Un gol de Gerard Moreno en l'últim minut del temps d'afegit ha fet justícia i ha donat la victòria a l'Espanyol contra el Madrid (1-0). Els blancs han mostrat una apatia imperdonable i, després de molts anys, han perdut per primer cop a l'RCDE Stadium. Els pericos respiren a costa de fer-se grans en els partits contra els rivals d'entitat.

Una altra història

És jugar contra un equip gran i posar-se les piles. Resultats al marge, sempre que aquesta temporada un equip de la part alta de la taula ha visitat l'RCDE Stadium, l'Espanyol ha competit amb orgull. Els partits contra Atlètic de Madrid i Barça en van ser un exemple, i el d'avui davant el Madrid una confirmació.

I això que el fred ha guanyat la partida als aficionats pericos i l'estadi blanc-i-blau ha presentat la seva pitjor entrada (19.805 espectadors) contra el Madrid de la seva -curta- història. Tot i que no ha nevat ni plogut, l'horari i les baixes temperatures no han ajudat i els de Quique han hagut de combatre contra el tercer classificat de la Lliga Santader en unes circumstàncies que, sense dubte, no han afavorit la causa.

Després d'un inici amb molts dubtes, segurament provocats per les males actuacions de les últimes jornades, l'Espanyol ha tret el cap i ha demostrat a Zidane i els seus del que és capaç. I que, de qualitat, la plantilla perica en té i molta. Carlos Sánchez ha estat a un nivell excels com a migcampista de recuperació, Sergi Darder s'ha associat molt bé amb Sergio García i Diego López segueix entestat en exhibir-se compromís rere compromís. No és casualitat que hagi estat ovacionat, i corejat, en més d'un moment del partit.

El Madrid és el Madrid...

Un tòpic, si, però una veritat com un temple. I és que els blancs no estan fent la seva millor temporada però tot i així segueixen sent els mateixos: necessiten molt poc per crear perill. En els últims minuts de la primera part i els primers de la represa, els locals han estat molt superiors a ells, però tot i així han estat els visitants els que han comptat amb les aproximacions més clares.

Sense Cristiano, Kroos, Modric, Casemiro, Marcelo o Carvajal, però, el Madrid és menys Madrid. L'apatia de Bale no es correspon amb el que es va pagar per ell, Marcos Llorente no aconsegueix recuperar el nivell que va mostrar l'any passat a Mendizorrotza, la titularitat d'Achraf palesa una mala planificació en el mercat de fitxatges... I Asensio és molt bo, però no es pot obviar que només té 22 anys (i acabats de fer).

... Però Gerard Moreno és Gerard Moreno

A mesura que han anat passant els minuts, els blanc-i-blaus s'han anat veient amb més possibilitats d'emportar-se els tres punts. Ja ho té, això, el Madrid; no té cap problema en sentir-se inferior al seu rival. I és llavors, precisament, quan més se l'ha de vigilar. Mai s'ha d'oblidar que els madrilenys penalitzen qualsevol pèrdua i saben fiar les seves opcions al contraatac.

Els pericos no han abaixat la guàrdia i fins i tot han pogut maquillar les males estadístiques dels últims anys contra el Madrid amb una victòria. Tot i que l'empat no era mal resultat, la realitat era la que era: l'Espanyol ja encadenava set jornades sense guanyar i no es podia permetre seguir sumant d'un en un. Gerard Moreno, el de sempre, ho ha tornat a fer.

El davanter de Santa Perpètua en pot fallar una, i fins i tot dues... Però a la tercera dicta sentencia. En l'últim minut d'afegit, el '7' ha aprofitat una centrada magistral de Sergio García per rematar amb totes les forces i superar Keylor Navas. L'apatia del Madrid ha tingut les seves conseqüències.

Ja no hi ha hagut marge de reacció i el marcador no s'ha mogut més. L'Espanyol ha tornat a tastar el sabor de la victòria gràcies al seu jugador franquícia i el Madrid es torna a allunyar del Barça i l'Atlètic de Madrid, que si guanyen els seus respectius compromisos aquesta jornada perdran de vista els tercers classificats.