Una frase impactant per repensar l'educació infantil és “Educar no té res a veure amb els exàmens i correccions”, atribuïda al pedagog italià Francesco Tonucci. Aquesta proposta convida a qüestionar el model educatiu tradicional centrat en proves i avaluacions, i a posar al centre el desenvolupament integral del nen, la seva curiositat i la seva capacitat per aprendre de la vida quotidiana, en lloc de mesurar el seu èxit per notes numèriques.

Educar més enllà d'exàmens i correccions

Segons Tonucci, l'educació no s'ha d'entendre com un procés que es basa en el format d'exàmens, tasques i correccions constants, sinó com una experiència per descobrir, explorar i desenvolupar les capacitats innates de cada nen. En la seva pròpia definició, “educar” significa “portar fora allò per al que cadascú va néixer”, i això no s'aconsegueix amb proves estandarditzades que només mesuren memòria o repetició mecanitzada de continguts, sinó amb activitats que fomentin el pensament crític i la motivació per aprendre.

Professor aula adolescents prevenció ACN
Professor aula adolescents prevencions ACN

Per a ell, els exàmens solen centrar-se a comparar els alumnes entre si, establir classificacions i generar pressions que poc tenen a veure amb l'aprofitament autèntic de l'aprenentatge. En canvi, proposa que els nens aprenguin a través de mètodes més exploratoris i significatius, com projectes, investigació dirigida per interès propi, jocs i experiències que connectin amb el seu món real. Aquesta forma d'educar permet que els nens participin activament en el seu procés d'aprenentatge, en lloc de limitar-se a respondre preguntes per obtenir un resultat numèric.

Patrons elementals per educar bé

Els pedagogs contemporanis, seguint la línia de Tonucci, assenyalen diversos patrons clau per a una educació eficaç que va més enllà dels exàmens:

1. Curiositat i motivació intrínseca. Un nen aprèn millor quan el seu interès i curiositat natural és alimentat, no reprimit amb exàmens repetitius. La motivació d'aprendre per aprendre és més sostenible que aprendre per a una prova.

2. Estímul de la imaginació i del joc. Tonucci insisteix que el joc és fonamental per al desenvolupament cognitiu i emocional dels infants. Permetre'ls experimentar, crear i descobrir a través del joc —sense por d'equivocar-se— fomenta habilitats clau per a la vida.

3. Aprenentatge personalitzat. No tots els infants aprenen igual ni al mateix ritme. Per això, en comptes d'uniformar aprenentatges amb exàmens estandarditzats, és important oferir experiències que respectin diferents ritmes i talents.

4. Entorn de confiança i afecte. Per a Tonucci, la relació educativa ha de ser també emocional i de suport, no només acadèmica. Això implica escoltar el nen, reconèixer les seves idees i comprendre que l'error és part de l'aprenentatge

5. Connexió amb la vida real. Educar implica vincular el que s'aprèn amb experiències fora de l'aula, ja sigui al carrer, en l'entorn familiar o en contextos socials, de manera que l'aprenentatge tingui sentit i propòsit.

Què aporten Tonucci i aquesta visió educativa?

Francesco Tonucci i altres pedagogs d'avantguarda sostenen que un sistema educatiu centrat en exàmens i correccions pot limitar no només la creativitat i la curiositat, sinó també el benestar emocional dels infants. En lloc d'això, proposen un enfocament educatiu que valori la diversitat de talents, fomenti l'exploració autònoma i promogui la participació activa de l'infant en el seu propi aprenentatge. Això no significa eliminar tota classe d'avaluació, sinó reconsiderar què i com avaluem, prioritzant habilitats significatives per a la vida sobre la simple reproducció de continguts.

En definitiva, educar bé —segons Tonucci— no és mesurar, qualificar o corregir constantment, sinó crear contextos en què els infants se sentin lliures, motivats i acompanyats per descobrir el seu propi potencial.