No ha pogut ser. El Barça torna a dir adéu als quarts de final de la Champions League després d’empatar contra la Juventus de Torí al Camp Nou (0-0). La falta d’encert ha privat els blaugrana de repetir la segona gesta consecutiva a Europa. S'esfuma el somni del triplet. Queda la Lliga i la Copa del Rei.

La Juve no és el PSG

Massimiliano Allegri, entrenador de la Juventus, tenia molt clar què no volia que li succeís al seu equip en la seva visita a Barcelona. Els italians arribaven amb la lliçó ben apresa i s’emmirallaven en el París Saint-Germain per evitar desaprofitar l’avantatge de l’anada. Amb el mateix onze que va desesperar el Barça a Torí, la Juventus ha sortit a buscar el partit des del primer minut. El seu plantejament semblava condicionat per la desfeta del PSG. Una derrota que es va cuinar amb el primer gol de Luis Suárez, al minut tres. 

La Juventus ha sortit a buscar el Barça. I la decisió dels italians ha obert el partit. Luis Enrique recuperava el 4-3-3 amb Jordi Alba al lateral. Equip de gala per intentar el segon miracle consecutiu a Europa. Al Barça no li quedava alternativa perquè ho tenia tot perdut. Atacar i atacar. I les més de 96.000 persones que omplien el Camp Nou també ho tenien clar.

El partit ha embogit per la falta de control. I allà s’ha vist el potencial i ambició de la Juventus. Oposats als que va mostrar el PSG. El Barça no tenia la pilota i la Juve jugava a l’intercanvi de cops. Gonzalo Higuaín ha fallat la primera ocasió del partit però la sensació de perill dels italians era permanent, tant en estàtic com al contracop.

La precipitació del Barça ha deixat pas a una versió més reconeixible. De la mà de Sergio Busquets, l’equip ha començat a sentir-se còmode amb la pilota. Tan còmode que ha tancat a la Juve a la seva meitat de camp. Les ocasions han començat a caure com fruita madura però a l’equip li ha faltat encert. Jordi Alba, primer, i Leo Messi, després, han estat a punt de desfer el 0-0.

El Barça tenia clar quin era el camí per fer-li mal a la Juve i minimitzar els riscos en defensa: la possessió. L’equip combinava a la frontal de l’àrea de Gianluigi Buffon i trobava espais en l’atapeïda defensa italiana. Només faltava el gol. Cada minut que passava era una petita victòria per a la Juventus, que se sentia molt còmode defensant el marge de l’anada.

Declaració d’intencions

L’equip no havia aconseguit fer-li un gol a la Juve en 135 minuts d’eliminatòria i havia de fer-ne tres en 45 minuts per portar-la a la pròrroga. Semblava gairebé impossible. Però el Camp Nou conservava esperances, basades totes en la nit del PSG i el talent de Leo Messi i Neymar, incisius però sense sort.

El Barça ha seguit collant a la Juventus, resistint-se a acceptar un destí que semblava escrit. L’amor propi de Gerard Piqué ha empès l’equip, provocant dues ocasions molt clares que Messi ha enviat fora. Abans, Juan Cuadrado havia tingut l’ocasió més clara dels italians amb un xut que ha creuat massa davant la sortida de Ter Stegen.

Luis Enrique ha mogut la banqueta i l’equip. Paco Alcácer ha substituït Ivan Rakitic per passar a jugar amb una mena de 4-4-2, amb Alcácer i Neymar a les bandes i Suárez i Messi fent parella de davanters. La Juventus seguia demostrant per què només havia encaixat dos gols en nou partits  Leandro Bonucci i Giorgio Chiellini, els dos centrals, refusaven totes les pilotes laterals, allunyant tot el perill de l’àrea de Buffon.

Sense sort no hi ha vida

Els últims minuts han servit per constatar que la fortuna és un element diferencial en el futbol de primer nivell. El Barça ha estat incapaç d’aprofitar totes les ocasions que ha creat i ha anat donant-li vida a una Juventus impertorbable. L’equip estava completament exposat i només li quedava, per amor propi, guanyar el partit.

El Barça estava fos pel desgast físic i s’ha apropat al final del partit acceptant l’eliminació, sense esma per evitar-ho. L’equip diu adéu a la Champions oferint una molt millor cara de la que va mostrar a Torí i davant una ovació merescuda del Camp Nou. Les sensacions que deixa són la millor base per fonamentar la lluita per la Lliga i la Copa del Rei.