Cop de porta de la Unió Europea a la petició de la primera ministra britànica, Theresa May, de negociar alhora la sortida del Regne Unit del club i la seva futura relació amb els 27. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha assegurat que les negociacions “primer han de clarificar” com serà el divorci “i només quan aquesta qüestió estigui resolta” es podrà valorar “la relació futura”.

En la mateixa línia, serà la resolució que votarà la setmana vinent l’Eurocambra sobre el Brexit estipula que Londres no pot, “abans de la seva sortida”, començar “negociacions sobre possibles acords comercials amb països tercers” ni tampoc establir “acords bilaterals” amb altres estats membres sobre temes inclosos en les converses.

La Unió Europea dels 27 vol negociar amb una sola veu amb Londres i aquest divendres els líders del Parlament Europeu han presentat una proposta de resolució que indica que “un acord sobre la futura relació entre la UE i el Regne Unit com a país tercer només es pot concloure quan el Regne Unit hagi sortit de la UE”. En altres paraules, Londres haurà de negociar des de fora del club la seva futura relació amb Brussel·les. 

A la seva carta notificant l’activació de l’article 50, la primera ministra britànica, Theresa May, assegura que la seva intenció és “acordar els termes de la futura relació alhora que els de la retirada de la UE”. Però el negociador del Parlament Europeu, Guy Verhofstadt, ha dit que els detalls de la nova relació entre Londres i Brussel·les s’hauran de tractar, probablement, durant un “període de transició” posterior a la sortida, perquè és “irreal” que en els propers 14 o 15 mesos es pugui pactar el Brexit i el nou model d’associació. El belga ha advertit Londres contra els riscos d’intentar acords “d’esquena” als 27. 

Els ciutadans, la prioritat

La resolució que promou el Parlament Europeu sobre el Brexit, que s’aprovarà la propera setmana a Estrasburg, detalla que les negociacions han d’oferir “estabilitat legal” i permetre als ciutadans i les empreses tenir una “visió clara sobre el futur”. El text diu també que els drets dels ciutadans europeus que viuen al Regne Unit i dels britànics que viuen en algun dels altres 27 estats membres han de ser la “prioritat” de les negociacions. 

La proposta de resolució, en el seu punt 19, remarca que el Regne Unit haurà de pagar per sortir de la UE tots els seus “compromisos legals” així com també una “provisió” per possibles costos derivats de la seva marxa. Els eurodiputats també preveuen la possibilitat que el Brexit s’aturi però adverteixen que això requeriria el consentiment dels 27 estats membres. “Una notificació de revocació haurà de ser subjecte a les condicions marcades pels 27 estats de la UE i no es podrà utilitzar com a un intent de millorar els termes actuals de pertinença del Regne Unit”, diu la resolució. 

Durant una roda de premsa a Brussel·les, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, ha dit que l’objectiu és aconseguir un “bon acord” amb el Regne Unit. Tot i això, l’italià ha remarcat que si el pacte no s’assoleix, Londres i Brussel·les hauran, de totes maneres, de seguir cooperant en matèria de seguretat i defensa. Precisament la carta d’activació de l’article 50 que ha enviat el govern britànic estipula que sense un acord es “debilitarà” la cooperació en aquesta matèria. “No volem un intercanvi entre les polítiques econòmiques i les de seguretat interna i externa”, ha advertit el negociador del Parlament, Guy Verhofstadt. “La seguretat és massa important per jugar-nos-la amb l’acord econòmic”, ha afegit. 

Escòcia i Irlanda del Nord

La proposta de resolució del Parlament Europeu també inclou una menció a Irlanda del Nord i a la necessitat de protegir l’Acord de Divendres Sant per evitar un frontera física entre Irlanda i Irlanda del Nord. L’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras, que com a president del grup de l’Aliança Lliure Europea ha participat en les negociacions per pactar el text, ha indicat que aquesta és una de les prioritats d’Europa i que caldrà fer “bastants equilibris”. 

El text no inclou una referència clara al debat independentista obert de nou a Escòcia, tot i que sí que es recorda que un gran nombre de ciutadans britànics, “incloses una majoria a Irlanda del Nord i Escòcia, van votar per seguir a la UE”. “Només s’esmenta Escòcia una vegada i molt lleugerament”, ha admès Terricabras, que tot i això ha dit que per ara ho accepten perquè l’objectiu era assolir una “resolució marc que assenyali els punt clau i els camins pels quals cal anar” i que es vagi omplint de contingut “en els propers dos anys”.