"Avui he entrat en això de la botiga de Rob Fleming", em va dir dissabte un company del Gelida CF, l'equip del meu poble en què segueixo repartint burxots, quan tornàvem en el seu cotxe de jugar al camp del Castelldefels. Engrandit i orgullós per tal mostra d'amistat, li vaig preguntar si li havia agradat. “Surts bé a la foto. La resta no me l’he llegida", em va contestar mentre posava un CD de Melendi. Enteneu per què no heu de seguir el seu exemple, oi?
1. SEQÜÈNCIES
Sempre hi ha un però quan ets feliç
Entendreu que l'arrendatari de la botiga de Rob Fleming no pugui ser imparcial amb una pel·lícula amb un guió que porta la firma de Nick Hornby (en realitat el podria haver escrit un concursant de Gandia Shore i Brooklyn seguiria sent una delícia). Com ja va fer a An Education (2009), l'autor d'Alta Fidelitat ha tornat a adaptar per al cinema una novel·la de Colm Tóibín, donant com a resultat un llibret detallista però amè i summament bell.
Ens traslladem fins a la dècada dels anys 50 del segle passat. Com altres tants milers d'irlandesos, Eilis Lacey emigra a Nova York. Instal·lada a Brooklyn, passarà de l'enyorança pels verds prats irlandesos al papalloneig estomacal quan s'enamora d'un jove del barri. Però... (en el cinema, quan la gent és feliç, sempre acaba apareixent un però) arriba el dia en el qual rep notícies d'un greu problema familiar. Aleshores haurà de decidir entre fer realitat el seu particular somni americà o tornar al seu poc prometedor passat.
Dirigida per John Crowley, cineasta de qui val la pena rescatar la seva notable Boy A (2007) (també ha signat, i no estic massa segur si això és un afalac, alguns dels capítols de la segona temporada de True Detective); Brooklyn podria intuir-se com un exercici de nostàlgia caduca i extraensucrada. Però, tot i que és veritat que peca de poc original, acaba reivindicant-se com una obra delicada, punyent i emotiva, lluminosa quan Saoirse Ronan apareix en pantalla (al tanto amb aquest valor en alça que és Emory Cohen!).
Brooklyn
Títol original: Brooklyn
Any: 2015
Data d’estrena: 26/02/2016
Durada: 111 min.
País: Irlanda, Canadá, Reino Unido
Director: John Crowley
Guió: Nick Hornby
Repartiment: Saoirse Ronan, Domhnall Gleeson, Julie Walters, Emory Cohen
ESCENES EXTRA
13 horas
Mestre del blockbuster, especialista en cintes d'acció amb abundància en efectes especials: The Rock (1996), Bad Boys (1995), Armageddon (1998), Pearl Harbor (2001), Transformers (2007)... Michael Bay lliura la seva particular recreació de l'assalt terrorista al consolat nord-americà a la ciutat líbia de Bengasi l'11 de setembre de 2012. Una pel·lícula brillant en les seves escenes d'acció, inútil i barroera en el seu suposat rerefons reflexiu sobre la guerra i les seves conseqüències. Director: Michael Bay. Repartiment: James Badge Dale, John Krasinski, David Denman, Pablo Schreiber, Max Martini, Freddie Stroma.
La habitación
Jack i la seva mare viuen tancats en una habitació. No desitjaràs entrar a l’habitació de Lenny Abrahamson, el director que va portar a Michael Fassbender a signar una interpretació magistral amb el seu anterior llargmetratge, Frank (2014), dues hores després no voldràs abandonar aquest pertorbador habitacle. Director: Lenny Abrahamson. Repartiment: Brie Larson, Jacob Tremblay, Joan Allen, William H. Macy, Megan Park, Amanda Brugel.
Crouching Tiger, Hidden Dragon: Sword of Destiny
Producció de la plataforma Netflix dirigida per un mestre del cinema d'arts marcials com Yuen Woo-Ping: en la seva filmografia llueixen clàssics del gènere com Drunken Master (1978), a més d'haver estat coreògraf de les escenes de lluita de, entre d'altres, les sagues Matrix i Kill Bill. El bé contra el mal. Claus a preu fet i puntades voladores a tot arreu. Acció oriental de la bona. Director: Yuen Woo-Ping. Repartiment: Donnie Yen, Michelle Yeoh, Harry Shum Jr., Jason Scott Lee, Eugenia Yuan, Roger Yuan.
