El jutge de l'Audiència Nacional ha arxivat la denúncia per la xiulada de la final de la Copa del Rei de futbol del 30 de maig de l'any passat, en el partit entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao, al Camp Nou. Segons la interlocutòria del magistrat Fernando Andreu, no s'ha trobat que s'hagi comès cap delicte d'injúries contra la corona ni cap ultratge a símbols o emblemes d'Espanya. A més de la pitada durant la interpretació de l'himne espanyol, al final del partit es va desplegar una pancarta davant la tribuna presidencial que deia Good Bye Spain i una estelada. El jutge para d'aquesta manera els peus al fiscal i posa a lloc els incidents. Argumenta que el que va succeir va ser de mal gust, però que no va ser delicte. Admet que no és exemple ni d'educació ni de civisme, però també exposa que no hi ha res a dir en un acte de "desacord amb les institucions o símbols de l'Estat i la seva forma i règim fixats en el marc constitucional vigent".

La Fiscalia parlava en la seva denuncia d'una estrepitosa xiulada per part de la major part dels 95.000 espectadors, i citava el manifest que l'entitat Catalunya Acció va fer. Lo va atribuir la convocatòria de la xiulada i la comissió de tres delictes: Injúries al rei, apologia a l'odi nacional i ultratge a Espanya.

El jutge defensa en canvi la llibertat d'expressió i concreta que "aquesta manera d'expressar determinades crítiques, en les quals es barregen reivindicacions esportives (com és sol·licitar que determinades autonomies tinguin seleccions pròpies) amb polítiques (no considerar-se part del país), no poden considerar-se com a delictives, encara que vagin dirigides al cap de l'Estat i a l'himne de la nació". Fernando Andreu va més enllà i remarca que la col·locació de la pancarta i l'estelada "no es pot considerar com a injuriosa, excepte que pretenguem avançar tant en la protecció d'aquestes situacions que impedeixin qualsevol i concret acte de crítica i més encara en aquest cas en el qual no s'han fet expressions que menyspreen o desacrediten les institucions, sinó que el que s'ha fet és una crítica, sens dubte de mal gust, contra les mateixes, però en cap cas delictiva".

La del 30 de maig era la primera final de la Copa del Rei presidida per Felip VI. Amb Joan Carles I com a monarca hi va haver dues xiulades més. Al Vicente Calderón, a Madrid, el 2012, i a Mestalla, València, el 2009. En cap de les dues ocasions, però, hi va haver conseqüències penals. Però la Comissió Antiviolència va proposar multes de fins a 123.000  euros a la Federació Espanyola de Futbol, que és qui organitza la final.