Oriol Rodríguez (Barcelona, 1976), és periodista amb una llarga trajectòria, vinculat al món de la cultura i de l'esport, ara és cap del vertical Revers d'ElNacional.cat i ens presenta el seu nou llibre. 'En un momento dado', de l'editorial Grup62, dins del segell Barça Books, és una reconstrucció del Dream Team de Johan Cruyff a través del relat personal de l'autor i d'una sèrie d'entrevistes a protagonistes que ens apropen una mica més a aquell equip que va meravellar el món del futbol fa tres dècades i que va canviar la història del Barça.
Per què fer un llibre del Barça, del Dream Team i de Johan Cruyff com a fil conductor?
M'ho han preguntat tantes vegades que sempre intento donar una resposta diferent, i al final sempre acaba sent la mateixa. Jo crec que a la vida les coses que més marquen són aquelles que descobreixes per primera vegada. I generacionalment a mi, el que em marca futbolísticament més enllà del futbol és el Barça de Johan Cruyff, el Dream Team. Era un equip que el seu mateix nom ho diu, era de somni. I que venint de tota aquella travessia del desert que venia el barcelonisme d'uns anys molt cruels amb la final de Sevilla, el motí de l'Hespèria, de sobte ens fa somiar i ens converteix en un club amb la rellevància de la seva història. El Barça agafa la dimensió que havia de tenir per llegat i pes històric. Ho eleva tot a la màxima potència i el seu llegat continua.
Recordant sempre Johan Cruyff...
El "sortiu i gaudiu" que els va dir als jugadors abans de la final de Wembley.
Per què un llibre combinant experiències personals i entrevistes?
És un llibre Frankenstein, que costa d'explicar una mica. En realitat són dos llibres en un. Aquesta és una idea que vinc arrossegant de sempre, explicar aquest Barça tan fonamental per entendre el que som ara i tot el que hem estat les darreres tres dècades. És una idea que m'obsessionava des de feia deu, dotze, quinze anys... la primera de les entrevistes, a l'Eusebio Sacristán, potser fa vuit anys que la vaig fer. Aconseguir entrevistar futbolistes, tot i que siguin retirats d'aquella època, és molt complicat, és gent molt reservada, que els costa molt obrir-se si no pertanys al seu cercle... I de l'altra, a mesura que anava fent entrevistes, veia que eren documents molt xulos, però que costaven anar una mica més enllà. Aleshores vaig escriure una mena de pròleg per a l'editorial Grup62, i em va sortir el primer capítol més personal, i em vaig sentir molt a gust amb aquesta veu d'experiència més meva. El llibre parla de mi, però ho volia fer des d'una visió que crec que afortunadament he parlat a tota una generació, d'un temps, un país i un món, que és un món en transició.
Què vols dir amb això?
Johan Cruyff arriba al Barça l'any 1988, a finals d'aquella temporada, mesos després cau el mur de Berlín. I amb això el món entra en una transició d'un nou paradigma social, universal. Després l'any 1992, amb les Olimpíades, i per a mi no és casual que el Barça guanyi la seva primera Copa d'Europa l'any en què Barcelona acull les Olimpíades.
I el Barça amb Johan Cruyff.
Parlem d'aquest canvi amb Cruyff darrere. Veníem de ser un club molt gran per dimensió social, per pes històric, pel que significa culturalment a Catalunya, aquell exèrcit sense armes que deia Manolo Vázquez Montalbán, però que en canvi teníem un museu molt minso. Es guanyaven Lligues cada 14 anys, aixecàvem de tant en tant alguna Recopa, però poca cosa més. I amb ell, amb aquesta filosofia del "sortiu i gaudiu", "prefereixo guanyar 5-4 que 1-0", el Barça entra en tota una nova dimensió.
I enfocant-ho al llibre?
