Instal·lació futurista. En un planeta ja sense presència de vida humana, la matèria vegetal i els sistemes electrònics en descomposició creen simbiosis i nous organismes. La natura i la tecnologia han engendrat una nova forma de vida, una criatura formada per arrels i cables corroïts que s’expandeix com un esquelet orgànic, que respira amb polsos elèctrics irregulars i dades oblidades, fragments d’un món que ja ningú no pot desxifrar. La instal·lació és una forma de vida posthumana. El testimoni d’un futur on la divisió entre allò natural i allò artificial s’ha dissolt per complet. En el silenci polsant, en la respiració elèctrica-vegetal, hi preserva la memòria d’un món desaparegut i la promesa d’una nova biologia feta de llum, circuit i arrel.
Comparteix