La majoria dels alemanys estarien a favor del restabliment del servei militar obligatori, suspès fa més de 10 anys i en l'inici d'un procés de transformació de l'exèrcit federal. La reintroducció del servei militar obligatori és un dels temes que hi ha sobre la taula en la societat alemanya, enmig d'una creixent tensió geopolítica per la invasió russa a Ucraïna, el conflicte entre Israel i Hamàs i amb la mirada posada a les eleccions dels Estats Units d'enguany. I és que una possible victòria del republicà Donald Trump situaria Europa en una possible situació de debilitat militar, tenint en compte les polítiques proteccionistes de l'expresident nord-americà i les intencions de disminuir les seves ajudes a l'OTAN i a Ucraïna.
Segons una aquesta realitzada per l'institut d'investigació d'opinió Forsa per a les cadenes de televisió RTL/ntv, el 52% dels alemanys creu que s'ha de restablir el servei militar obligatori, enfront del 44% que està en contra. La majoria dels ciutadans que s'oposen a aquesta restauració són els menors de 30 anys, així com els votants dels Verds i del partit liberal FDP. En canvi, el perfil de partidaris a la reintroducció del servei militar obligatori són els votants dels democratacristians CDU, l'extrema dreta AfD i el nou partit d'esquerres BSW o Lliga Sara Wagenknecht.
La situació delicada de l'Alemanya militar
Malgrat que el servei militar obligatori es va suspendre l'any 2011, el ministre de Defensa, Boris Pistorius, el va posar sobre la taula fa unes setmanes, ja que vol una alemanya "preparada per la guerra". De fet, les intencions de la Unió Europea són les d'invertir més en defensa, tenint en compte les creixents tensions de la geopolítica i les amenaces que venen de Rússia. I és que, a més, Alemanya compta amb un exèrcit pràcticament obsolet i el govern alemany no ha aconseguit incrementar el nombre de militars. De fet, tot el contrari, el nombre de soldats s'ha acabat reduint fins als 181.500, malgrat que sigui el segon donant mundial després dels Estats Units en la causa ucraïnesa.
Cal tenir en compte que Alemanya va estar tutelada per Rússia i els Estats Units fins als anys 90, malgrat que l'exèrcit es fundés el 1955. És un país reprimit militarment per raons històriques, tenint en compte els fets de la Primera i Segona Guerra Mundial. De fet, Alemanya només pot desplegar l'exèrcit federal en situacions d'emergència per catàstrofe o en un cas d'amenaça extrema a l'existència de l'Estat alemany. A més, cal l'aprovació del Bundestag, abans d'una intervenció militar i només pot actuar sota el paraigua de l'OTAN, la UE o l'ONU.
La reforma del govern alemany
La proposta de reformar l'exèrcit es basa en una fusió d'alt comandaments, més agilitat i capaç de reacció i simplificar la interlocució amb els quarters generals de l'OTAN. Malgrat que l'exèrcit ha rebut 50.000 milions d'euros extraordinaris, es tracten de la meitat dels promesos per Sholz, ja que falten soldats, submarins, drons i fusells.
Tot i això, el canceller alemany, Olaf Scholz, ho va descartar, i és que considera que el reclutament havia estat injust en els anys anteriors. "No tornarem a un exèrcit amb 400.000 soldats", va afirmar. Pistorius, del partit socialdemòcrata, té al cap el model suec, però va admetre que no es podria introduir a hores d'ara a Alemanya, ja que no cobreix tota la franja d'edat.
L'enquesta també conclou que la majoria d'alemanys pensen que Putin atacarà els països de l'OTAN si Rússia guanya la invasió contra Ucraïna. És la postura d'un 54% dels alemanys, per contra del 35% que ho considera impossible. Perquè el govern alemany pugui reintroduir el servei militar obligatori als joves, caldria modificar la Llei Fonamental, ja que prohibeix el treball forçat després de les experiències de la dictadura nazi.
Els països veïns de Rússia demanen a l'OTAN el servei militar obligatori
A Estònia, el servei militar és un deure que tots els homes de 18 anys han de complir. Noruega ja ha anunciat que augmentaria el nombre de soldats reclutats, després que Dinamarca digués que ampliaria el seu reclutament a dones i també la durada del servei. Letònia i Suècia han reiniciat recentment el servei militar i Lituània el va recuperar després de l'annexió de Crimea per part de Rússia el 2014.