El Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, negociat i aprovat el 2017 a Nacions Unides, entra oficialment en vigor aquest divendres després de ser ratificat per mig centenar de països, però continua enfrontant-se a l'oposició de les potències atòmiques i dels membres d'organitzacions com l'OTAN, que no subscriuen el tractat.

Es tracta del primer tractat multilateral de desarmament nuclear aprovat en més de dues dècades i en ell els signants es comprometen entre altres coses a no desenvolupar, adquirir, emmagatzemar, utilitzar o amenaçar d'utilitzar armes nuclears o altres dispositius explosius nuclears.

El document inclou a més procediments perquè els països amb armes nuclears que vulguin sumar-se declarin i destrueixin els seus arsenals.

Ratificat per mig centenar de països

La seva entrada en vigor es produeix, com estava previst, 90 dies després que el nombre de països que l'han ratificat assolís els 50, una xifra que es va aconseguir l'octubre passat gràcies a Hondures.

Actualment, dels més de 120 Estats que van participar en l'aprovació, 86 han firmat el document i 51 han finalitzat la seva ratificació, entre ells molts llatinoamericans.

Els impulsors del tractat admeten que no és probable que cap potència atòmica se sumi aviat, però confien que la nova norma contribuirà a la llarga a augmentar la pressió perquè es desfacin dels seus arsenals.

Sense les potències i sense l'OTAN

De fet, totes les potències nuclears van boicotejar les negociacions del tractat, tant les reconegudes oficialment al Tractat de No Proliferació de 1968 i que són els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU (EUA, Regne Unit, França, Xina i Rússia) com la resta de països que se sap que disposen de bombes atòmiques (Corea del Nord, Pakistan, l'Índia i Israel).

Tampoc no van participar en les negociacions els membres de l'OTAN, amb l'excepció dels Països Baixos, que sí que ho va fer però no s'ha sumat al Tractat.

Alguns d'aquests Estats tenen armes nuclears dels EUA estacionades al seu territori i l'Aliança Atlàntica, com a organització, s'oposa a l'instrument i defensa que no donarà lloc a l'eliminació d'"una sola arma" nuclear per l'absència de les potències i la falta de mecanismes de verificació.

Entre els qui no han firmat el Tractat figura Espanya, que el va rebutjar sota el Govern conservador del Partit Popular i que continua sense sumar-se malgrat que el 2018 l'Executiu de coalició del PSOE i Podemos es va comprometre a fer-ho.

Suport popular

Segons una enquesta feta pública aquest divendres, un 89 per cent dels espanyols està a favor que el seu país firmi el Tractat, mentre que només un 4 per cent està en contra.

El sondeig, elaborat per YouGov per encàrrec de la Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), assenyala que fins i tot un 78 per cent de la població a Espanya vol que el seu país se sumeix a la iniciativa fins i tot si és objecte de fortes pressions per part d'alguns aliats de l'OTAN perquè no ho faci.

Segons l'ICAN, enquestes similars a Bèlgica, Dinamarca, Països Baixos, Islàndia i Itàlia han mostrat que prop d'un 80 per cent de la població d'aquests països recolza el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears.

L'organització, fundada el 2007 i que agrupa centenars d'entitats i ONG en un centenar de països, va ser guardonada el 2017 amb el Premi Nobel de la pau pel seu rol clau per impulsar aquest Tractat.

El paper de la societat civil

L'ONU va celebrar aquest divendres l'entrada en vigor destacant el "paper decisiu de la societat civil" a tot el procés i la "força moral" que li dona la feina en ell de supervivents de les explosions i els assajos nuclears.

"L'entrada en vigor del Tractat és un homenatge als esforços de promoció infrangibles d'aquestes persones", va destacar en un missatge en vídeo el secretari general de l'organització, António Guterres.

El portuguès va recordar que "les armes nuclears constitueixen una amenaça creixent i el món ha d'adoptar mesures urgents per eliminar-les i evitar les conseqüències catastròfiques del seu ús per a la humanitat i el medi ambient".

"L'eliminació de les armes nuclears continua sent la màxima prioritat de les Nacions Unides en l'esfera del desarmament. Exhort a tots els Estats que col·laborin per fer realitat aquesta ambició de promoure la seguretat comuna i col·lectiva", va concloure.

 

Imatge principal: Monument a la bomba nuclear tàctica RDS-4 soviètica en Moscou / Efe

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat