L'Espanyol ha patit per emportar-se un punt d'Anoeta, però ho ha acabat fent gràcies a un gol de Leo Baptistao i un plantejament molt defensiu. Els de Quique Sánchez Flores han estat inferiors al seu rival però han tornat a puntar a domicili després de la derrota al Bernabéu. 

Estratega Quique

Aquesta temporada, l’Espanyol està portant a la pràctica un joc més actiu que passiu en termes de voluntat ofensiva. L’arribada de Sergi Darder ha millorat el joc d’un equip que busca fer mal a partir de la possessió de pilota. Avui, però, Quique sabia que al davant hi tenia un conjunt que, entrenat per Eusebio, no negocia el joc de possessió. I ha decidit que l’estratègia s’havia de basar en ser sòlids defensivament i ràpids al contraatac.

D’aquesta manera, els seus homes s’han plantat amb dues línies de quatre infranquejables i amb poques fissures. Empetitir qualsevol espai que la Reial pogués aprofitar com a via per no encaixar cap gol. I també molt ordenats i compenetrats, Gerard Moreno i Leo Baptistao han format la primera unitat de pressió.

L’èxit del pla estava en mans de la inspiració dels bascos i la concentració blanc-i-blava. I, evidentment, d’un alt percentatge d’efectivitat. Els jugadors visitants sabien que comptarien amb els dits de la mà les oportunitats que tindrien de perforar la porteria de Rulli i que, per tant, havien d’estar encertats si volien fer-ho. Tot un repte.

Només han hagut de passar nou minuts perquè els catalans s’avancessin. Jurado, que aquest curs està jugant molt més alliberat de tasques defensives, ha realitzat una centrada des de la dreta de l’atac i Leo Baptistao s’ha encarregat de rematar-la per sobre el porter argentí de la Reial Societat.  Ensurt a Anoeta. Repte assolit.

Persistència basca

La resta de la primera part ha estat un voler i no poder per als locals. La pilota ha tingut un dominador clar i el joc s’ha localitzat en camp perico durant molts minuts. Monopoli sense efecte. La defensa de l’Espanyol no s’esquerdava i, quan ho ha fet, un més que consolidat Pau López s’ha erigit com a mur insuperable. Ell ha sigut, per a la Reial, la frontera entre la victòria i la derrota.

A més, els d’Eusebio han sortit a la represa amb encara més convenciment i ganes de capgirar el partit. Des del primer minut, l’equip basc ha acorralat el seu rival i li ha dit per activa i per passiva que els segons 45 minuts se li podien fer molt llargs. I que haurien de defensar-se molt més a prop del seu porter.

La persistència acostuma a tenir premi i la injustícia no sol ser eterna. Januzaj, que vol deixar enrere el seu estatus de promesa per ser una estrella, ha realitzat una gran jugada individual i ha servit el gol en safata a Illarramendi. On no ha arribat el col·lectiu ha hagut de fer-ho el talent individual. Adnan és la gran esperança a Bèlgica i al món del futbol en general. A Old Trafford ja van poder gaudir de la seva millor versió.

Patiment final

Que un dels canvis de Quique hagi estat el de Dídac Vilà per Piatti és una clara prova de la voluntat perica de conservar el resultat. Que el primer córner a favor dels visitants s'hagi llançat al minut 80, també. Tot i així, després de l'empat els blanc-i-blaus han aconseguit allunyar la pilota de la seva àrea. El patiment s'ha produït més per inèrcia que pel que realment ha passat sobre la gespa.

Al final, l'estratègia defensiva ha servit a l'Espanyol per sumar un punt en un camp complicat com és Anoeta. Una jornada més, els pericos continuen en zona de ningú a la Lliga Santander.