L'Espanyol venç els seus dimonis per esgarrapar un agredolç empat davant l'Atlètic de Madrid (3-3). Després d'arribar a tenir un marcador advers de 0-3, el conjunt blanc-i-blau ha pogut remuntar per sumar un nou punt en el camí cap a la salvació.
L'Espanyol torna a pecar de debilitat mental
Després de la moralitzadora victòria a Vallecas (2-1), semblava que els de Luís García es trobaven en el seu millor moment a nivell mental des que estan ficats a l'atzucac del descens. De fet, arrencarien el partit posant a prova Ivo Grbić, i encara que ho farien per mitjà de dues definicions tímides de Puado i de Nico Melamed, les dues arribades servirien per donar continuïtat a la fe que tenia l'equip.
No obstant això, en la primera arribada matalassera, l'Espanyol s'enduria la primera maçada de la nit. Aquesta arribaria signada per Saúl Ñíguez, que per confirmar que està en un gran moment amb la seva segona titularitat consecutiva després d'una difícil temporada, tornaria a veure porteria tal com va fer en la darrera jornada.
Un gir argumental sense precedents
Seria aleshores quan l'Espanyol hauria de lluitar contra la pitjor de les seves debilitats. Sorgiria el rum-rum de la negativitat a l'RCDE Stadium i algun tímid retret cap a la directiva que s'accentuaria amb el segon i el tercer dels cops baixos de la nit. Griezmann faria el 0-2 a l'última jugada de la primera meitat en un cop psicològic que es convertiria en mortal quan Yannick Ferreira-Carrasco fes el 0-3, de manera successiva, en la primera acció de la represa.
Amb un marcador tan advers després de veure la versió més efectiva de l'Atlètic de Madrid, tornava a ennuvolar-se sobre l'RCDE. El càstig estava essent massa dur, però el pitjor que li podia passar el conjunt perico era que els seus dimonis s'apoderessin d'ell. Amb tot, en l'enèsim córner local, César Montes faria el que tothom creia el gol de l'honor i no el primer de la remuntada.
Corria el minut 64, que el combinat blanc-i-blau seguia remant, trobant el primer dels seus merescuts premis encara amb mitja hora de joc al davant. L'1-3 semblava encara una distància sideral, però després que Puado provoqués un penal, l'afició perica recobrava la fe. Joselu, sempre clínic des dels 11 metres, transformava i al cap de dos minuts, es queia l'estadi. En una nova centrada lateral, aquesta d'un Aleix Vidal que acabava de substituir Óscar Gil, Vini Souza faria el gol de l'empat.
El però del Benito Villamarín
L'Espanyol, després d'una primera part totalment antagònica al que s'ha vist en la segona, ha protagonitzat una remuntada sense precedents. Avui no ha abaixat els braços. Avui ha cregut i ha mantingut l'ordre tot i que l'abisme del descens s'ha vist més a prop que mai. No obstant això, cal dir que l'alleujament de la salvació també ha estat a tocar. I és que amb 3-3 a l'electrònic, Joselu ha tingut el gol de la victòria amb un u contra u que no ha estat capaç de materialitzar perquè li ha faltat benzina.
El gran però de la nit per a l'Espanyol? Que el Getafe, rival directíssim en la lluita per aconseguir la permanència, ha vençut a domicili al Benito Villamarín per marxar als 38 punts. Ara, a l'Espanyol només li queda resar i anar a pel 6/6 en les dues finals que li queden.