2. DIRECTES
La cara oculta de Mishima
Figura preponderant del nou pop català, David Carabén recupera aquells temes que solen quedar-se fora dels directes de Mishima en una nit emmarcada dins de l’actual edició del Festival Barnasants.
Mishima és des de fa anys una de les bandes més influents de la nostra escena musical. Els barcelonins van iniciar el seu recorregut discogràfic amb Lipstick Traces (2000) i The Fall Of Public Man (2003). Dupla de discos que esdevindrien el notable pròleg del seu primer disc íntegrament en català: Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005). Explosió de talent que quedaria definitvament capturada amb el repòquer conformat per Set tota la vida (2007), Ordre i aventura (2010), L'amor feliç (2012) i la que fins ara és la seva última referència d'estudi, L'ànsia que cura (2014).
Acompanyat de Marc Lloret al piano i Pablo Fernández a la trompeta, aquest diumenge a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet de Llobregat, David Carabén donarà vida a joies perdudes de la discografia de Mishima. Un rerpetori a què sumarà adaptacions de poemes de Joan Vinyoli i apropiacions en català de peces d'algunes de les seves principals influències com Serge Gainsbourg, Randy Newman o Neil Hannon. David Carabén. David Carabén. Auditori Barradas. Rambla de Just Oliveras, 56 (L’Hospitalet de Llobregat). Preu: 16€ preu únic. Diumenge 28, 19h.
BISOS
Deafheaven
Cubistes del rock extrem, Deafheaven són una de les bandes més imaginatives de l'escena metall actual. Tal com ja van fer en les seves dues referències anteriors, el tercer llarg dels de San Francisco, New Bermuda (2015), és un fascinant trencaclosques polifònic en el qual aconsegueixen encaixar les seves arrencades blackmetaleres amb onírics passatges de shoegazing i dream pop. Apolo. Nou de la Rambla, 113. Preu: 20€ anticipada, 24€ a la taquilla. Dimecres 2, 20h.
Los Burros/Los Rápidos
Dues dècades després, Manolo García i Quimi Portet es retroben sobre un escenari per reviure les aventures que van precedir la formació d'El Último de la Fila. Coincidint amb la publicació de la caixa retrospectiva Historia de una banda (Autobiografía Sónica) (2015), Portet i García desempolsegaran el llegat de Los Burros i Los Rápidos. Razzmatazz. Almogàvers, 122. Preu: Entrades exhaurides. Diumenge 28, 21h.
3. CÀPSULES
Animal Collective
Painting With
Domino/Music As Usual
Animals exultants i lluminosos
Erigits en una de les bandes més hipnotitzants i imaginatives de les últimes dècades, Animal Collective, comuna creativa en l'actualitat conformada per Avey Tare (David Portner), Panda Bear (Noah Lennox) i Geologist (Brian Weitz) -Deakin (Joshua Dibb) ha decidit tornar a bolcar-se en la seva trajectòria en solitari- liquiden quatre anys de retir amb la publicació del seu desè àlbum d'estudi, Painting With (2016).
Com diria Forrest Gump, un disc d'Animal Collective és com una caixa de bombons: mai saps el que et tocarà. Tan aviat poden endinsar-te en una espiral experimental amarada en àcid propulsada per ritmes tribals, com donar sortida als seus impulsos més pop. És el cas d'aquest Pating With, gravat, i potser no és casualitat, en els EastWest Studios de Hollywood, icònic enclavament en el qual, entre molts altres, van néixer obres de la transcendència del Pet Sounds dels Beach Boys.
Ja havien advertit que aquest seria el seu disc "Ramones". Sense voler portar-los la contrària, ja que la influència de Joey, Johnny i companyia aquí està; pel protagonisme de l'electrònica, potser seria molt més encertat afirmar que Pating With és el disc "Devo" d'Animal Collective. Sense renunciar a l'extravagància i experimentació, els de Baltimore han conformat la seva col·lecció de melodies més exultants i tornades lluminoses fins a la data.
