El virus Zika ja ha estat declarat emergència sanitària global per la Organització Mundial de la Salut. La ràpida propagació de la malaltia per Amèrica del Sud i l'aparició de noves complicacions associades al virus han generat una forta alerta social. Les institucions sanitàries mundials s'han vist obligades a implicar-se en aquest greu problema sanitari. Es tem que el 2016 arribi a haver-hi 4 milions de casos de Zika a Amèrica. Això no vol dir que el Zika sigui una amenaça sanitària en aquests moments a Catalunya. L'alarma generada, segons alguns especialistes, és excessiva.
Què és el Zika?
El Zika és una malaltia transmesa per la picadura dels mosquits femella Aedes, i principalment pels Aedes aegypti. Els principals símptomes d'aquesta patologia són febre, cansament, dolor d'articulacions, conjuntivitis, erupció... El malestar acostuma a durar de quatre a set dies. Els metges habitualment només recomanen paracetamol, per alleujar el malestar, i molt de repòs. Acostuma a passar tot sol.
Embarassades amb Zika i microcefàlia
En principi, no seria una malaltia greu, però s'ha detectat que moltes embarassades que van patir el Zika, inclús asimptomàtic, donen a llum nens amb microcefàlia, un problema molt greu. Alguns nadons moren després del part i els altres arrossegaran seqüeles greus tota la vida. Encara no s'ha acabat de determinar científicament aquesta relació, però les autoritats mèdiques la consideren molt probable.
Noves sospites
L'OMS sospita, també, que el Zika podria estar associat al síndrome de Guillain-Barré. Aquesta és una patologia extremadament rara, que afecta el sistema nerviós i que pot acabar provocant la paràlisi parcial del malalt. No se'n coneix cap tractament i alguns pacients fins i tot requereixen respiració assistida. Normalment els malalts es recuperen en unes setmanes, però alguns poden quedar amb problemes crònics.
Una expansió fulgurant
El Zika és una malaltia d'origen africà: va ser detectada per primera vegada a Uganda el 1948. Fins el 2007 el virus havia estat confinat a l'Àfrica i a alguns països asiàtics, però en aquests anys va començar a ser detectat a les illes del Pacífic. L'arribada a l'Amèrica Llatina és molt recent. Fins el 2015 no es va detectar cap cas. Quan l'aparició de diversos casos al Brasil va fer saltar les alarmes, es va detectar que el Zika ja era present a una quinzena de països americans, del Paraguai fins a Mèxic. I els casos proliferen.
Zika a casa nostra?
Ja s'han detectat els dos primers casos de Zika a casa nostra. Malgrat tot, la Generalitat afirma que no hi ha motius per alarmar-se. Els dos casos corresponen a persones que s'havien contagiat a Amèrica. Ara per ara, el risc que la malaltia es reprodueixi a Catalunya és molt baix. Aquí també s'hi troben mosquits del tipus Aedes, els famosos "mosquits tigre" (Aedes albopictus), però en aquest període de l'any estan poc actius.
Cal tranquil·litzar la població
La doctora Diana Pou, metgessa de la Unitat de Medicina Tropical Drassanes - Vall d'Hebron, tendeix a tranquil·litzar la població, i assegura que no hi ha les condicions perquè el Zika esdevingui una epidèmia a casa nostra. Diu que perquè hi hagués una epidèmia caldria una gran quantitat de virus, una gran quantitat de mosquits i unes condicions climàtiques peculiars, i aquestes condicions no es compleixen aquí.
Possibilitats de casos aïllats
Això sí, la doctora Pou creu que en el futur es podrien produir, de forma aïllada, alguns casos de contagi local. Però recorda que en la majoria dels casos els malalts de Zika només tenen molèsties lleus, i assegura que molts passen la malaltia de forma asimptomàtica. Afegeix que, de fet, els mosquits tigre també podrien haver transmès el dengue o el chikumgunya, però que no s'han detectat casos de transmissió d'aquestes malalties al nostre país. En tot cas, les precaucions s'hauran d'extremar quan arribi la calor, perquè els Aedes estaran més actius i el risc de transmissió s'incrementarà.
Transmissió per via sexual?
En els darrers dies s'ha detectat algun cas de transmissió del Zika per via sexual; de fet, ja se n'havia descrit algun episodi fa anys. Però aquest tipus de transmissió és més aviat excepcional. No hi hauria motius per preocupar-se'n excessivament.
