Deien els defensors de Ronald Koeman que l’holandès és un tècnic atrevit, de caràcter fort i pols ferm per fer-se respectar. Probablement no s'equivocaven. El que no van explicar, i això comença a fer-se palès, és que l’exfutbolista és força limitat tàcticament.
Aquest diumenge el Sevilla de Julen Lopetegui ha estat molt superior al Barça. I té mèrit, perquè els seus jugadors, per molt que el conjunt blaugrana estigui en plena reconstrucció, són molt pitjors que els culers.
El tècnic basc no ha necessitat dissenyar una estratègia antològica per inhabilitar el Barça, precisament. El seu pla ha consistit a regalar les bandes als de Koeman, fer-se fort al carril central i pressionar molt amunt per interrompre la nova —i encara pobra— sortida de pilota blaugrana.
Messi, atrapat a la trampa de Lopetegui / EFE
Això és el que el Sevilla ha fet durant els noranta minuts i el que li ha valgut per endur-se un punt del Camp Nou, ni més ni menys. La posada en escena dels andalusos és elogiable —per alguna cosa van estar a punt de tombar el Bayern—, però l’obligació d’un entrenador del Barça és respondre sobre la pissarra. I això no ha passat.
Koeman no ha mogut fitxa al descans i tampoc ho ha fet a la segona part, quan el Sevilla ha començat arribar amb regularitat a la porteria de Neto. Els seus canvis, de jugador per jugador i en cap cas tàctics, han estat inútils i només han empitjorat les coses.
Encara és molt aviat per extreure conclusions, però si Koeman vol seguir l’estela del seu mentor, Johan Cruyff, haurà d’aportar alguna cosa més que mà dura. En aquest campionat, en què els entrenadors brillen per la seva preparació, el talent no és tan diferencial com fa vint anys. Benvingut a la Lliga.