BONUS TRACKS
Kanye West
The Life of Pablo
Def Jam/Universal
Kanye West porta tant de temps acaronant el sublim amb cadascuna de les seves entregues que ha acabat per interioritzar fins al patològic el paper de Messies del hip hop. "Molt content per haver finalitzat el millor disc de la història", va piular el molt cregut el passat 25 de gener. El problema és que, si bé The Life of Pablo no és el més excels àlbum mai gravat, amb la seva pàtina futurista i els seus exquisits flirtejos amb el jazz, el gospel i el soul, és una altra peça mestra del rap.
El Pols i l’Era
El Pols i L’era
Bankrobber
Deliciós exercici de deconstrucció de joies oblidades del pop català dels 60. Empresa administrada per Pau Guillamet (Guillamino) i el radiofònic Oriol de Balanzó, en aquesta actualització de la nostra herència i ie-ié el tàndem ha comptat amb la col·laboració d'amics i companyis de gremi com Òscar Dalmau, Núria Feliu, Joan Colomo, Núria Graham, El Petit de Cal Eril, The Saurs, Martí Sales, El Gordo del Puru o La Iaia. Enamorat del disc i dels ulls de la noia de la portada!
Fangoria
Canciones para robots románticos
Warner/Dro
La nostalgia es una droga és el títol d'un dels talls de l'últim disc d'Alaska i Nacho Canut. Potser per estar enganxats a aquesta enyorança pel pretèrit, fa anys que Fangoria es reiteren en una proposta que no va molt més enllà del mateix techno pop que vénen practicant des de fa quatre dècades. Encara que amb alguns moments destacables, comencen a semblar-se a aquesta galeria de criatures naftalíniques que tant reverencien.
4. CAPÍTOLS
La vida de l’últim fill indòmit
Ja us podeu oblidar de Great Balls of Fire! (1991), l’edulcorat biopic protagonitzat per l’inofensiu Dennis Quaid basat, en la ja de per si desnatada biografia escrita per Myra Gale Brown, tercera esposa (i cosina) de Jerry Lee Lewis. Si voleu descobrir la veritable essència de The Killer, llegiu (i utilitzo l'imperatiu perquè és gairebé una obligació capbussar-se en aquest llibre) Fuego eterno.
Jerry Lee Lewis va néixer el 1935 a Ferriday, un antic camp de cotó perdut al cor del sureny Estat de Louisiana. La seva mare es va fer adepta d'una d'aquestes congregacions protestants que freguen el sectari, però ell va vendre la seva ànima a la música del diable: el naixent rock'n'roll. Va voler ser pastor però va acabar despertant passions entre els més joves cada vegada que encarava un piano i feia borbollejar salms pecaminosos com Whole Lotta Shakin' Going On, Great Balls Of Fire o Breathless.
Aprofitant que Elvis va haver d'abdicar per complir amb el servei militar a Alemanya, Jerry Lee Lewis hauria pogut convertir-se en el Rei, però el seu escandalós tercer matrimoni va arruïnar la seva carrera: Myra Gale Brown, la núvia, no només era la seva cosina, sinó que tenia 13 anys. Era 1956, trigaria una dècada a tornar a gaudir del favor del públic, ara entonant balades country. La beguda, les pastilles i les seves continues topades amb la llei farien que la seva estrella tornés a apagar-se. I així una vegada i una altra.
Nick Tosches podria ser un dels personatges que habiten en les seves obres. Periodista, novel·lista, poeta, biògraf... Té el somriure xulesc del mafiós que entra en un casino de Las Vegas amb la seguretat que aquí ell és la llei i la mirada desafiant, difuminada pel fum d'una perenne cigarreta penjant dels llavis, dels tipus que li agrada retratar: Dean Martin, Sonny Liston i, evidentment, Jerry Lee Lewis, a qui dissecciona en aquest Fuego eterno.
Publicada originalment en 1982 i per fi traduïda al castellà per l'editorial Contra (Que Déu els beneeixi!), en la ressenya que la revista Rolling Stone va dedicar a Fuego eterno s'afirmava que era "la millor biografia de rock and roll mai escrita". Exageraven a la gaseta de Jann Wenner? Hi ha biografies rockístiques excepcionals i aquesta està entre les millors.