És l'equilibri aquest, tot i que era estrany a l'hora de formular un llibre, em semblava bonic, que és com un joc de miralls. És la part més personal que és el 'Dream', en què jo aboco records a partir d'aquell Barça, però intentant desxifrar com era aquella societat, com era aquella Barcelona dels 90, un món que està canviant, en què la cultura indie, que em ve per passió i per tara personal, en el món de la cultura té molt pes, la música, el cinema, la literatura... I, per una altra banda, amb la part del 'Team', que són les entrevistes vinculades amb els jugadors, directius... quedava un equilibri força xulo, atractiu i diferent del que acostuma a ser un llibre d'aquesta mena.
Comences amb aquell Oriol de l'Espanyol que passa a ser del Barça, i arriba Johan Cruyff... quina ha estat la teva evolució?
Jo defenso un cruyffisme sociològic. El llibre és un plagi de Nick Hornby, del llibre 'Febre a les grades'. I aquesta frase que acabo de dir és un plagi del madridisme sociològic de Laporta. I torno al cruyffisme sociològic perquè aquesta filosofia és la que més m'ha quedat marcada i que he intentat aplicar a la meva vida en tots els seus aspectes. Sortir i gaudir, anem a passar-ho bé i anem a guanyar divertint-nos. Jo era de l'Espanyol fins que un dia el meu tiet m'agafa i em portava a veure un Barça-Madrid... hat-trick de Gary Lineker, i tinc el record molt viu encara d'entrar al Camp Nou i quedar-me... "Ostres, quina meravella és aquesta!". Em faig del Barça al 86, 87, 88, i ja de seguida connecto amb el Barça de Johan. (...) A partir de Rijkaard torna a connectar molt fort, molt fort, molt fort. I ja amb Guardiola no diguem.
Parles amb el Lobo Carrasco, Javier Clemente, Juan Carlos Unzué, Luis Milla, Guillermo Amor, Eusebio Sacristán i Joan Gaspart... els entrevistats els tenies clars?
Jo tenia altres noms, i vaig anar picant portes. Després tens la sort que et responen o no et responen. Hi ha algunes entrevistes que han quedat fora. Però arribats aquí, estic content, perquè també són veus que trobo que no tenen la força mediàtica d'un Stoichkov, d'un Koeman, però que han tingut un pes molt específic en la història d'aquest equip.
Quin d'aquests jugadors no tan principals creus que va evolucionar més dins del Dream Team?
Eusebio i Amor, que són dos jugadors que eren d'aquests que a l'inici de temporada a les travesses mai sortien i que estarien a la banqueta, i ho acaben jugant gairebé tot. Eren supervivents. Quan t'expliquen que els nanos que arriben de la Masia cada juny tremolen perquè no els facin fora, és una mica això.
I els joves de la Masia també es van consolidar al Dream Team...
Un dels grans llegats de Cruyff justament és donar l'alternativa a la gent jove del club. El Barça, tot i no ser un club que guanyava molt, sempre ha tingut els millors jugadors del món en totes les posicions. I Eusebio era un tio del mig del camp que amb Cruyff amb aquelles cruyffades que feia acabava jugant un munt de partits de lateral. Al final, un jugador la toca una mitja de tres minuts la pilota, i l'important és el que fas en aquells 87 minuts en què no la toques. I en això Eusebio era un tio superintel·ligent i per això va anar jugant, jugant, jugant, jugant, jugant i jugant. I Amor per a mi té un valor incalculable, que arriba amb 13 anys, en el seu moment va ser el jugador més petit en ingressar a la Masia, va passar per tot... i és gairebé un 'One Club Man' que ho fa tot al Barça.
Una de les tesis que s'extreu del llibre és que Javier Clemente va ser el creador del Dream Team?
