penjar a la xarxa...  

  I al final, què tenim? Que, què tenim? 1/ Les proclames són la famosa pancarta del "Gora Alka-ETA" que un guinyol li posa a un altre guinyol per inculpar-lo. Fora. 2/ Les desenes de nens de la introducció en són 30 al vídeo, per tant ells mateixos es desmenteixen. Fora. I 3/ Els presumptes crits i els plors no s'escolten per enlloc. Vaja, quina mala sort que la veritat et desmunti una notícia tan bonica, oi? I una altra vegada en tan poc temps. Aquests nois d'aquest informatiu estan de pega. Sort n'hi ha que uns quants mitjans van poder transcriure exactament el que deia la pancarta. Tan exactament que van posar-hi cometes i tot.   titellaires  

Bé, i si la pancarta no posava exactament el que deien aquests titulars... mala sort. En tot cas, escolti, els titellaires eren una gent molt perillosa.

2 - Els titellaires també són ETA (Ah, i 'indepes')

Una peça de guinyol que és ETA només pot ser ideada per algú que és ETA. Ja ho deia divendres la portada de La Razón:  

La Razón Divendres  

Però, esclar, que la obra sigui ETA i que els titellaires siguin ETA, no és suficient. Cal ampliar el ventall com va fer La Razón, en aquest cas a la seva portada de dijous:

  La Razon Dijous  

Bé, ja tenim que tot és ETA. Però la cosa quedava pobra, tot i afegir el concepte "titiritero". Què bonic és usar aquesta paraula per menysprear, oi? Però quan etarra i titellaire també et queda curt, quina és la solució d'emergència? Hoooome, el titellaire etarra també és de Podemos i indepe!!! Va ser l'opció del diari d'en Pere J.:   Titellaires 2  

La meva queixa més enèrgica contra aquestes actituds que diuen molt poc de qui les practica. És una vergonya que aquests mitjans s'hagin deixat de relacionar aquesta xusma amb el gihadisme, la CUP, Al Qaeda, Corea del Nord, Veneçuela i l'Iran. Ai no, l'Iran ja no, que ara són bons...

3 - Maleïda hemeroteca

La volta pepera a la corrupció continua la seva ruta per Espanya. Dijous va arribar a Madrid amb un final d'etapa disputat en l'esprint a la porta de la famosa seu del carrer Genova amb victòria de la Guàrdia Civil entrant a l'edifici a la cacera de proves per presumpte finançament il·legal del PP de Madrid. Vaja, del PP d'Espe. Vaja, del PP que fa temps li vol fer el llit a Rajoy. Lamentablement, aquest cop tampoc hi ha imatges del moment. És una nova prova de com n'és d'espavilada la premsa catalana, que sempre arriba a la porta dels llocs on la policia ha de fer un escorcoll abans que arribi la pròpia policia i la demostració que la premsa de Madrid no està gaire per la cosa. Per sort, ens queda l'hemeroteca (per cert, cada cop que escolto o llegeixo aquesta paraula no puc evitar recordar un acte del gran president Núñez al Museu del Barça. Presentant l'adquisició d'uns quadres, va i diu: "estic molt orgullós de la nostra gran hemeroteca de pintura"). I l'hemeroteca ha rescatat un moment d'Esperanza Aguirre amb Cristina Pardo a La Sexta. I la immediatesa i accessibilitat de les xarxes ha permès que el moment s'hagi escampat sense aturador...  

  Per tant, queda demostrat que l'hemeroteca és ETA. Ah, i una miqueta "titiritera"...

4 - Portada va, portada ve (o no)

12 hores 36 minuts del dimarts 26 de gener. A aquella hora, un teletip informa que la Guàrdia Civil ja ha detingut 10 persones relacionades amb el suposat cobrament de comissions "amb epicentre a l'expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus". Comença l'operació Taula. A les poques hores apareix relacionat per primer cop aquest cas amb el nom de Rita Barberá. La notícia, però, no mereix aparèixer a la portada del diari ABC fins el dimarts 2 de febrer. Això sí, ho fa a tota pàgina i com una vedet baixant per l'escala i amb el dit acusador enfocat cap a 11 persones.

  Rita i espe 1  

Dijous 11 de febrer. La Guàrdia Civil entra a la seu central del PP. Però la recerca no té relació, de moment, amb el PP de Rajoy, sinó amb l'Esperanza Aguirre, que és el PP de Madrid. L'ABC treu la notícia a tota portada l'endemà mateix:  

Rita i Espe 2  

I la gent, que és molt malpensada, sap què diu? Que la diferència de velocitat en publicar una i altra notícia té un orígen polític. Barberá, juntament amb Camps i el llavors molt potent PP valencià, va ser el gran suport que va tenir Rajoy per vèncer l'aliança entre Esperanza Aguirre i l'aznarisme que li van plantejar un pols al congrés del partit celebrat al 2008, precisament a València. Per tant, pel rajoyisme mediàtic, Barberá i el PP valencià serien els bons i Espe i el seu PP de Madrid els dolents. Aquests malpensats també diuen que la premsa "amiga" hauria aguantat començar a anar a sac contra Barberá fins que els va ser possible (vaja, fins que les presumptes proves l'enterraven en la misèria), però sense que la seva foto aparegués entre les 11 que formaven el vistós collage de cares. En canvi, hi hauria hagut carta blanca per anar des del primer moment a pel PP madrileny, que controla Aguirre, i per això l'endemà ja lluïen a la portada. És increïble com n'arriba a ser de malpensada la gent, oi?

