El coet Vulcan Centaur de l’empresa nord-americana United Launch Alliance (ULA) s’ha enlairat aquest matí des de cap Canaveral (Florida) amb la missió de transportar el mòdul lunar Peregrine, de la start-up també nord-americana Astrobotic, fins a la Lluna. El llançament després del compte enrere no ha tingut cap contratemps i, si la missió té èxit, Peregrine es convertiria en el primer mòdul d'aterratge nord-americà a allunar des del final del programa Apollo fa més de 50 anys, i Astrobotic, en la primera empresa privada a aconseguir aquesta gesta. Si tot va com ha d’anar, l’allunatge en el satèl·lit està previst per al 23 de febrer. Peregrine va carregat d’instruments de la NASA relacionats amb el seu programa Artemis de retorn a la Lluna per analitzar la seva superfície, però la missió també s’ha envoltat de polèmica perquè el Vulcan també transporta mostres d’ADN i cendres de personalitats i celebritats, des d’expresidents a restes d’actors de la sèrie Star Trek, per a la companyia privada Celestis amb destí a l’espai profund.
We have liftoff! The first American commercial robotic launch to the Moon will deliver science instruments to study its surface, a critical part of preparing for future #Artemis missions. https://t.co/KoOZjXvqjD pic.twitter.com/Vo2Dnn6TwA
— NASA (@NASA) January 8, 2024
Mostres de Washington, Eisenhower, Kennedy i Reagan
Segons ha transcendit, el coet que s’ha enlairat aquest dilluns porta mostres d’ADN representatiu de figures molt conegudes, entre els quals mostres dels cabells dels expresidents nord-americans George Washington, Dwight Eisenhower, John F. Kennedy i Ronald Reagan, per Celestis Memorial Spaceflights, una firma especialitzada en memorials espacials. Però també transporta les cendres i mostres d’ADN de Gene Roddenberry i la seva dona Majel, tots dos creadors de Star Trek, i també d'actors d'aquesta mítica sèrie televisiva com Nichelle Nichols, DeForest Kelley i James Doohan, així com de Douglas Trumbull, creador d'efectes especials en pel·lícules com 2001: Una odissea de l'espai.
Allunatge previst el 23 de febrer a la cara oculta
L'enlairament s’ha produït segons el previst, a les 2.20 hores locals (7.20 GMT) des del Complex de Llançament Espacial 41 de la Força Espacial de cap Canaveral, al centre de Florida. El coet Vulcan Centaur del grup ULA també ha fet el seu primer vol inaugural. La previsió és que el 23 de febrer, el Peregrine alluni en una regió de la cara oculta de la Lluna coneguda en llatí com Sinus Viscositatis (badia enganxosa).
La NASA paga més de cent milions de dòlars
En el cas de l'enviament de la NASA, es tracta de la primera missió robòtica comercial de l'agència nord-americana que arribarà a la Lluna. Aquesta missió suposa un canvi de paradigma per a l’agència espacial nord-americana, que planeja enviar astronautes de retorn a la Lluna amb el seu programa Artemis, i ha proporcionat finançament a Astrobotics per transportar tecnologies i experiments científics. En concret, la NASA paga a Astrobotic 108 milions de dòlars per portar-hi cinc experiments, en el marc del programa CLPS (de l'anglès Commercial Lunar Payload Services), que té com a objectiu abaratir el cost de l'enviament d'objectes a la superfície de la Lluna.
Inclou una ambiciosa missió mexicana
A més dels instruments pels experiments de la NASA, el mòdul lunar Peregrine també porta instruments científics de set països, entre ells una ambiciosa missió mexicana amb robots diminuts per estudiar la superfície lunar. Els robots han estat desenvolupats pel Laboratori d'Instrumentació Espacial de l'Institut de Ciències Nuclears (LINX-ICN) de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Són exploradors d'uns 12 centímetres de diàmetre i de menys de 60 grams de pes que formen part del projecte Colmena, la primera missió lunar d'aquest país. Cadascun dels robots compta amb rodes, sensors i ordinadors a bord que els permetran l'exploració lunar i de la mineria espacial.