Caríssima Meritxell,
Vaig enamorar-me de París, m'hauria passat la vida sencera divagant pels carrers de Roma i no hi ha dia que no tingui ganes de tornar a Folegandros, una remota illa grega on l'única llei és la de la calma. Creu-me, però, que de tots els viatges que he fet a la vida, cap havia estat tan especial com el que avui vull explicar als nostres lectors: he estat viatjant dins una etiqueta de vi escumós. Malgrat que no ho diguin la Lonely Planet o el National Geographic, si es vol passejar per vinyes més que centenàries, si es vol trescar per camins tan antics com la pluja i si es vol respirar el pes de la història en un paisatge cuidat des de 1385, descobrir el Panoramic Imperial Brut 2015 de Llopart és la forma més fàcil d'aconseguir-ho.

Els que l'hem begut ho sabem. Jo ja fa temps que vaig comprendre que beure vi escumós és una forma de fugir del món per elevar-se a un altre món, potser menys terrenal. Potser més oníric. Potser fabulosament real, però, ja que no ho sé si a tu també t'ha passat, Meritxell, però jo he begut aquest corpinnat de Llopart i he resseguit el rastre d'oliveres, he dormit en masies dignes d'un temps que ja només batega en les fotografies en blanc i negre i, també, he arribat al capdamunt del castell de Subirats, derruït durant la Guerra dels Segadors, per asseure'm a gaudir del capvespre amb la imponent serralada de Montserrat al davant. Si Miquel Martí i Pol va escriure a Deixeu-me dir que "una nit qualsevol/ el vent s’endurà totes les paraules/ que hem malmès de tant dir-les sense amor./ I l’endemà serà com si ens alcéssim/ després d’una nit de vint segles", jo dic que un dia qualsevol aquest escumós se t'endú a un viatge sense paraules, però ple de sabors i aromes, amb o sense amor. I en efecte, l'endemà, o senzillament quan acabes l'ampolla, tens la sensació de tornar després d'una estada de 48 mesos. I la gent no et diu "has tornat moreno", sinó "has tornat més bell", ja que quan convius amb la bellesa, la bellesa se't posa als ossos, com el fred primerenc de tardor.

Llopart Panoramic 2

Si aquest és el vi escumós que beuria Cristopher Nolan és perquè quan tornes del viatge, igual com passa a Interstellar, el món es mou a una velocitat diferent de la que tu has viscut en el teu periple dins de l'etiqueta. El que per a tothom són trenta i seixanta minuts, que és el temps que tarda una parella a buidar una ampolla de vi, per a tu han estat 48 mesos: un dia beus una copa i de sobte t'estàs quatre anys caminant pels pendents i les terrasses de la finca Heretat Llopart, quatre anys veient néixer, créixer, morir i tornar a néixer els ceps de les més de 100 hectàrees de vinya que viuen dins aquesta etiqueta i quatre anys, també, respirant dins una bombolla d'aromes torrats, de mel i fruits secs. Una bombolla, valgui la redundància, on l'atmosfera són bombolles fines gens pesants que per res del món ofeguen. I de mica en mica, mentre a fora passen minuts i a dins passen mesos i anys, vas estimant aquell paisatge que veus -i que vius- i vas entenent que el Penedès sencer pot entendre's des d'aquelles terres, aquelles vistes i aquell castell.

Sí, com si aquella panoràmica fos la metonímia d'una terra sencera a mig camí entre el mar i la muntanya. Una terra llegendària. Per això vas comprenent que Llopart és el nom d'una marca, que al seu temps deriva del nom d'un celler, però que sobretot és el cognom d'una famíla arrelada en aquell petit món capturat dins una etiqueta des que un tal Bernardus Leopardi, fa més de set-cents anys, va iniciar la llegenda que segles més tard reblaria un descendent seu, l'any 1887, elaborant el primer escumós fet en aquella finca. I així fins ara, quan tot just fa un parell de setmanes la darrera generació dels Llopart ha presentat el Llegat Familiar, l'escumós de llarga criança dedicat al recentment traspassat Pere Llopart i la seva dona Jacinta. Un vi etern que he tingut l'ocasió de tastar, Meritxell, però que se m'escapa del pressupost, ja que segurament l'eternitat és cara, per això he preferit parlar avui del Panoràmic: perquè és bo, perquè és especial i perquè costa menys de 16€, però en aquest cas el preu és relatiu, ja que com tot el que és bo a la vida, viatjar dins una etiqueta és una cosa que no té preu. 
Una abraçada,
P.