A més de provocar centenars de destrosses i la cancel·lació de diverses cimeres internacionals a la ciutat de Santiago, les protestes antigovernamentals de Xile han fet caure l'estàtua del conqueridor espanyol, Pedro de Valdivia, el primer governador del país.

Centenars de persones van lligar cordes al monument, ubicat a la plaça de la Independencia de la ciutat de Concepción -situada 500km al sud de la capital-, i d'aquesta manera el van fer caure el passat dijous 14 de novembre. Un cop al terra, desenes encara s'hi van abalançar per acabar de destrossar-lo.

Aquesta acció va coincidir amb l'aniversari de l'assassinat del indígena mapuche Camilo Catrillanca, abatut per una unitat especial de policia xilena el 2018. El govern va justificar l'operatiu assegurant que Catrillanca estava involucrat en un robatori de tres automòbils, tot i que la comunitat de Temucuicui -d'on era Catrillanca- sempre ho ha negat.

Qui va ser Pedro de Valdivia?

Pedro de Valdivia fou un militar i conqueridor espanyol d'origen extremeny. Fill de Pedro Oncas de Melo i Isabel Gutiérrez de Valdivia, provenia d'una família amb una forta tradició militar. Després de participar en diverses campanyes militars als Països Baixos, Flandes i Itàlia, Valdivia es va unir a les tropes del comandant Francisco Pizarro, que acabaria sent governador de Perú, per conquerir el 'nou món'.

Pedro de Valdivia - wikipedia

Valdivia va liderar la conquesta de Xile el 1540 després de rebre el càrrec de tinent coronel de la mà del mateix Pizarro. Valdivia va fundar les ciutats més antigues del país com la mateixa capital, Santiago (1541), La Serena (1544), Concepción (1550), Valdivia (1552) i La Imperial (1552).

Anys després, Valdivia va iniciar la Guerra d'Arauco, la qual enfrontava conqueridors espanyols i indígenes conquerits contra una aliança dels pobles cunco, huillixe, pehuenxe i picunxe, va durar un total del 236 anys i va acabar amb la vida de 150.000 indígenes i 50.000 espanyols.