Ell ho acaba acceptant a l'entrevista d'una manera velada, molt elegant i molt Clemente. Són set capítols més personals, més generacionals parlant des del jo, i set capítols d'entrevistes, que són catorze —el número per excel·lència de Johan Cruyff—, que també va ser una cosa casual. I amb Clemente sempre hi ha hagut el rumor, la brama, la llegenda que ell havia estat el creador del Dream Team. Jo quan contacto amb ell, amb aquests personatges que ja estan més enllà del bé i del mal, que estan per sobre de tot, diu "Yo no sé nada del Dream Team". I ell m'explica que tenia una magnífica relació amb Núñez, que era un dels candidats a entrenar al Barça post Motí de l'Hespèria. I diu, "sí que és cert que Núñez em va demanar consells sobre jugadors". Al final, dos més dos són quatre. Si tens un conseller o un aspirant a la banqueta que és basc i la manera de refer l'equip és portar 10 jugadors bascos, no cal ser Sherlock Holmes per deduir que alguna cosa hi havia.
Aquest Barça que va canviar la història, que va esdevenir aquest gran club guanyador, es fonamenta amb jugadors bascos, neerlandesos, un búlgar... Com és que un club català com el Barça evoluciona amb jugadors que són de fora?
Això passava i continua passant ara. Quan arriba un entrenador que és de fora, el mercat que més coneix és el seu. Va passar amb Cruyff, però després amb Van Gaal, que l'Ajax era un filial nostre perquè ens nodríem de jugadors holandesos per totes bandes. Alguns amb categoria i altres que van ser un fail absolut. Els bascos eren uns equips que durant els anys 80 estaven acostumats a guanyar. Hi ha uns jugadors molt disciplinats que sabien el que era guanyar Lligues. I Clemente també m'ho diu, "potser jo soc qui va aconsellar aquests noms, però també qui els va fer jugar va ser en Johan". El mèrit de tot és de Johan per la manera en què jugaven, la velocitat que va imprimir al futbol en una època en què era molt de catenaccio i de contenció defensiva. Cruyff és la pedra angular, és el vèrtex de dalt de la piràmide, però tota obra és resultat de la suma totes les peces. Un puzzle té la peça del mig i a partir d'allà vas construint, però totes les peces són necessàries.
Per a tu quin va ser el punt culminant del Dream Team?
El 6-0 contra l'Atletic Club, justament amb Johan... Perquè clar, el Barça durant aquells anys, a més, li passava de tot: Koeman es lesiona de gravetat, Johan pateix un infart de cor... i van allà i foten un bany a l'Athletic Club. I Clemente ho diu a l'entrevista que estaven a un nivell superior. Després hi ha moments que no són golejades, però que són moments èpics com Kaiserslautern, totes les finals contra el Tenerife, hi un partit que és magnífic contra el Dinamo de Kíev, que per tothom és com el paradigma del Dream Team, o el 5-0 contra el Madrid, perquè té una càrrega simbòlica icònica pel que significa.
El Lobo Carrasco diu a l'entrevista que qui realment va transformar el barcelonisme va ser Leo Messi, no Cruyff.
Això són opinions. És difícil saber si Leo Messi en un altre club hauria tingut aquesta dimensió. Segur que sí, perquè al final estem parlant del millor jugador de la història, però és allò que es va ajuntar un jugador com Leo Messi i un equip com el Barça que jugava amb aquest sistema. Un hereu de Cruyff agafa el timó, les regnes de l'equip, i amb aquell sistema heredat de Cruyff li troben una posició que és la de fals nou, que en el seu moment amb Cruyff entrenador jugava Michael Laudrup, que encaixa perfectament amb aquesta figura. Per a mi Cruyff és la pedra angular, està a la part de dalt de tota la piràmide, però que el que som és la suma de moltes coses.
(...)
És igual que Ronaldinho en el seu moment, és un altre moment fonamental. El Barça torna a estar en una llarga travessia del desert i arriba un paio que mig el coneixíem perquè estava en un París Saint-Germain que aleshores era un equip conegut però que ni molt menys tenia la transcendència d'avui dia. Arriba quan el que havíem promès que arribaria era David Beckham. El partit del gaspatxo, xitxarro descomunal... i tornem, tornem a estar allà.
