El camí del Girona cap a Europa passa per Madrid

El Girona esprinta cap a Europa. L’equip, que no aixeca el peu de l’accelerador tot i assolir l’objectiu de la permanència, es marca fites més altes i somia amb jugar l’Europa League, una gesta que suposaria la cirereta a l’estrena a la Primera Divisió. El partit contra el Madrid (20.45 hores / Movistar Partidazo) serà la primera de les deu finals que poden acabar amb Montilivi com a escenari de partits internacionals.

Records inesborrables

Maffeo, Olunga, Stuani, Bounou, Aleix Garcia, Johan Mojica i Bernardo Espinosa. Que el Girona està completant una gran temporada es demostra jornada rere jornada, però tenir set jugadors convocats amb les seves seleccions ho palesa amb molta més força. El matx al Bernabéu, l'últim abans de l'aturada pels amistosos internacionals, també és una gran oportunitat per fer un cop de puny sobre la taula davant els ulls de tot el món. Per l'escenari i pel rival.

Els aficionats del Girona no poden evitar somriure en recordar la visita dels de Zidane a Montilivi. En un context polític escalfat per l'aplicació de l'article 155, els blancs estaven més preocupats per la seva integritat física (a Madrid van imaginar-se un escenari violent molt allunyat de la realitat) que pel futbol i els gironins els van passar la mà per la cara en una victòria que, en tots els sentits, va ser "un exemple i un referent per a moltes situacions", com va qualificar Puigdemont.

El que són records inesborrables per a uns són malsons per als altres. Cristiano Ronaldo i companyia (que, per cert, no han disputat cap partit aquesta setmana i han pogut descansar més de l'habitual) tenen ganes de venjança i el Bernabéu pressionarà el màxim possible per evitar que la història es repeteixi. Ja fa temps que el Madrid ha fiat la temporada a la Champions, però no es pot permetre el luxe de desconnectar-se de la Lliga. El seu orgull està per davant de qualsevol cosa. O hauria d'estar-ho.

Revelació de l'any contra decepció del curs. El Girona més internacional (i en estat de gràcia) visita un conjunt que abans de començar la vint-i-novena jornada de la competició de la regularitat està a quinze punts del líder, el Barça. Sí, a Valdebebas veuen els partits de Lliga com a simples rodatges per preparar les eliminatòries contra equips europeus... però això no pot convertir-se en no donar la talla a Espanya.

Llicència per creure-hi

El calendari del tram final de la temporada del Girona crida a l'optimisme. No perquè sigui més fàcil o més difícil respecte el dels seus perseguidors, sinó que precisament perquè s'enfronta amb la majoria d'ells. Els gironins es veuran la cara amb cinc dels vuit equips que tenen a deu punts de distància o menys; i amb la gran temporada que estan completant els gironins, dependre d'ells mateixos és un gran què.

A més, de les deu jornades que els resten per jugar, només dues són contra alguns dels equips que té per sobre. Reial Madrid i València són els dos únics rivals europeus del Girona: i són dos equips que, excepte sorpresa, l'únic objectiu fins a final de temporada dels quals és el d'atrapar el segon classificat de la Lliga, l'Atlètic de Madrid. Aquest diumenge, doncs, l'autocar del Girona fa parada al Bernabéu en el seu camí cap a Europa. Somiar és gratuït. I, en aquest cas, no és cosa de bojos.