Durant dècades, la normativa de trànsit espanyola contemplava una excepció molt concreta per facilitar els avançaments en carreteres convencionals. Els turismes i motocicletes podien superar en fins a 20 km/h el límit de velocitat establert a la via quan realitzaven una maniobra d'avançament. Aquesta regla pretenia reduir el temps que un vehicle romania al carril contrari i, amb això, minimitzar el risc de trobar-se amb trànsit en sentit oposat.
La mesura estava especialment pensada per a carreteres de doble sentit amb un carril per direcció, on els avançaments requereixen envair temporalment el carril contrari. En teoria, permetre un petit marge addicional de velocitat ajudava a completar la maniobra amb més rapidesa i seguretat. Durant anys, aquesta excepció va formar part de la cultura de conducció en aquest tipus de vies.
Tanmateix, la Direcció General de Trànsit va decidir eliminar aquesta possibilitat dins d'una reforma més àmplia del reglament de circulació. Des d'aleshores, els conductors ja no poden superar el límit de velocitat en cap cas, ni tan sols quan estan avançant un altre vehicle. El canvi suposa un gir important en la interpretació dels límits i en la manera de realitzar aquestes maniobres.
La fi d'una excepció històrica en carreteres convencionals
L'eliminació d'aquesta norma respon principalment a raons de seguretat viària. Les carreteres convencionals continuen concentrant una part important dels accidents greus a Espanya, especialment aquells relacionats amb col·lisions frontals. Aquestes vies, caracteritzades per tenir un únic carril per sentit i menys separació física entre vehicles, presenten un major nivell de risc que autopistes i autovies.
En aquest context, la possibilitat de superar el límit de velocitat durant els avançaments generava situacions difícils de controlar des del punt de vista de la regulació. Tot i que la norma estava pensada per millorar la seguretat, també obria la porta a interpretacions més flexibles sobre el compliment dels límits.
No és cap secret que molts conductors utilitzaven aquest marge de 20 km/h com una referència habitual per circular per sobre de la velocitat permesa. Aquesta interpretació pràctica complicava la tasca de vigilància i generava dubtes sobre quan s'estava realitzant realment un avançament i quan es tractava simplement d'un excés de velocitat.
Amb la reforma normativa, el límit de velocitat passa a ser una xifra estricta que no admet excepcions. Si una carretera convencional té un límit de 90 km/h, aquesta velocitat no pot superar-se sota cap circumstància. Els avançaments s'han de realitzar respectant aquesta xifra màxima.
Canvis en la manera d'avançar i en la conducció
La desaparició d'aquesta excepció obliga els conductors a replantejar la manera de fer els avançaments en carreteres secundàries. La maniobra s'ha de planificar amb més anticipació, avalant amb precisió la velocitat del vehicle que es pretén avançar i la distància disponible per completar l'operació.
Cal destacar que aquest canvi pretén fomentar una conducció més prudent i reflexiva. Si l'avançament no pot completar-se dins del límit de velocitat permès, la normativa actual considera que la maniobra simplement no és segura i, per tant, no s'ha de fer.
L'objectiu final de la mesura és reduir el nombre d'accidents greus associats a avançaments incorrectes. En eliminar qualsevol marge per superar la velocitat màxima, la normativa busca reforçar la idea que els límits no són orientatius, sinó una referència fixa per garantir la seguretat a la carretera.
Aquest nou enfocament encaixa dins d'una estratègia més àmplia orientada a reduir la sinistralitat a la xarxa viària, especialment a les carreteres convencionals. En aquest sentit, la desaparició del marge de 20 km/h marca un canvi rellevant en la normativa i en la manera d'entendre els avançaments dins del sistema de trànsit espanyol.