Les "catalanades" ens són tan inevitables als catalans com les "andaluzades" als andalusos o les "gallegades" als gallecs. Són coses que ens surten soles, sense pensar-ho, i que ens delaten l'origen fins i tot si volem ocultar-ho. I tenim carros i carros d'expressions, frases fetes, paraules, errates i accents que ens delaten. Ja te'n vam portar alguns no fa molt:
👉 7 petits tics lingüístics que delaten que ets català quan parles en castellà
Però en tenim molts més. Aquestes 5 "catalanades" són súpers comunes. A tu també se t'escapen?
5 "catalanades" clàssiques que ens delaten ràpidament en castellà
1. La "L" i la "LL"
És gairebé un tòpic la nostra manera de pronunciar la L, fins al punt que és el tret que més s'accentua quan algú vol imitar l'accent català. Realment, els catalans fem les eles molt llargues i marcades, i això ens passa fins i tot als castellanoparlants que "creiem", il·lusos de nosaltres, no tenir accent, o tenir aquest accent a què diem "neutre". Però només ens sembla neutre a nosaltres, perquè ens comparem amb catalanoparlants amb accents més marcats. Quan sortim de Catalunya, se'ns detecten les L com si fóssim Eugenio explicant un acudit.
Però és que amb la LL és pitjor, perquè els castellanoparlants la pronuncien com una "I" grega, "casteyano". Els catalans, en canvi, no només la marquem, sinó que estem superhabituats a pronunciar-la a final de paraula, com "Sabadell", cosa que per a algú fora de Catalunya gairebé sempre és "Sabadel".
2. Les "C"
En català no tenim el so de la "C" com en "cecina" o "cebolla", per a nosaltres és un so com de "S", ("ceba"). Llavors, passa que, en parlar ràpid en castellà, de vegades se'ns colen aquestes "ces" com a "eses", gairebé com si fóssim llatinoamericans. Mai no t'ha ocorregut que se t'ha escapat un "sebolla" o un "passem a la cosina" o similar?
3. Parar la taula
A Espanya, la gent normalment "pone la mesa". Posar la taula no significa moure-la físicament, sinó cobrir-la amb les estovalles i col·locar plats, coberts, vasos... preparar-la, anem. Només que els catalans, generalment, en català diem "parar la taula", i sovint en castellà se'ns queda l'expressió "parar la mesa". La qual cosa, per a algú fora de Catalunya, no té el menor sentit, perquè sembla que l'estiguem retenint com si vulgui anar-se'n!
4. Tu sents o escoltes?
En català, l'ús de "sentir" (percebre sons, sense necessàriament fer atenció) o escoltar (escoltar fent atenció al so, música o veu que sigui) sempre genera confusió, perquè a més hi ha casos en els quals hi ha acceptat un ús creuat. Però clar: en castellà, "escoltar" és "escuchar", però "sentir" s'ha de traduir com "oír". I nosaltres, sovint, diem que "no sentimos bien", que "no se siente lo que dice" o fórmules similars... que sonen raríssimes en la resta d'Espanya.
5. Les parades... del mercat
Una altra "catalanada" que ens delata de forma descarada és quan anem per un mercat o una fira, és igual si és un mercat ambulant, el mercat de dijous, una fira medieval o un mercat d'artesania o gastronomia... el cas és que als llocs o parades, nosaltres sempre els anomenem "parades" o "paradetes". I això, en la resta d'Espanya, sona a parada de porter, o a les paradinhas en tirar un penal, però no s'associa al mercat. Agafats!
Quines altres "catalanades" deixes anar tu sovint? Caus en aquestes mateixes o en altres de diferents?