La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, afronta aquest dijous un insòlit vot de censura al Parlament Europeu motivat pel cas conegut com a Pfizergate. Quan està a punt de complir-se un any del seu segon mandat al capdavant de l'executiu comunitari, un grup de diputats del considerat "sector extremista" ha castigat la política alemanya impulsant una mesura que, si bé difícilment aconseguirà prosperar, suposa un important revés per la seva legitimitat.
La mesura ha estat promoguda pel diputat ultranacionalista romanès Gheorghe Piperea. Paral·lelament, el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ha exigit a través de xarxes la dimissió de la presidenta, apuntant als "casos de corrupció" que planen sobre la seva figura. "Senyora presidenta, l'essència del lideratge és la responsabilitat. És hora de marxar!", ha etzibat Orbán. La proposta de Piperea ha aconseguit arribar al debat parlamentari gràcies al suport de 76 candidats, que ha permès superar el llindar del 10% necessari per entrar a l'agenda parlamentària. Von der Leyen ha assegurat que es tracta "d'una estratègia extreta directament del més antic manual d'extremistes" i que té per objectiu "polaritzar la societat i erosionar la confiança en la democràcia". A més, ha tret ferro a les acusacions de corrupció de Piperea i ha acusat el candidat de "viure en un món de conspiracions i suposades trames sinistres".
L'escàndol Pfizergate, detonant de la moció
La moció de censura està motivada per l'escàndol Pfizergate, que vincula Von der Leyen amb uns missatges intercanviats durant el punt àlgid de la pandèmia amb Albert Bourla, el CEO de la farmacèutica nord-americana Pfizer. En aquell moment, tots dos negociaven en l'opacitat un contracte de 35.000 milions d'euros per a subministrament de vacunes contra la COVID-19. La presidenta de la Comissió va negar qualsevol comunicació amb Bourla, però, posteriorment, The New York Times va revelar l'existència dels missatges. Aquest dilluns, l'alemanya reconeixia que va estar en contacte amb fabricants de vacunes. "Era el meu deure, igual que ho va ser consultar els millors epidemiòlegs i autoritats sanitàries del món. Insinuar que els contractes van ser inapropiats o contraris a l'interès europeu és simplement fals", ha declarat.
La moció també inclou crítiques als fons de recuperació de la Covid de la UE i a la base jurídica d'un fons de defensa de 150.000 milions d'euros, així com acusacions d'interferència de la Comissió en les recents eleccions a Alemanya i Romania. Sobre aquest punt, Von der Leyen ha ridiculitzat totes les "falses afirmacions i intents de reescriure la història d'Europa" i ha acusat els partits promotors de la moció d'estar "alimentats per conspiracions, des dels antivacunes fins als apologistes de Putin". "Només cal mirar alguns dels signants d'aquesta moció per entendre el que vull dir", ha sentenciat.
Von der Leyen sobreviurà, però quedarà tocada
Com és lògic, el Partit Popular Europeu protegirà la seva candidata durant la votació d'aquest dijous. A més, s'espera que l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) tanqui files amb Von der Leyen, de la mateixa manera que alguns membres conservadors i reformistes amb qui l'alemanya té bona relació. La moció contra la presidenta necessita una majoria de dos terços per tirar endavant i, actualment, aquest escenari és gairebé impensable. La presidenta, per tant, sobreviurà a l'embat, però haurà de revelar els seus vincles amb la farmacèutica Pfizer durant la pandèmia. A més, serà rellevant observar quantes abstencions es registren, ja que permetrà observar l'abast de la disconformitat europea amb la presidenta de la Comissió.
El Parlament mai ha aprovat cap moció de censura contra un líder de l'executiu, tot i que, l'any 1999, la mera existència de la proposta va ser suficient per fer caure la comissió dirigida per Jacques Santer, després d'un escàndol de frau i corrupció. Fa un any, Von der Leyen va ser reelegida per a un segon mandat amb el suport de totes les forces polítiques convencionals: centredreta, centreesquerra, centristes i verds. Al llarg dels darrers mesos, aquests grups han perdut terreny davant els nacionalistes de dretes, que ara compten amb prou força com per, de moment, fer saber a Von der Leyen que un sector creixent del Parlament no està d'acord amb la seva manera de fer política.