L'ús d'aplicacions de missatgeria per compartir la ubicació de controls de trànsit s'ha convertit en una pràctica cada vegada més estesa en els últims anys. El que va començar com una dinàmica puntual ha acabat per consolidar-se en determinats entorns digitals, especialment a través de grups organitzats en plataformes com WhatsApp o Telegram. Aquesta tendència ha cridat l'atenció de les autoritats, que ja han començat a actuar.

El conegut com a “mètode gallec” té el seu origen a Galícia, on durant la pandèmia es va popularitzar l'ús d'aquests grups per avisar de la presència de controls policials. L'objectiu era evitar sancions, cosa que va provocar un fenomen cridaner: pocs minuts després d'instal·lar un control, el volum de trànsit a la zona descendia de manera notable. Aquest patró va evidenciar l'eficàcia d'aquests canals de comunicació i, al mateix temps, va alertar la Guàrdia Civil.

Grups organitzats per esquivar controls

El funcionament d'aquest sistema és senzill. Els usuaris comparteixen en temps real la ubicació de controls d'alcoholèmia, drogues o documentació, permetent a altres conductors modificar la seva ruta per evitar-los. Aquesta pràctica, aparentment inofensiva per a alguns, suposa un problema des del punt de vista de la seguretat viària.

En aquest sentit, les autoritats consideren que aquests avisos no només dificulten la tasca de control, sinó que a més poden afavorir comportaments de risc. Els dispositius policials tenen com a objectiu detectar infraccions greus i prevenir accidents, per la qual cosa la seva eficàcia depèn en gran mesura del factor sorpresa.

La ràpida difusió de la informació en aquests grups redueix aquest efecte, permetent que conductors que podrien estar cometent infraccions evitin el control. Això debilita el sistema de vigilància i compromet la seva funció preventiva.

Sancions i major vigilància digital

Davant d'aquesta situació, la Direcció General de Trànsit ha intensificat els seus esforços per identificar i sancionar aquest tipus de pràctiques. Tot i que informar de la presència de controls no sempre constitueix un delicte en si mateix, l'organització i difusió sistemàtica d'aquests avisos pot derivar en sancions, especialment quan es considera que hi ha una intenció clara d'eludir l'acció policial.

D'altra banda, les forces de seguretat han començat a analitzar el comportament del trànsit en determinades zones per detectar possibles patrons associats a aquests grups. La reducció sobtada de vehicles en un punt concret continua sent un senyal clar que la informació s'ha difós amb rapidesa.

Cal destacar que l'ús de la tecnologia per esquivar controls s'enfronta ara a una resposta igualment tecnològica per part de les autoritats. El seguiment digital i la monitorització d'aquestes pràctiques formen part d'una estratègia més àmplia per garantir l'efectivitat dels controls.

El que és destacable en aquest cas és que una eina concebuda per facilitar la comunicació entre usuaris s'ha transformat en un instrument que pot posar en risc la seguretat viària. La DGT reforça així el seu missatge de tolerància zero davant de qualsevol intent d'evitar els controls, subratllant la importància d'aquests dispositius en la prevenció d'accidents.

En definitiva, l'anomenat “mètode gallec” ha passat de ser una pràctica estesa en determinats contextos a convertir-se en un focus de vigilància per a les autoritats. La resposta institucional busca frenar la seva expansió i preservar l'eficàcia d'uns controls que resulten clau per a la seguretat en carretera.