Cada generació defensa la seva estrella culer?
A l'entrevista li pregunto a Joan Gaspart si aquells anys —del Dream Team— devien ser els millors de la seva vida. I em diu, "no, els meus són el Barça de les cinc copes, que era el que vaig descobrir quan era nen". Aleshores, és això, cadascú tira cap a casa seva perquè justament el primer amor en tots els camps és el que més et marca. És normal que tu tinguis un record molt més viu d'allò et va fer obrir els ulls, d'allò que et va enamorar, d'allò que et va fer frapar.
I Juan Carlos Unzué diu que s'ha parlat molt del Barça de Messi, però molt poc del Dream Team...
Això era una cosa que també em va impulsar a escriure una història com aquesta. Primer, fa uns anys, hi ha una dissociació que el futbol era per borregos i no tenia cap valor cultural. I de mica en mica el pont s'ha anat reconstruint. El futbol té molts defectes, segurament treu moltes vegades el pitjor de nosaltres, però també és un dels millors elements per explicar-nos com a societat, com a país... La cultura al final no deixa de ser tot allò que vas heretant dels coneixements dels d'abans. I el futbol, amb allò que és la cosa més important de les coses menys importants, ens ajuda molt a explicar-nos.
Més a casa nostra?
Sí, més a casa nostra, en una nació sense Estat, amb tot el que ha significat el Barça amb la defensa de la cultura, etcètera, etcètera, etcètera.
I ha crescut la cultura del futbol...
Fa 15 anys, 10 anys, viatjaves a Londres i entraves a les llibreries i tenies una secció de llibres de futbol que era impressionant. Tota figura més o menys rellevant de tots els clubs tenia el seu llibre, tots els equips icònics tenien el seu llibre... En canvi, aquí no existia. Això de mica en mica ha anat canviant, hem descobert que pot interessar-te la cultura i et pot agradar el futbol, i que no passa absolutament res, que el futbol també és molt útil per explicar-nos, i han anat sorgint llibres. Guardiola té diversos llibres... En canvi, anaves una mica enrere i no hi havia cap llibre que expliqués el Dream Team, que és un equip fascinant, però no només a casa nostra, sinó internacionalment. Ha canviat la història del futbol modern.
I com ha influït el Dream Team al futbol d'avui dia?
És que va canviar el futbol. Cruyff no inventa res, però ho eleva a la màxima potència. I més enllà de tota la legió d'hereus com Guardiola, Luis Enrique a la seva manera... D'aquell equip del Dream Team comencem a repassar i més de la meitat són entrenadors: Guardiola, Guillermo Amor, Eusebio, Unzué, Koeman, Baquero, Stoichkov... tots d'una manera o altra han estat entrenadors. I a la vegada tots ells han tingut els seus deixebles. Seleccions com l'alemanya, com Itàlia, Anglaterra... la petjada està allà. Era incongruent que el Dream Team no tingués un llibre. S'ha de reivindicar, hem de reivindicar lo nostre.
I per acabar amb una altra reivindicació, ven-nos el teu llibre.
'En un momento dado' és la història en dos vessants d'un moment irrepetible, tant pel que fa al futbol, al Barça, com pel que fa a la societat. Un món en canvi i un equip que acaba transformant el futbol per sempre. I a més guanyem la primera Copa d'Europa.
Firmes del llibre 'En un momento dado' d'Oriol Rodríguez per Sant Jordi:
- 11h-12h | Estand del Barça | Rambla Catalunya amb Carrer Còrsega, Barcelona
- 13h-14h | Estand d'Ona Llibres | Passeig de Gràcia amb Gran Via, Barcelona
-
18h-19h | Estand del Barça | Rambla Catalunya amb Carrer Còrsega, Barcelona
Entrevista completa a Oriol Rodríguez, autor del llibre 'En un momento dado'