Les protestes prodemocràtiques que fa més de tres mesos que sacsegen Hong Kong han inundat avui les aules el primer dia de curs escolar, amb un boicot a les classes per part dels estudiants, que han estat al capdavant del moviment de protesta.

El primer dia del nou semestre, vuit universitats públiques i cinccentres d'educació superior més han començar una vaga de dues setmanes, amb l'objectiu de pressionar les autoritats perquè responguin a les cinc demandes dels manifestants entorn del moviment.

Aquestes són la retirada total de la polèmica llei d'extradició i del terme "revolta" a les manifestacions, amnistia per als arrestats, una investigació independent sobre la brutalitat policial a l'hora de dispersar les protestes i la introducció del sufragi universal.

Així mateix, els estudiants de secundària també van començar una acció de boicot per la qual tallaran les classes tots els dilluns. Segons els organitzadors, més de 10.000 alumnes de la regió administrativa especial s'han afegit a la iniciativa, que ha inclòs actes com minuts de silenci i cadenes humanes.

Els estudiants -molts d'ells vestits de negre i emmascarats, com els manifestants- van distribuir pasquins informatius sobre els motius de la vaga, segons els mitjans locals. Ja que els joves han estat els principals promotors de les protestes durant els últims mesos, es pensava que el moviment s'extingiria quan tornessin a les universitats i escoles al setembre. Tanmateix, no ha mostrat signes de cedir, ja que tant la policia com els manifestants han pujat l'aposta u contra l'altre durant les últimes dues setmanes.

"L'amenaça d'una ofensiva amb munició real és imminent. Com és possible, quan el Govern esquinça brutalment Hong Kong i converteix cada carrer i districte en un camp de batalla, que ens asseguem als nostres pupitres a l'escola com si res no hagués passat? ", va apuntar una declaració conjunta emesa pels sindicats d'estudiants de secundària i universitaris i llegida en un dels actes celebrats avui.

Així, afegeix el text, "un boicot de classes no és simplement ser absent de l'escola, sinó que és una acció col·lectiva per la justícia social i el compliment de la responsabilitat cívica. Com a estudiants, assumim la responsabilitat de defensar casa nostra i protegir la consciència". L'Aliança de Vaga d'Estudiants de Hong Kong, un dels organitzadors de la vaga, va advertir que poden intensificar la seva acció si el Govern no respon abans del 13 de setembre.

Mentrestant, el funcionament del metro ha tornat avui a la normalitat després que ahir se suspengués la línia que connecta la ciutat amb l'aeroport després d'actes vandàlics per part d'alguns manifestants violents. MTR Corporation, el proveïdor de serveis de metro de la ciutat, s'ha convertit en una arma més de la protesta després que Pequín forcés la companyia a executar mesures contra els manifestants, després d'adonar-se que aquests utilitzaven les xarxes per anar i venir a les marxes.

Aquest diumenge va anar una jornada caòtica a l'urbs ja que els manifestants van buscar entorpir el trànsit cap a l'aeroport de Hong Kong, un dels més freqüentats d'Àsia, i on les manifestacions van aconseguir la cancel·lació de gairebé mil vols a mitjans d'agost. Les manifestacions van començar el mes de març passat com a oposició a una polèmica proposta de llei d'extradició que, segons advocats i activistes, podria haver permès a Pequín accedir a "fugitius" refugiats a l'excolònia britànica. Aquestes han mobilitzat des de juny centenars de milers de persones i han deixat enfrontaments entre alguns manifestants violents i la policia, a la que s'ha acusat d'abusar del seu poder a l'hora de dissuadir les protestes.

Encara que a començaments de juliol les autoritats hongkongueses van declarar "morta" aquesta proposta de llei, els manifestants exigeixen que es retiri oficialment i han ampliat les seves demandes amb l'objectiu de millorar els mecanisme democràtics de la ciutat i, en definitiva, oposar-se a l'autoritarisme xinès. Per la seva part, Pequín assegura que darrere de les protestes hi ha una "mà negra" i assenyala a "algunes forces dels Estats Units" com a responsables.

Després de recuperar la sobirania del territori de mans britàniques el 1997, i sota la fórmula "Un país, dos sistemes", el Govern xinès es va comprometre a mantenir l'autonomia de Hong Kong i a respectar fins a 2047 una sèrie de llibertats de què no gaudeixen els ciutadans de la Xina continental.