El dièsel torna a situar-se al centre del debat automobilístic europeu després de més d'una dècada de caiguda continuada. Des de l'escàndol del Dieselgate que va afectar el Grup Volkswagen el 2015, aquesta tecnologia va passar de representar més del 50% de les matriculacions a Europa a quedar-se en tot just un 7,7% el 2025, molt lluny del creixement experimentat pels cotxes elèctrics en el mateix període.

Les exigències reguladores fixades per la Unió Europea de cara al 2035 i els objectius climàtics del 2050 van impulsar una electrificació accelerada. Tanmateix, l'entrada massiva de fabricants xinesos amb models elèctrics i híbrids endollables competitius ha alterat l'equilibri del mercat. En aquest context, el grup Stellantis ha decidit prolongar la vida comercial de determinades motoritzacions dièsel en diverses de les seves marques històriques.

Les marques implicades són Peugeot, Citroën, Opel i Fiat. Totes elles mantindran en la seva oferta motors de gasoil en segments estratègics, especialment en vehicles comercials i turismes de mida més gran, on la demanda d'autonomia elevada continua sent determinant.

Un ajust estratègic davant de la pressió elèctrica

La decisió es produeix en un moment complex per als grans consorcis europeus. Juntament amb el Grup Volkswagen i el Grup Renault, Stellantis concentra més de la meitat del mercat europeu. El salt cap a l'electrificació ha requerit inversions multimilionàries en plataformes, bateries i xarxes industrials, mentre que la resposta del mercat ha estat més gradual del que es preveia.

En paral·lel, el grup ha reforçat la seva presència a Amèrica del Nord, un mercat tradicionalment més favorable als motors de combustió. Allí ha rellançat models de gran potència, com el RAM 1500 SRT TRX, i ha consolidat la seva aposta per mecàniques tèrmiques en segments on l'electrificació resulta menys prioritària. Aquest moviment forma part d'una estratègia de recuperació de rendibilitat en un entorn volàtil.

A Europa, el focus se situa especialment en vehicles comercials lleugers com Opel Combo, Peugeot Rifter i Citroën Berlingo, models amb forta implantació industrial a la planta de Vigo. A causa del seu pes, dimensions i necessitats d'ús intensiu, l'electrificació total d'aquest segment presenta majors desafiaments tècnics i econòmics.

Evolució tècnica davant la normativa Euro 7

El manteniment del dièsel no implica una tornada a configuracions tradicionals. La intenció és evolucionar cap a motors compatibles amb la futura normativa Euro 7, incorporant solucions híbrides que redueixin emissions i millorin l'eficiència. L'actual 1.5 BlueHDi serà previsiblement substituït per un nou bloc 1.6 derivat de la família Multijet, amb millores en fiabilitat i adaptació a les noves exigències mediambientals.

En aquest sentit, el dièsel continua cobrint una necessitat concreta: recorreguts llargs amb consums continguts i autonomies elevades. Mentre els elèctrics d'autonomia estesa encara no tenen una implantació àmplia a Europa, el gasoil ofereix una solució consolidada per a flotes i usuaris professionals que prioritzen l'operativitat diària.

Crida especialment l'atenció que, en un escenari dominat per l'expansió de marques xineses en l'àmbit elèctric, Stellantis opti per diferenciar-se reforçant una tecnologia que molts donaven per amortitzada. La competència en el cotxe elèctric ha comprimit marges i ha obligat a revisar calendaris d'electrificació inicialment més ambiciosos.

La transició energètica a Europa continua el seu curs, però no avança de manera uniforme en tots els segments. El retorn estratègic del dièsel en marques com Peugeot, Citroën, Opel i Fiat reflecteix una adaptació pragmàtica a les condicions reals del mercat. Més que un abandonament de l'electrificació, es tracta d'un ajust tàctic que busca equilibrar rendibilitat, demanda i compliment normatiu en una etapa de profunda transformació per a la indústria automobilística europea.