Luis Suárez amb prou feines havia tocat la pilota, amb prou feines havia participat en algunes jugades i havia intentat provocar faltes, però rondava per allà, per l'àrea de Colòmbia, com el caçador que vigila els moviments de les seves peces, esperant una distracció, preparant la mira del seu rifle. Fins que va trobar el seu instant. Va ser en el minut 74. Amb el partit igualat a un gol i camí del repartiment de punts. I va aparèixer el 9 del Barça, l'uruguaià, per guanyar la lluita amb el defensa Oscar Murillo i creuar un tir ras que va deixar perplex i en la lona a Colòmbia que va igualar el partit a cinc minuts del final.

Uruguai, gràcies a aquest gol de Suárez, i a l'anotat per "Cebolla" Rodríguez (27m.) que va igualar l'1-0 d'Abel Aguilar (16m.), es va consolidar al primer lloc de les eliminatòries sud-americanes per al Mundial de Rússia, el 2018.

L'estadi Metropolitano de Barranquilla va presentar el millor aspecte possible. Va vestir de groc, el color de la samarreta de la seva selecció, van treure mocadors blancs els aficionats en honor a l'anhelat desig de pau que persegueix el poble colombià. Tot semblava favorable per a la selecció de Pekerman, cap a un sol intens i molta calor, i la temperatura s'acostava als 35 graus.

Però l'Uruguai és molt Uruguai. La seva davantera espanta només sentir els noms de Lucho Suárez i d'Edison Cavani. Dos jugadors de Champions League. Un al Barça i l'altre al PSG. I la defensa colombiana va tremolar cada vegada que la pilota es va apropar als peus de Cavani i Suárez.

Però el joc uruguaià des del principi va marcar una tendència al conservadorisme, en espera que Colòmbia portés la iniciativa i ells respondrien segons el que passava en el camp.

Sense James, que va enviar un missatge a través d'Instagram d'ànim als seus companys, i també sense Falcao, que va desitjar que el Metropolità fos una "caldera", Colòmbia va dipositar les seves aspiracions de gol en Carlos Bacca, l'ariet del Milan, que va tornar a sumar un partit més sense marcar.

Els colombians, no obstant això, van posar més ànim que idees, més voluntat que qualitat. Amb el partit empatat a un gol, va aparèixer la pluja. Beneïda per als uruguaians, maleïda per als colombians que saben jugar més sobre camps secs i no embassats.

En aquestes va ser que Luis Suárez va caçar la pilota que tant havia buscat. L'olfacte no li va fallar. Stuani va cabotejar i el blaugrana se'n va anar a la recerca de la pilota, va lluitar amb Murillo i el va guanyar, com gairebé sempre acostuma davant de defenses lents, i va disparar fort i ras. Gol. Colòmbia va callar. El Metropolità va deixar de ballar cúmbia i el carnaval d'alegria es va paralitzar.

Però es va obstinar l'equip groc, tant com s'obstina el seu president Juan Manuel Santos a buscar la pau al país. Fins que va trobar el desitjat. Quan ja l'emprenyament dels colombians contra el Quadrat de la Juve, líder de l'equip quan no està James, tocava els seus límits. Cuadrado va ser qui va posar el centre perquè Yerri Mina, un defensa, rematés de cap el seu centre i evités la derrota.

L'empat no és dolent per a Colòmbia i molt menys per a l'Uruguai. Diuen que aquesta eliminatòria és la més complicada de tots els grups que esperen ser a Rússia. Colòmbia i l'Uruguai van demostrar que el que val no és jugar bonic sinó sumar al camí de la classificació.