Segurament, la majoria d'aficionats que van veure la golejada del Barça al Deportivo van sortir del Camp Nou amb la sensació que aquest equip ja està preparat per assolir els objectius principals de la temporada. Segur que més d'un va exhibir el seu optimisme dient:  "Bé, ara que vingui el City, el Madrid i qui faci falta".

No és que el Deportivo sigui un adversari de pes capacitat per mesurar l'actual moment del Barça. Però n'hi ha prou amb veure la cara dels jugadors i la seva actitud al camp –gens comparable amb la del primer temps a Vigo–, i, sobretot, la presència de Leo Messi a la gespa dóna tanta confiança a l'aficionat com als seus companys.

Sabent que Messi és a la banqueta els companys que componen l'onze titular salten al terreny de joc amb un altre esperit. I el públic respira tranquil. Tots saben que en qualsevol moment el número u del món entrarà en el partit i millorarà el que calgui millorar, o salvarà el que calgui salvar.

Rafinha, la samarreta número 12

Abans que Messi entrés al camp per marcar un gol amb la segona pilota que va tocar, el partit estava elegint com a principal protagonista Rafinha, el brasiler que porta ben posada la samarreta número 12.

Amb molts amics a Vigo, on va començar a créixer professionalment com a futbolista, Rafinha es va prendre el partit contra el Deportivo com el d'una autèntica revenja. Cap altre rival no era tan ideal perquè el centrecampista emprengués una particular vendetta.

I així va ser. Va entrar amb la seva esquerra per la banda dreta i es va convertir en el maldecap de la defensa gallega, que ja tenia prou feina a preocupar-se de Luis Suárez i Neymar. Ja als vuit minuts, Rafinha advertia el Dépor del que seria capaç quan va canviar el joc cap a Neymar, ell va fer anar a parar la pilota al travesser i Suárez no va poder rematar la pilota.

Després Rafinha va aconseguir ser al lloc que calia per marcar el segon doblet de la seva carrera.

Per al Barça, que Rafinha tingui confiança i estigui en forma és tota una bona notícia. Aquest segurament és el principal objectiu que busca Luis Enrique quan fa les rotacions. Tenir no només un jugador número 12, sinó un 13 i un 14 i un 15, i així fins a la resta de la plantilla.

És important que Messi tingui tantes ganes com té, que Neymar estigui tan inspirat, que Suárez conservi intacte el seu olfacte de gol i que Piqué sigui brillant. Però també és vital que tots els que ocupen la banqueta quan se'ls necessiti intentin sortir com va sortir el seu líder al camp contra el Dépor.

El que ja he dit: "Que vingui el City!"