L'Aràbia Saudita presidirà la Comissió de la Condició Jurídica de la Dona, l’òrgan de les Nacions Unides que s'encarrega de promocionar els drets de les dones. En l'última reunió plenària d'aquest dimecres a Nova York, els 45 països que formen part de la comissió han elegit com a nou president de l'òrgan l’ambaixador saudita davant l’ONU, Abdulaziz Alwasil, que tenia el suport del grup d’estats de l’Àsia-Pacífic, és a dir, que cap país s'ha oposat a la nova presidència de la comissió. Entre els vuit països del grup europeu que formen part de la Comissió de la Condició Jurídica de la Dona hi ha Espanya, Israel, Àustria, Liechtenstein, els Països Baixos, Portugal, Suïssa i Turquia.
La decisió ha provocat les crítiques d'activistes i organitzacions que treballen pels drets humans, ja que la comissió de les Nacions Unides és l'organisme més important de la institució que treballa per promoure la igualtat de gènere i empoderar les dones del món, i ara estarà presidit per un país en què les dones han d'obeir els seus marits, poden ser detingudes si abandonen el domicili perquè pateixen maltractaments o no es poden casar o escollir parella sense el permís del pare o tutor. A més, les dones a l'Aràbia Saudita en la majoria d'universitats, bancs o edificis públics tenen una entrada separada a la dels homes. Amnistia Internacional i Human Rights Watch han denunciat que es doni aquesta presidència a un règim que “regula per llei la tutela masculina sobre les dones” i que “facilita la violència domèstica i l’abús sexual”.
Indignació entre les organitzacions
Amnistia Internacional (AI) ha criticat que l'Aràbia hagi estat triada per ocupar la presidència malgrat els "continus atacs contra els drets de les dones" que comet el regne conservador. La directora adjunta de Promoció d'AI, Sherine Tadros, ha recordat en un comunicat que la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona, que designa al país que presideix l'esdeveniment anual, "té un mandat clar per promoure els drets de les dones i la igualtat de gènere i és vital que el president de la comissió el defensi". En aquest sentit, ha afirmat que "el pèssim historial de l'Aràbia Saudita pel que fa a la protecció i promoció dels drets de les dones posa en relleu l'enorme abisme entre la realitat viscuda per les dones i les nenes a l'Aràbia Saudita i les aspiracions de la Comissió". Tadros ha reiterat que la Carta de les Nacions Unides estableix clarament el respecte dels drets humans com a objectiu primordial que han de complir tots els seus membres, especialment quan presideixin algun dels òrgans de l'ONU.
Tadros ha recordat que la llei de l'estatut personal de l'Aràbia Saudita de 2022 "aclamada per les autoritats com un pas cap al progrés i la igualtat, de fet consolida la discriminació de gènere en tots els aspectes de la vida familiar, des del matrimoni fins al divorci, la custòdia dels fills i l'herència i no protegeix les dones de la violència de gènere". A més, ha afegit que el primer Codi Penal d'aquest país al qual AI va tenir accés a través d'un esborrany filtrat, tindria "conseqüències catastròfiques addicionals" per a les dones del país, ja que concedeix immunitat processal penal als autors dels "crims d'honor", no tipifica com a delicte la violació conjugal, però sí les relacions sexuals consensuades fora del matrimoni. A més, les defensores dels drets humans en el regne àrab s'enfronten a persecucions i a destacades activistes pels drets de les dones se'ls han imposat prohibicions de viatjar i altres restriccions a la seva llibertat d'expressió, segons l'organització. Per tot això, AI insta l'Aràbia Saudita a demostrar el seu compromís amb la igualtat a través d'accions concretes a escala nacional, inclosa l'abolició del sistema de tutela masculina i la derogació de les disposicions de les seves lleis que discriminen les dones.