5- Millor en blanc i negre?

Dilluns a 2/4 de 5 de la tarda. Joan Coscubiela, diputat de Catalunya Sí que es Pot, publica aquest text i, sobretot, aquesta foto al seu compte de Twitter:   Coscu 1  

A continuació publica altres dues piulades:

  Coscu 2 Coscu 3  

De seguida a la xarxa comencen a ploure-li les crítiques. La seva resposta no tarda en arribar:

  Coscu 5  

Interessant debat el plantejat: un diputat ha de poder queixar-se públicament pel que considera mal servei de la sanitat pública aplicat al seu cas particular? Si un diputat es queixa del servei rebut, està fent demagògia o té dret a protestar com qualsevol altre ciutadà faria? Calia publicar la foto en blanc i negre, el que per molts donava un aire més tètric a la imatge? Va aprofitar el diputat un moment puntual per fer i publicar la foto, quan la realitat és que la seva mare va ser atesa immediatament? Hi ha partits que aprofiten qualsevol petit cas per qüestionar la sanitat catalana només per pur partidisme? El Govern està privatitzant la sanitat? Potser és hora que algú organitzi un debat sobre la sanitat pública entre Joan Coscubiela (o el seu company d'escó i expert en el tema Albano Dante) i el conseller de Sanitat Toni Comín. O potser seria més enriquidor que hi participés Boi Ruiz, que alliberat del càrrec, podria compartir amb els ciutadans la seva opinió sobre algunes de les coses que han dit sobre ell i sobre la seva gestió i el que han dit d'ella...

6 - La resposta, en color?

I mentre arriba aquest debat, el que sí que va arribar va ser una resposta a Joan Coscubiela, però feta a l'avançada. Alguns usuaris van aprofitar per recuperar una piulada de fa dos mesos que semblava feta a mida per a aquest cas:

  Coscu 4  

7- La foto més oportuna

Parlant de fotos oportunes, la "prestigiosa" BBC va il·lustrar amb una foto que no deixa indiferent una notícia sobre abusos a menors...   Bisbes  

Entre milers de fotos que deuen tenir a l'arxiu, triar aquesta només té dues explicacions: 1/ qui la va triar, no va adonar-se de les possibles interpretacions que podria provocar. 2/ està fet amb tota la mala llet. Si vostè em pregunta la meva opinió, jo voto per l'opció 2. No em crec que triar precisament aquesta imatge no tingui una intenció. És impossible.

8- I, mentre, les borses eren una festa

Més fotos. El dia que les borses del planeta tenien més por que el metge de Gareth Bale abans de mirar on s'ha lesionat avui, el dia que els tipus d'interès eren... NEGATIUS!!! (però no pateixi, les hipoteques MAI no seran negatives, ja inventaran alguna cosa), aquell dia, resulta que era Carnaval. I els operadors de la borsa de Frankfurt van decidir que, a pesar de tot, ells complirien la tradició de disfressar-se. I van fer-ho:

  Borsa2 Borsa3 GERMANY-FINANCE-STOCK EXCHANGE  

Bé, al menys van tenir el detall de no disfressar-se de número vermell. O de prima de risc inflada. No, bàsicament perquè els inversors que en aquell moment estaven perdent els euros a cabassos potser no s'ho haurien pres amb gaire humor.

9- L'home amb una opinió de plastilina

Sóc un gran defensor que la gent canviï d'opinió. I, com a tal, des d'ara em declaro el més fervent admirador de José García Domínguez, un home de petri criteri (petri de pedra, no de Petri personatge del club Super 3, el paradís de la ficció). García Domínguez pot defensar una cosa i la contrària (ei, però la contrària totalment oposada) amb només dues setmanes de diferència. Anem al 20 de gener. Només amb el títol vostè ja agafa una miqueta la idea de per on va la cosa. Però recomano que llegeixi els arguments perquè d'aquí uns cinc minutets li poden servir...  

G Dominguez no  

Doncs bé, el 4 de febrer, García Domínguez publica un article que, pel títol, vostè podrà veure una miqueta per on va la cosa. I, casualment, no va gaire pel mateix lloc que l'article anterior. I ara llegeixi els arguments...

  G Dominguez sí

SEN-SA-CI-O-NAL!!! IN-SU-PE-RA-BLE!!! A partir d'ara, quan no sàpiga què opinar sobre un tema, em refugiaré en el fonamentat criteri del gran García Domínguez. D'aquesta manera, podré pensar a la vegada que passarà A, que passarà B, que passarà A i B, que no passarà ni A ni B i que tant A com B no existeixen. Bé, al menys el xicot és variat...

10- La terrible venjança

Bé, no calen gaires explicacions, oi?

  Sarkozy

 
 
Bona setmana!
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat