La Unió Europea ha fixat un criteri que canvia les normes del joc en matèria de transparència bancària. Segons la sentència del tribunal, les entitats no estan obligades a detallar com es calculen els índexs de referència utilitzats en les hipoteques variables. Això inclou indicadors com l'Euríbor a Espanya. La decisió aclareix l'abast del deure d'informació que tenen els bancs envers els seus clients, els quals tindran més responsabilitats.
El punt de partida és que aquests índexs oficials ja estan sotmesos a regulació europea estricta. Compten amb supervisió pública, metodologia publicada i controls tècnics molt ben definits i limitats per la normativa comunitària sobre índexs de referència. Per això, no correspon a cada entitat financera explicar pas a pas la fórmula matemàtica amb què es construeixen, ja que tampoc depèn de l'entitat.
Informació sí, però sense exigència tècnica detallada
La resolució distingeix entre transparència comprensible i explicació tècnica exhaustiva. El banc ha d'indicar clarament quin índex s'aplica en el préstec, com s'actualitza el tipus d'interès i quin impacte pot tenir en la quota mensual. També ha d'advertir dels riscos associats a una hipoteca variable, especialment en escenaris de pujades de tipus d'interès i els seus efectes en el pagament mensual.
Tanmateix, no està obligat a oferir una explicació tècnica sobre la construcció estadística o financera de l'índex. Eixa informació, segons el criteri europeu, ja està disponible públicament a través de l'organisme administrador corresponent i cadascú té accés total a ella. L'entitat pot remetre al client a eixa documentació oficial sense necessitat de reproduir-la ni desglossar-la.
No hi ha falta de transparència si el préstec és clar
El criteri europeu subratlla que no hi ha falta de transparència sempre que el contracte expliqui de forma comprensible com funciona el préstec i no contingui informació enganyosa al respecte. La clau és que el consumidor entengui com es calcula el seu interès i quines variables el poden modificar, no que conegui la enginyeria financera darrere de l'índex ni com funciona en si mateix.
Encara que el cas concret analitzat es va originar a Polònia, l'abast és general dins de la Unió Europea i arriba a tots els països membre. A Espanya, això implica que les entitats no han d'explicar com es calcula l'Euríbor, sinó com influeix en la quota hipotecària i quins riscos comporta optar per un tipus variable. El focus jurídic se situa en la claredat del contracte, no en la complexitat matemàtica de l'índex.