Minut 73. Amb empat a zero al marcador i l’Atlètic revifant, Ernesto Valverde decideix efectuar el seu primer canvi: marxa Arthur, entra Arturo Vidal. La substitució, un clàssic del tècnic blaugrana, és molt significativa i evidencia una realitat que provoca urticària a certs sectors del barcelonisme: el Barça ja no defuig l’intercanvi de cops.

Arthur Melo ha estat el millor home de la medul·lar culer. Ivan Rakitic, migcentre, ha fet palès que li falta ritme competitiu, mentre que Frenkie de Jong, interior, ha signat una actuació correcta però no determinant. L’exjugador de Gremio, en canvi, ha exercit de metrònom i ha portat de corcoll a Thomas i Héctor Herrera, els encarregats de sostenir el centre del camp matalasser.

Tot i així, i com ja és habitual aquest curs, Valverde ha decidit sacrificar-lo perquè entrés Vidal, un home capaç de rematar una rentadora però anàrquic en tots els sentits. Tot i que el xilè no ha tingut cap incidència en gol de Leo Messi, l’aposta del tècnic blaugrana, en certa manera, es pot qualificar d’encertada.

La victòria no s’ha forjat gràcies a la possessió. Si el Barça s’ha endut els tres punts ha estat gràcies als reflexos de Marc-André Ter Stegen, la fortalesa defensiva i la màgia de Messi. L'alemany és un mur, els centrals són fiables i el 10 blaugrana no falla gairebé mai, però cap dels tres actius són infal·libles. Per guanyar els tres títols no n'hi ha prou amb estar disposat a anar a la guerra.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat