Aquest dimarts, 22 de març del 2016, Brussel·les ha viscut el seu particular 11-S. Com a Nova York l’any 2001, a Madrid l’11-M del 2004, a Londres el 7-J del 2005 i París el 13-N de l’any passat, la capital belga ha sucumbit davant l’amenaça gihadista. El resultat, encara provisional, 34 morts i més de 200 ferits.

Tot ha començat minuts abans de les vuit del matí. L’aeroport internacional de Zaventem, Brussel·les, vivia el començament d’una nova jornada marcada per la fi de la vaga de controladors aeris francesos, que ha congestionat l’espai aeri europeu els darrers dies. Tot apuntava que aquest dimarts es recuperaria la normalitat quan, de sobte, minuts abans de les vuit del matí, dues grans explosions sacsegen les instal·lacions. El malson ha començat.

La primera de les explosions es produeix a la zona d’embarcament, impactant de ple en una de les cues. La segona, prop de les portes d'embarcament. Tot seguit, corredisses, crits, escenes de dolor i informacions confuses. El recompte de víctimes –no oficial– suma 14 morts i almenys 90 ferits

Enmig d’un ambient de confusió, les autoritats decreten l’evacuació de l’aeroport, que restarà tancat durant tot el dia d’avui. La mesura afecta tot l’espai aeri europeu. En paral·lel, els aeroports europeus reforcen la seva seguretat.

Atac terrorista

Ja al primer moment, les explosions s’associen a un atac terrorista, especialment des que totes les pistes sobre els autors dels atemptats de París apunten a la capital belga i concretament al barri de Molenbeek, allà on encara no fa una setmana, divendres passat, va ser arrestat Salah Abdeslam, considerat el cervell dels atacs sobre la ciutat francesa que van ocasionar 130 morts.

Les forces policials reaccionen reforçant la vigilància sobre els diferents punts estratègics de la ciutat i les autoritats belgues eleven el nivell d’alerta del tres al quatre, el màxim grau previst. Tanmateix, descarten cap relació entre els fets d’avui i la detenció d’Abdeslam.

El terror arriba al Metro

Amb l’aeroport sumit en el caos, el terror es desplaça al transport urbà quan cap a dos quarts de deu una nova explosió sacseja la capital belga, aquest cop l’atemptat té lloc en una estació de metro, la de Maelbeek, situada al centre de la capital i propera a l’EuroParlament i la Comissió Europea, les principals institucions europees. Una bomba esclata a l'interior d'un dels vagons just quan estava aturat a l'andana de l'estació, provocant més de 20 morts i un centenar llarg de ferits.

L'explosió de Maelbeek sumeix en el caos la capital, un cop es decreta el tancament de totes les estacions de metro i la resta de xarxes de transport públics de Brussel·les, autobús i tramvia, com a mesura de seguretat davant l’eventualitat de nous atacs. També es tanca, parcialment, la xarxa ferroviària.

A mig matí, el primer ministre belga, Charles Michel, confirma que totes tres explosions, les dues de l’aeroport més la del metro, han estat "atemptats terroristes" –posteriorment els reivindica l’organització terrorista Estat Islàmic–. S’apunta la possibilitat, no confirmada, que almenys una de les explosions de l’aeroport hagi estat perpetrada per un terrorista suïcida. Dóna consistència a l’autoria islàmica el fet que, segons testimonis presencials, s’hagin escoltat crits en àrab just abans d’una de les explosions. Les forces de seguretat troben a la zona dels atemptats un fusell d’assalt Kalàixnikov.

Terror local, difusió global

La repercussió de l’atemptat aviat dóna la volta al món. Autoritats d’arreu se'n fan ressò, inclòs el president dels Estats Units, Barack Obama, que aprofita la seva estada a Cuba per condemnar l’atemptat. El president francès, François Hollande reclama mà dura contra el gihadisme. Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, expressa la seva disposició a "derrotar el terrorisme".

A França també es reforcen les mesures de seguretat, inclosa l’obligatorietat de presentar el bitllet de transport i el document d'identitat per poder utilitzar el transport públic; la reiteració de missatges preventius adreçats a la població; més presència policial als carrers i l’autorització a la policia per escorcollar sistemàticament els ciutadans.

A Catalunya, el Departament d'Interior decreta el reforç de la vigilància a l'aeroport del Prat i el metro de Barcelona i es manté l'alerta 4 d'atemptat terrorista i es reuneix el gabinet antiterrorista. Les entitats municipalistes catalanes convoquen un minut de silenci per a dimecres a les 13 hores davant els ajuntaments. En paral·lel, es convoca el pacte antigihadista en l'àmbit espanyol.

I des d’algun lloc indeterminat, potser a Síria o l’Iraq, l’autodenominat Estat Islàmic reivindica els atacs. En to amenaçant, l’organització terrorista amenaça amb "dies ben foscos" als estats "aliats contra l'EI" i dóna les gràcies a Déu per donar-los "el poder i la victòria" a través d’un comunicat difós a través de l’agència de notícies AMAQ, vinculada al terrorisme gihadista.

Aviat la cruesa de l’atac es respon amb mostres de solidaritat amb la ciutadania belga. Icones d’aquest país com el Manneken Pis, Tintín i fins i tot les patates fregides es converteixen en models per reflectir a través d’il·lustracions el sentiment d’acompanyament del dolor.

Ordre de recerca i captura contra un sospitós

Passat el moment de caos, la policia federal belga llança una ordre de recerca i captura contra un home identificat com un dels presumptes terroristes de l’atac a l’aeroport. Es difon la imatge del sospitós enregistrat per les càmeres de seguretat de les instal·lacions aèries just amb dues persones més empenyent un carret de maletes. Els altres dos sospitosos es considera que han mort en les explosions.

Es tracta d’un home vestit amb jaqueta blanca i barret negre. "La policia busca identificar aquesta persona. És sospitós d’estar implicat en els atemptats comesos a l’aeroport de Zaventem el 22 de març del 2016", diu una nota difosa a través de les xarxes socials.

Avui és un dia negre

“Sabíem que acabaria passant. És una acció covarda, avui és un dia negre”. Aquestes han estat les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, per confirmar que les forces de seguretat no han estat capaces d’avortar una acció previsible des que estava confirmat que la capital belga s’ha convertit en l’amagatall dels gihadistes que van atemptar a París.

En el rerefons de tot plegat, l’ofensiva del terrorisme gihadista, una xacra que colpeja de forma constant un continent europeu que encara no ha sabut reaccionar de forma efectiva i que encara ha de resoldre qüestions com la descoordinació antiterrorista, la legislació inadaptada i la manca d’integració de joves nascuts a Europa que acaben engruixint les files del gihadisme internacional. Almenys si vol evitar nous 11-S en sòl occidental.