El Llevant s'ha emportat una victòria tan injusta com valuosa de l'RCDE Stadium (1-2) i ha posat un peu i mig als quarts de final de la Copa del Rei. Els de Quique Sánchez Flores han fet una molt mala primera part i quan han estat superiors als seus rivals no han sabut aprofitar-ho.

Ha tornat la Copa i, amb ella, l'ambient fred a Cornellà. I no precisament per la temperatura. Després de la victòria en l'últim sospir contra l'Atlètic de Madrid en el darrer partit del 2017, en què l'RCDE Stadium va vibrar amb molta força, l'Espanyol volia començar el nou any amb una victòria. D'aconseguir-ho, els de Quique Sánchez Flores trencarien la mala ratxa blanc-i-blava des de la seva mudança al nou estadi: sis derrotes i dos empats en els últims vuit cursos.

Desafinats

La fita no era possible sense algú que hi hagués cregut; sense algú que veiés que allò que semblava impossible només era complicat. Gerard Moreno ho ha tornat a fer i s'ha vestit del millor solista per convertir una obra desastrosa en un espectacle que, com a mínim, ha fet somriure momentàniament els aficionats. Després d'una primera mitja hora en què el Llevant ha estat clarament superior i ha tingut el control del partit, el de Santa Perpètua ha rematat amb el cap una centrada al segon pal de Piatti i ha avançat el seu equip al marcador. Injust, sí, però això era el de menys.

La premissa dels visitants, no obstant això, era clara: marcar una diana fora de casa es traduiria en un gran pas cap als quarts de final de la Copa. I tot i que el joc dels catalans ha millorat i la seva actuació ha guanyat en harmonia i afinació, set minuts després un error de Víctor Sánchez ha condemnat tot el conjunt: mans clares dins l'àrea, penal polèmic després d'una acció discutible en què la pilota podria haver sortit del terreny de joc i definició perfecta de Morales. I a partir de llavors, la batuta l'ha tornat a tenir el Llevant fins que l'àrbitre, escridassat amb força, ha xiulat el final de la primera meitat.

Muñiz ha sorprès amb una proposta molt diferent a la que va presentar fa poc més de dos mesos. De rocós a fresc; el conjunt valencià ha demostrat que, si ho vol, té capacitat per ser proactiu i oblidar-se de l'antifutbol que els caracteritza. Morales, Campaña i Bardhi s'han aliat per destrossar el doble pivot de l'Espanyol, format per David López i el mateix Víctor Sánchez, i s'han sortit amb la seva. Per la seva banda, la posada en escena del director d'orquestra Quique ha seguit decebent molt, i més tenint en compte que, per separat, la qualitat dels seus músics demana a crits més grandiloqüència, brillantor i virtuositat.

Premi al futbol defensiu

Tot i així, els visitants no han aprofitat les ocasions quan han tingut la iniciativa i ho han patit quan, a la represa, l'Espanyol ha reaccionat. La rebel·lió ha estat tan bona que, de fet, quan encara no havia passat ni un quart d'hora des de la sortida dels vestidors el Llevant ja podia estar content amb el resultat.

Gerard Moreno ha tornat a posar la màgia, Sergio García ha enviat una pilota al pal i fins i tot Naldo ha tingut dues oportunitats clares per desfer l'empat. I davant el monopoli, pas enrere de Muñiz, que ha canviat un migcampista de creació (Bardhi) per un de destrucció (Doukure). Declaració d'intencions. El tècnic asturià deixava el protagonisme als seus rivals i aquests han volgut fer-se escoltar amb dinàmiques més estridents que afables, però igual de poc efectives.

Fins al final del matx, els blanc-i-blaus han hagut de mastegar sorra per buscar el gol de la victòria. La versió més desesperant dels granota ha aterrat a l'RCDE Stadium i no només els ha permès mantenir la igualada sinó que ha aconseguit treure or a partir de les seves accions al contraatac. En una gran jugada individual, Morales ha acabat fent una passada de la mort a Ivi i aquest no ha perdonat. Gerra d'aigua freda.

L'Espanyol ho ha intentat tot per donar la volta al marcador però els pals i Raúl Fernández ho han evitat. Amb el resultat final d'1-2, el Llevant posa un peu i mig als quarts de final de la Copa del Rei.