El president dels Estats Units, Donald Trump, va ordenar aquest diumenge la retirada de Washington de 3.900 militars reservistes de la Guàrdia Nacional desplegats per contenir les protestes, ja convertides en un moviment pacífic que exigeix canvis immediats en les tàctiques policials.

"Acabo de donar l'ordre a la Guàrdia Nacional perquè comenci el procés de retirada de Washington, D.C., ara que tot està sota perfecte control. Se n'aniran a casa, però poden tornar ràpidament si els necessitem", va anunciar el mandatari a Twitter.

Uns 3.900 reservistes de la Guàrdia Nacional procedents d'11 dels 50 estats dels Estats Units van ser enviats a la capital el cap de setmana passat, quan les protestes pacífiques van derivar en aldarulls, saquejos i enfrontaments amb les forces de seguretat.

La Guàrdia Nacional va néixer el 1.636 com una milícia i, actualment, és una força constituïda per voluntaris que està sota el control dels governadors, que solen activar aquest cos per restablir l'ordre en situacions greus com aldarulls i quan es produeixen desastres naturals.

La presència d'aquestes tropes als carrers de la capital ha provocat tensió entre Trump i l'alcaldessa, l'afroamericana demòcrata Muriel Bowser, qui aquest mateix diumenge va descriure l'operatiu com una "invasió" durant una entrevista a la cadena conservadora Fox.

Trump va arribar a proposar el desplegament de 10.000 militars


Trump ha estat durament criticat per la seva agressivitat amb els manifestants. Dilluns, les forces de seguretat van dispersar per la força amb gasos lacrimògens una protesta pacífica davant la Casa Blanca només perquè el mandatari pogués caminar fins a una església i fer-se una foto amb una bíblia.

Aquest cap de setmana, va sortir a la llum que Trump va arribar a proposar el desplegament de 10.000 militars als carrers de Washington i altres ciutats per contenir les protestes, d'acord amb mitjans locals com la cadena CBS que citen un funcionari del Govern.

Segons aquestes fonts, Trump va fer la proposta dilluns durant un acalorat debat al Despatx Oval de la Casa Blanca.

En concret, el mandatari va insistir en la necessitat de desplegar immediatament les tropes; però el secretari de Defensa, Mark Esper, el cap d'Estat Major Conjunt dels EUA, el general Mark Milley, i el fiscal general, William Barr, van objectar i es van oposar a aquesta idea, segons CBS.

En una entrevista amb aquesta cadena aquell diumenge, Barr va negar que el mandatari fes aquesta proposta i, a més, va opinar que el "sistema de les forces de seguretat no és sistemàticament racista".

Un moviment per demanar canvis en la policia

Els comentaris de Barr van desencadenar les crítiques dels activistes, que han denunciat el racisme del sistema judicial i policial. De fet, els afroamericans tenen tres vegades més probabilitats de morir en mans de la policia que els blancs i, alhora, viuen en un 20,8% sota el llindar de la pobresa davant el 8,1% dels blancs, segons dades de diverses ONG.

En els últims dies, ha guanyat força el lema "Defund the Police" (Treguin fons a la Policia), una expressió utilitzada per demanar que es destini menys diners a les forces de l'ordre o, fins i tot, que aquestes s'eliminin per complet i que el seu treball l'assumeixin un altre tipus d'agències.

En resposta, la ciutat de Nova York va anunciar aquest diumenge una bateria de reformes en matèria policial, que inclouen treure fons al cos per finançar serveis per a la joventut i retirar als agents la responsabilitat de controlar el comerç de carrer.

Mentrestant, les manifestacions van seguir aquest diumenge als Estats Units, encara que hi va haver menys assistents que el dia anterior, quan desenes de milers de persones es van llançar als carrers.

A San Francisco, dissabte, milers de manifestants van col·lapsar l'icònic pont vermell del Golden Gate; mentre que unes 30.000 persones van marxar a Chicago i altres desenes de milers van protestar a Nova York, Washington i Filadèlfia en les marxes més multitudinàries des de la mort de l'afroamericà George Floyd.

Floyd, convertit en un símbol contra el racisme, va morir el 25 de maig després d'agonitzar durant nou minuts postrat a terra i mentre un agent blanc pressionava el seu genoll contra el seu coll, una escena gravada en vídeo i que ha desencadenat indignació a tot el món.

Ciutats com Barcelona, París i Londres s'han solidaritzat amb la causa dels afroamericans als EUA i també han sortit als carrers aquest cap de setmana.