Un gol de Leo Baptistao en el temps d'afegit ha permès a l'Espanyol més gris rescatar un empat en la seva visita al Ciutat de València. El Llevant s'havia avançat amb un penal inexistent i segueix en caiguda lliure: els valencians encadenen quinze jornades consecutives sense conèixer la victòria i no guanyen al seu estadi des del 21 de setembre.

Renúncia a Europa

L’Espanyol tancava els ulls i començava a somiar amb Europa. Els mals resultats i el pobre joc de l’equip en les últimes setmanes van quedar diluïts entre la neu, el fred i la victòria contra el Madrid... I, miraculosament, només tres punts van ser suficient per comprar els bitllets per pujar al tren que té l’Europa League com a destí.

No era fàcil i hi havia passatgers amb moltes més possibilitats d’arribar a l’última parada, però ja era molt que després de la poca continuïtat que han tingut els de Quique durant aquest curs encara hi hagués alguna possibilitat. La Lliga està molt ajustada i aquest fet n’és una clara prova. Els conjunts sumen punts a poc a poc i això també ho demostra que un equip que portava catorze jornades sense guanyar (i cinc mesos i mig sense conèixer la victòria a casa), el Llevant, encara no es trobés en posicions de descens.

La segona parada del viatge era un Ciutat de València en depressió. Més enllà dels resultats, el Llevant, en caiguda lliure, no genera una sensació de rebel·lió davant la situació actual. Amb un joc voluptuós però apàtic al mateix temps, els valencians basen les seves oportunitats en aprofitar els errors defensius dels seus rivals. Avui, però, això els ha servit per tenir ocasions més perilloses que el seu contrincant.

Una dosi de la crua realitat ha despertat l’Espanyol del somni. Les poques idees ofensives s’han traduït en una indolència impròpia d’un equip que vol acabar entre els set primers classificats. Un dia més, centrades laterals i prou. Quique va dir en la roda de premsa prèvia al partit que el compromís d’avui era una oportunitat per capgirar la temporada. Es podia triar entre viatjar a Europa o quedar-se en terra de ningú. S’ha preferit la segona opció. Examen d’ambició suspès.

A contracorrent

El Llevant no ha necessitat fer pràcticament res per avançar-se al marcador i animar-se de cara el final del partit. Només amb un penal al minut 55 (rigorós i, a més, amb fora de joc previ de Rober Pier), els locals n’han tingut prou per marcar contra els catalans. Morales no ha perdonat des dels onze metres i l’Espanyol ha anat a remolc contra un dels equips en pitjor forma del futbol espanyol.

La diana ha motivat la reacció dels pericos, que instantàniament s’han fet amb el control de la pilota i han seguit intentant fer mal des de les pujades dels seus laterals. Els canvis de Quique (Melendo i Jurado) no han tingut influència en el joc, però tot i així sí que l'han tinguda en el resultat.

I és que llevar-se tard no ha acabat passant massa factura. Jurado s'ha inventat una centrada precisa a Leo Baptistao i el brasiler ha salvat un punt en l'últim moment. Avui, però, l'empat no pot tenir gust a victòria: Europa segueix allunyant-se i el joc de l'equip segueix deixant molt a desitjar. El Llevant, per la seva banda, segueix sense aixecar el cap.

A banda del resultat, el viatge a València ha deixat dues notícies dolentes en termes de lesió. Sergio García, que havia de començar el partit com a titular, no ha pogut fer-ho per culpa d’unes molèsties en l’escalfament; I Diego López s’ha emportat la pitjor part en un xoc amb Sadiku i ha hagut de ser traslladat a l’hospital per ser sotmès a proves mèdiques.