La desaparició del canvi manual en gran part de l'oferta actual d'automòbils no respon únicament a la caiguda de la demanda. Durant anys s'ha assenyalat als conductors com responsables d'aquesta transició cap a transmissions automàtiques, però el rerefons revela una estratègia industrial molt més complexa. Mantenir el canvi manual adaptat als estàndards actuals d'emissions, eficiència i confort suposa una inversió elevada que moltes marques no estan disposades a assumir.

El desenvolupament d'una caixa manual moderna implica dissenyar engranatges més lleugers, sincronitzacions precises i mecanismes de baixa fricció. Tot això eleva els costos de producció, especialment quan les vendes de vehicles amb aquest tipus de transmissió s'han reduït a xifres marginals en la majoria de mercats. D'altra banda, els automàtics, ja siguin de convertidor de parell, doble embragatge o variadors continus, ofereixen més marge d'ajustament electrònic per optimitzar consums i emissions, la qual cosa els fa més compatibles amb les normatives vigents.

 

Es pot destacar que la normativa mediambiental ha estat un factor decisiu. Als manuals, el comportament del conductor influeix directament en el consum i en les emissions de partícules. El fenomen conegut com a "revolucions penjades", que es produeix en trepitjar l'embragatge, genera petites injeccions de combustible sense combustió completa, incrementant emissions i soroll. Adaptar aquests sistemes per complir les regulacions actuals exigeix una tecnologia cada vegada més costosa d'implementar.

El declivi d'una tradició mecànica

Alguns fabricants mantenen el canvi manual en models concrets, sobretot en esportius i versions de tall passional. Tanmateix, el destacable en aquest cas és que es tracta d'excepcions puntuals, més vinculades a la imatge de marca que a una veritable aposta de futur. Fins i tot en aquests casos, els volums de producció són reduïts i no compensen la inversió necessària per evolucionar la tecnologia.

La indústria ha trobat a més avantatges productius en les transmissions automàtiques. La seva fabricació en grans sèries permet abaratir costos i simplificar processos, mentre que un manual requereix components específics i ajustaments individualitzats. D'altra banda, la transició cap a l'electrificació fa que el manual perdi encara més rellevància: els cotxes elèctrics no necessiten caixa de canvis convencional i els híbrids recorren a sistemes automatitzats per gestionar la interacció entre motor tèrmic i propulsió elèctrica.

La conseqüència és que el manual s'ha vist arraconat per decisions estratègiques que van molt més enllà de la preferència dels conductors. S'ha presentat la seva desaparició com el resultat d'una "elecció del mercat", quan en realitat ha estat el sector qui ha tancat el cercle en deixar d'invertir en la seva evolució. Així, l'embragatge i la palanca de canvis no s'han extingit per desinterès dels usuaris, sinó per la determinació de la indústria de prioritzar solucions més rendibles i fàcils d'homologar.