Adéu, campió. Michael Phelps marxa dels Jocs Olímpics de Rio 2016 fent més gran la seva llegenda. Per sota d'ell sempre quedaran noms com Jesse Owens, Carl Lewis, Paavo Nurmi, Nadia Comăneci, Larissa Latínina o Mark Spitz. Però el més gran és Phelps.

Cinc Jocs i setze anys. Phelps va estrenar-se a Sydney 2000 amb només quinze anys i s'acomiada a Rio 2016 amb 31. Tota la vida dedicada a la natació, l'esport que l'ha vist créixer i l'ha coronat com el millor esportista olímpic de tots els temps i com un dels grans de la història de l'esport mundial.

En la seva trajectòria olímpica ha aconseguit sumar 23 medalles d'or, tres de plata i dues de bronze. Ha pujat 28 vegades al podi d'uns Jocs Olímpics. Un habitual dels medallers perquè reuneix des dels quinze anys 83 medalles en campionats de tot el món; de les quals 66 són d'or.

Rècord darrere rècord. Phelps va superar l'espectacular marca de Mark Spitz de set medalles d'or en uns sols Jocs Olímpics quan a Pequín 2008 se'n va penjar vuit de daurades.

Un nen a la final

El seu debut al panorama mundial el feia amb només quinze anys als Jocs Olímpics de Sydney 2000. Phelps es va convertir en el nedador nord-americà més jove que participava en uns Jocs en 68 anys. Del seu gran palmarès no hi destaca una fita inèdita fins aleshores. En aquella competició olímpica a Austràlia va arribar a la final dels 200 metres papallona, la qual s'ha convertit en la seva gran prova al llarg dels anys.

Aquell dia un nen tímid, prim i amb molt futur es presentava al carrer número sis de la final olímpica. Competia contra grans nedadors, molts d'ells mundialment reconeguts, però no tenia intenció de rendir-se. Un jovenet amb molt de fons.

Una sortida i uns primers 150 metres a remolc contra uns rivals molt més forts que ell el van deixar en un segon pla. El seu moment va arribar quan només quedaven 50 metres. Explosió de potència i remuntada fins a la cinquena posició final. Amb quinze anys i ja estava entre els cinc millors dels 200 papallona. Una bogeria.

Una gesta que seria el pas previ perquè uns mesos més tard i encara amb quinze anys establiria el rècord mundial dels 200 papallona. Des del 2001 amb el seu primer rècord l'ha rebaixat en set ocasions i des del 2009 ningú ha estat més ràpid que ell.

Pel camí, Phelps ho ha guanyat tot. No se li ha resistit res i el seu màxim rival ha estat ell mateix. Després de competir a Londres guanyant quatre ors i dues plates, el nedador anunciava que ho deixava. Sense objectius ni motivació per seguir a dins de l'aigua, la bandera de l'esport olímpic deixava d'onejar. Feia un pas al costat, amb el millor palmarès de tots els temps.

Però l'existència fora de la piscina se li va fer insuportable. Phelps és un animal d'aigua i s'expressa en braçades. Desorientat en una vida que no havia provat mai, el nord-americà va caure en els excessos. El 2014, la policia de Baltimore –la seva localitat natal– el va detenir per conduir sota els efectes de l'alcohol. La notícia, un cop duríssim a la reputació de l'ídol. La seva estrella va deixar de brillar per apagar-se lentament i progressiva.

Però Phelps no ho va permetre i va ingressar a una clínica per recuperar-se de la seva addicció a l'alcohol. Allà s'hi va estar 45 dies i va sortir nou i convençut. No volia que el món recordés el seu nom com l'esportista olímpic més gran que no va saber portar la retirada. Volia tornar a nedar. Volia tornar a guanyar. I els Jocs de Rio apareixien, al fons, com el millor escenari possible.

L'adéu a Rio

Amb 31 anys, Michael Phelps ha arribat a la cita olímpica amb una preparació envejable. Un esport com la natació que acostuma a catapultar els joves i a arraconar els veterans li donava una altra oportunitat al seu ambaixador més gran. A Rio de Janeiro, Phelps ha tornat a ser d'or i ha recuperat, de manera vitalícia, l'esplendor de la seva estrella.

EFE

Aquesta matinada, Phelps ha posat punt i final a la seva carrera amb una altra medalla daurada. Ha estat decisiu en el relleu 4x100 de l'equip nord-americà per acabar per davant de la Gran Bretanya i Austràlia. Sis proves. Cinc ors i una plata. Només ha estat 'condescendent' en els 100 metres papallona on va claudicar davant d'un jove singapurès de 21 anys que havia crescut idolatrant-lo. Phelps, fins i tot, sap triar quan ha de perdre. 

El seu llegat és tan gran que no se li endevina successor. Ni en una ni en deu generacions. Vindran grans nedadors, que superaran rècords i polvoritzant cronòmetres però ningú serà com Phelps. Baltimore, Maryland, Estats Units i el món recordarà per sempre l'atleta més prolífic de la història. Aquell que va tornar a competir per retrobar-se. I guanyar.