Els protocols sanitaris
Per fer un seguiment del Zika, les autoritats sanitàries han establert que es notifiqui automàticament qualsevol cas. També s'han intensificat les campanyes d'informació als viatgers (una forma d'intentar evitar la introducció del virus). Respecte als infectats, només es preveu donar-los tractament simptomàtic; però en el cas de que hi hagi algun cas de malalta embarassada, està previst que se li practiqui un seguiment especial, amb proves específiques per a aquesta malaltia.
El futur d'una malaltia
La doctora Diana Pou creu que, en els propers mesos, la progressió d'aquesta malaltia encara serà molt ràpida. Basant-se en epidèmies de malalties similars, com el chikumgunya, pensa que amb el temps l'epidèmia remetrà, perquè creixerà la immunitat a aquesta malaltia: "ha de cumplir el seu cicle", assegura.
L'Aedes, el Zika i el dengue
No només el Zika està afectant a les poblacions llatinoamericanes. En els darrer anys hi ha hagut un repunt del dengue, una altra malaltia provocada pels mosquits Aedes, que pot arribar a ser mortal, i que està en plena expansió. Les autoritats sanitàries, a certs països, com el Brasil, se senten incapaces de frenar l'expansió d'aquesta malaltia, anomenada també "febre trenca-ossos" pel dolor que provoca. Ni el repartiment de mosquiteres, ni la publicitat als autobusos, ni el fumigat continuat dels carrers amb insecticida han pogut frenar el problema.
La lluita contra el vector
Davant la falta d'una vacuna, i a l'espera de definir tractaments farmacològics de la màxima eficàcia, les autoritats sanitàries llatinoamericanes només poden centrar-se en combatre els mosquits Aedes. Un dels intents més innovadors és l'alliberament de milions de mosquits transgènics, a llocs tan diferents com les illes Cayman, o la ciutat de Piracicaba, a l'estat de São Paulo. Aquests mosquits mascles tenen una modificació genètica que fa que els seus fills es morin abans d'arribar a l'edat adulta. El pla és reduir progressivament la població de mosquits infectats i reduir el contagi. Però hi ha dubtes sobre l'eficàcia d'aquest sistema, que segons alguns no s'ha experimentat prou.
Control de la població
Al Brasil, els agents municipals visiten les cases, una per una. Intenten evitar la proliferació de mosquits. Ensenyen a la gent a no deixar aigua a les piques, a tancar amb una tapa les galledes amb aigua, a no deixar plàstics al jardí... A alguns llocs fins i tot se sanciona a aquells que no prenen mesures contra els mosquits. Però ni el dengue ni el Zika retrocedeixen.
Dubtes sobre els fàrmacs
No és gaire clar que es pugui trobar ràpidament una vacuna per al Zika. En el cas de l'ebola, es va aconseguir fabricar medicaments eficaços en un temps rècord. En canvi, fins ara no s'ha comercialitzat la vacuna del paludisme. En bona part l'èxit de la investigació farmacèutica dependrà dels recursos que s'hi dediquin. El fet que s'hagi declarat el Zika emergència sanitària global ajudarà, sens dubte, a la recerca científica.
Por olímpica
El govern brasiler, que ha fet grandioses inversions per acollir els Jocs Olímpics, i que veu com molts ciutadans s'oposen a les grans despeses generades per aquest esdeveniment, mira amb molta precaució l'epidèmia. Tem que el Zika faci minvar el nombre d'assistents als Jocs de Rio, i per això ha pres el lideratge mundial en el combat contra aquesta malaltia. Confia, malgrat tot, que el Zika no sigui molt actiu en la temporada olímpica, ja que a Rio és hivern, el període en què els Aedes són menys actius.
Malalties de pobresa
Un milió de persones mor anualment per malalties transmeses per alguns tipus de mosquits, especialment pel paludisme, també anomenat malària, que provoca més de 500.000 morts anuals. Al paludisme, el dengue i el Zika, caldria afegir-li altres malalties com la febre groga o el chikungunya. No seria convenient eliminar tots els mosquits, perquè són polinitzadors eficaços i necessaris, i si desapareguessin podrien ser substituïts per animals més nocius que ells, però seria convenient allunyar els humans dels mosquits i reduir al màxim el contacte entre uns i altres. I això no es pot fer sense bones polítiques d'habitatge i d'urbanisme, que integrin a tots.
L'última epidèmia?
La doctora Pou assegura que la ràpida difusió d'algunes malalties té una relació directa amb la globalització: "La gent viatja, els mosquits viatgen i les malalties viatgen". "I el canvi climàtic també juga un paper en l'expansió d'aquestes malalties". I sentencia: "Segur que apareixeran nous Zikas. Aquesta no serà la darrera epidèmia d'una malaltia transmesa pels insectes".