La construcció a Espanya viu un moment d'alta activitat i demanda: es visen milers de nous habitatges, s'impulsen projectes públics i privats, i la pressió per ampliar l'oferta de cases i rehabilitacions és constant. Però darrere d'aquesta aparent reactivació hi ha un problema estructural que molts professionals del sector —com Pascual, constructor— perceben dia rere dia: “No trobo gent capaç de dirigir una obra, ningú vol treballar d'això”. Aquesta frase resumeix una situació cada cop més comuna en el sector: escassetat de mà d'obra qualificada, envelliment de plantilles i dificultats per atraure talent jove.
L'estat actual de la construcció a Espanya
Tot i que el mercat laboral espanyol ha registrat xifres d'ocupació històricament baixes de desocupació el 2025 —per sota del 10%— i l'afiliació ha crescut, el sector de la construcció presenta una dinàmica diferent. Segons dades oficials i estudis sectorials, la construcció necessita centenars de milers de treballadors addicionals, fins i tot en rols bàsics i tècnics. S'estima que entre 700.000 i 800.000 persones serien necessàries per cobrir tant la demanda d'obra nova com de rehabilitació i manteniment.
Una de les causes principals és la manca de personal qualificat i l'escassetat de relleu generacional. L'envelliment de la plantilla ha elevat l'edat mitjana dels treballadors de la construcció a més de 45 anys, i una proporció cada vegada menor de joves entra al sector. Això ha generat un buit, especialment en perfils tècnics i de direcció d'obra, que requereixen no només força física, sinó experiència, coneixement de normativa, gestió d'equips i habilitats organitzatives.
A més, el nombre de treballadors en construcció respecte al total d'ocupats segueix per sota de la mitjana històrica, cosa que evidencia que malgrat la reactivació del sector, no s'aconsegueix atraure prou mà d'obra.
Direcció d'obra: una professió complexa i poc atractiva
Dirigir una obra no és el mateix que ser al terreny amb una paleta o una formigonera. El cap d'obra o encarregat de direcció d'execució ha de gestionar múltiples aspectes: seguretat a l'obra, coordinació de subcontractes, control de qualitat, supervisió de terminis i pressupostos, relació amb clients i administracions, i maneig d'imprevistos tècnics. És una tasca que combina habilitats tècniques amb capacitat de lideratge, formació i, moltes vegades, pressió per complir calendaris i marges econòmics.
Malgrat la seva rellevància, aquest tipus de llocs de treball no sempre es perceben com a atractius per a les noves generacions. L'elevada responsabilitat, els horaris exigents, el treball a l'aire lliure i sovint desplaçat dels centres urbans poden desincentivar molts joves, que opten per sectors amb rutines més estables, jornades menys intenses o perceben millors condicions en altres camps.
Dificultats recents i les seves conseqüències
L'escassetat de professionals en la construcció no només afecta la direcció d'obra, sinó que també es tradueix en retards en terminis d'entrega de projectes, costos més alts i risc d'estancament de promocions. En províncies com Màlaga, la manca de quadrilles completes de treball ja està provocant parades o demores en projectes residencials per falta de paletes, electricistes o directors d'obra.
Al mateix temps, el dèficit de treballadors qualificats pot augmentar la pressió salarial en certs càrrecs, però també pot limitar la capacitat de resposta del sector davant l'alta demanda d'habitatge i altres infraestructures. Això se suma a altres reptes, com la necessitat de millorar la productivitat, la formació digital i tècnica dels empleats, i la integració de noves tecnologies i mètodes constructius.
Un sector amb oportunitats, però amb reptes formatius
La queixa de Pascual —que costa trobar qui dirigeixi una obra— és més que anecdòtica: reflecteix un problema profund de manca de talent, envelliment professional i escassa atracció juvenil al sector de la construcció. Per revertir aquesta situació, es necessitaran incentius, formació específica, campanyes d'atracció de joves (incloent-hi dones, que encara representen una minoria en aquest àmbit) i estratègies per dignificar i modernitzar les professions de la construcció.
Mentrestant, la demanda d'obres continua creixent i sense prou gestors i tècnics qualificats, molts projectes poden veure's tensionats o demorats, afectant no només al sector, sinó al mercat de l'habitatge i a l'economia en general.