Defugint el to innocu que sol impregnar la majoria de relats que aborden les trajectòries dels grans noms del rock, simple concatenació de dades, dates i vivències; Nick Tosches va optar per, sense renunciar a la veracitat, donar al seu llibre una faç novel·lesca. Relat que s'inicia retrocedint en el temps fins a l'arribada del clan Lewis al sud dels Estats Units, per acabar perfilant amb la passió d'un predicador extasiat la indòmita existència de l'últim fill de la saga.
Pel seu turbulent recorregut vital, amb 80 anys Jerry Lee Lewis hauria d'haver mort, però aquí està gravant discos. L'últim, Rock & Roll Time, publicat el 2014. The Killer ens enterrarà a tots, el seu foc és etern.
Fuego eterno. La historia de Jerry Lee Lewis. Nick Tosches. Contra. Barcelona, 2016. 264 pàgines.
EPÍLEGS
Julián Herbet
Un mundo infiel
Malpaso
A Julián Herbert el vam conèixer per aquí quan Mondadori es va aventurar a publicar Canción de tumba (2011). L'escriptor mexicà, però, havia debutat molt abans en el món de la novel·la (Herbert acumula una profusa i interessant obra poètica) amb Un mundo fiel, relat que el va descobrir com un dels escriptors més interessants de la seva generació i que ara, 12 anys després de la seva publicació original, porta a les nostres llibreries l'editorial Malpaso. Prosa fronterera pautada pels viatges a la deriva de prostitutes, psicòpates, ionquis, pornògrafs i resta d'habitants del submón. Extremadament punyent i virulenta, elegíacament bella.
Velentina Morillo/Daniel López
Del sofá a la cocina
Autoeditat
Dues són les passions que mouen el món actualment: la gastronomia i les sèries de televisió. Aficions que Valentina Morillo i Daniel López han maridat en el seu reeixit Del sofá a la cocina, podcast que ara també s'ha traduït en llibre. Finançat a través de Verkami, aquest promptuari gastrotelevisiu compila desenes de les més saboroses receptes culinàries que nodreixen l'univers serièfil. Dividit per àrees temàtiques amb noms tan acords a la matèria com: Para comer viendo los Emmy, Para cuando cancelan tu serie favorita, Placeres culpables… i afavorit per un disseny atractiu i unes estupendes fotografies de les receptes; aquí descobrireu com cuinar, entre moltes altres exquisideses catòdiques, les costelles de Frank Underwood de House of Cards, el pastís de formatge de Friends, els mac and cheese de Bones o, perquè evidentment no podia faltar, el pastís de cirera de l'Agent Cooper de Twin Peaks.
5. VINYETES
Una que és única
El 1977 Una té dotze anys. És l'any de l'explosió del punk, però ella està aprenent a tocar a la guitarra la cançó dels Wings Mull of Kintyre. Amb tot, a la vida d'Una no tot és tan harmoniós com la progressió d'acords teixida per Paul McCartney.
Novel·la gràfica tan devastadora com preciosa, Una entre muchas explora la agressions contra les dones, la vergonya i la responsabilitat social des de la perspectiva d'una experiència personal traumàtica. Imprescindible traç crític amb aquesta xacra social que és la violència de gènere.
Una entre muchas. Una. Astiberri. Bilbao, 2016. 208 pàgines.
6. ESPOILERS
El pallasso de Galifianakis
Només veient el trio d'humoristes que la signen: Zach Galifianakis (Bored to Death, Resacón en Las Vegas), Louis CK (Louie) i Jonathan Krisel (Portlandia), és fàcil intuir que Baskets, tot i no ser el millor lliurament d'aquesta adorable prole de genis amb aspecte de perdedors, ens ofereix grans moments d'humor agredolç.
Tragicomèdia surreal produïda per FX i amb el propi Galifakis de prota, la sèrie prossegueix el dia a a dia d'un pobre diable, Chip Baskets, que no renuncia a fer realitat el seu somni: convertir-se en pallasso professional.
Després de no aconseguir graduar-se en una prestigiosa escola de clown a París, Baskets torna al seu Bakersfield natal on es troba amb un panorama d'allò més encoratjador: la seva parella fa temps que ha deixat de sentir per ell algunca cosa remotament semblant a l'amor, i l'únic treball que troba és com bufó en els espectacles de rodeo. En els States es va estrenar el passat 21 de gener.