El Girona perd contra el València en l’últim partit de la temporada a Montilivi (0-1). Un gol de Vietto evita que la festa sigui rodona en el comiat sobre la gespa del capità Eloi Amagat després de nou temporades al club.

Un any per emmarcar

La visita del València suposava la cirereta per a l'any del Girona. El club havia organitzat una jornada festiva per celebrar que ni el gironí més optimista imaginava acabar la primera temporada sense patir per la salvació i lluitant per entrar a Europa fins les últimes jornades.

Sense la pressió de la classificació, el Girona ha buscat una victòria de prestigi davant un rival que ja sap que jugarà a la Champions la temporada vinent. Els gironins, amb la voluntat de tenir la pilota en la seva última tarda davant la seva afició, ha intentat atacar com ho ha fet sempre: per les bandes.

La baixa de Portu, sancionat, obria les portes a un ‘Choco’ Lozano que no ha estat encertat quan ha tingut metres per explotar la velocitat, el seu gran actiu. El primer temps s’ha consumit amb el València buscant el contracop i el Girona intentant frenar-lo, gairebé sempre tard i malament. En els últims minuts l’equip ha trobat Christian Stuani per agafar oxigen, però sense fer res per trencar el 0-0.

Mala sort

Pablo Machín no ha volgut fer canvis per seguir confiant en el seu 3-5-2. Una caiguda de Johan Mojica ha gelat l’ambient a Montilivi. El defensa colombià ha caigut estès, sense moure’s, sobre la gespa després d’un cop a l’esquena involuntari de Martín Montoya. El metge del Girona ha aconseguit que Mojica, tot i l’ensurt, pogués seguir jugant.

El València ha aprofitat els moments de dubte per aixecar la veu. Luciano Vietto ha decidit acabar un contracop amb un xut des de la frontal de l’àrea. La pilota ha netejat l’escaire del porter Bono abans de convertir-se en el primer gol del partit.

El 0-1 ha estat un cop massa dur per al Girona. L’equip ha intentat reaccionar basant-se en la fórmula que l’ha convertit en la revelació de l’any: el cap de Stuani.  El davanter uruguaià ha forçat un penal que l’àrbitre no ha volgut assenyalar després que Maffeo, substituït, abandonés el camp entre llàgrimes. Un comiat anticipat.

Agraïment a una vida

Carlos Soler ha fallat el 0-2 i Olunga ha enviat l’1-1 al pal. Entre l’intercanvi de cops, Montilivi ha pogut homenatjar Eloi Amagat. Tot i unes molèsties al turmell, el capità ha jugat infiltrat els últims minuts per dir adeu a una afició que l’ha aplaudit les últimes nou temporades, des de la Segona Divisió B.

El xut de Granell, gairebé sobre la botzina, no ha servit per moure el marcador. La derrota és una de les més intranscendents de la història del club i serveix per valorar una mica més el paper del Girona en la seva estrena entre els millors.

Montilivi, tot i el 0-1, ha seguit onejant les banderes, cantant i aplaudint un equip que ha superat totes les expectatives. Girona s’ha guanyat el dret de seguir sent una ciutat de Primera.