Ha entrat Rossi al Llevant i tothom que sap alguna cosa de futbol ho ha recordat: l'Atlètic de Madrid no guanya al Ciutat de València des del 2007 i Rossi és el que sol donar el cop de gràcia. Doncs ha anat així mateix. Tot continua igual, fora d'un detall: el gol de Rossi acomiada de la Lliga als de Simeone, que aquest diumenge no hi eren perquè hi van ser (i com) a Munic i ara mateix ja són a Torí.
Per paga, aquesta derrota s'acompanya d'un càstig menor: Simeone no supera la millor ratxa de triomfs a domicili de la història blanc-i-vermella. Fa dues temporades, ell mateix va igualar la millor sèrie (tretze victòries) de la 95-96. Aquelles dues temporades, l'Atlètic es va emportar la Lliga a les seves vitrines. Aquest any no.
El partit era estrany des de l'arrencada
L'Atlètic s'ha trobat un gol al minut 2 (ni Torres el podia fallar i l'ha marcat molt bé) i s'ha posat a fer d'Atlètic immediatament: tots darrere i a deixar passar el temps.
El Llevant, tanmateix, alleujat i sense pressió (ja és de segona) ha deixat de tremolar en un parell de minuts. Els que han tardat Lerma, Verdú i Verza a tractar bé la bola i els de davant a obrir-los espais per banda. A poc a poc han aculat als matalassers contra la seva àrea, pim-pam, pim-pam, percudint sobretot per la dreta desendreçada de Filipe Luis i Saúl.
Cuero i Casadesús afinaven la punteria i la potència dels seus xuts des de fora de l'àrea. Els matalassers, sense intensitat, no semblaven gaire interessats en el partit que jugaven. El cap el tenien a tres quarts de quinze. Potser no s'acabaven de creure que els podia doblegar un equip de segona en què acaben contracte vuit jugadors, tres d'ells titulars. Estadística en mà, tenien raó: aquesta temporada només han perdut fora amb cinc equips: Vila-real, Màlaga, Barcelona i Sporting. El Dépor va empatar al descompte.
Com sigui, han reaccionat deu minutets amb alguns contraatacs sense final de Fernando Torres. Al Niño se'l veu molt i bé: ha ensenyat les dents gràcies a les assistències de Coque, el seu millor soci.
No ha servit de gran cosa
El Llevant no s'espantava. La possessió era seva i el joc també.
Al 30' ha passat el que tots veien excepte els jugadors de l'Atlètic: una molt bona combinació de Cuero i Casadesús per la dreta ha acabat amb la bola dins la porteria d'Oblak, mal ajudat per la seva defensa. Ni així no s'ha tret de sobre la galvana l'Atlètic, que volia però no podia, perquè no tenia la bola i quan la tenia no connectaven bé Coque ni Gabi ni Saúl. No filtraven assistències als seus davanters ni sabien retenir la pilota al mig del camp.
Al segon temps s'ha vist Simeone espantat. Han fet entrar Griezmann i Carrasco per Correa i Augusto. Pólvora nova. El partit s'ha capgirat: el Llevant es defensava ajuntant les línies i l'Atlètic havia de fer un joc que no sap fer: atacar un equip que li deixa l'espai i la pilota. Només les ha tingut quan ha jugat com vol: Griezmann un parell de vegades... de contraatac.
Les cames dels matalassers, molt castigades a Munic, han durat quinze minuts. Les idees, menys encara. Gabi, fos, ha deixat pas a Thomas, que és poc organitzador i Saúl ha agafat el comandament, posició on se l'ha vist una mica verd. No ha servit de res. El Llevant estava molt ben plantat i volia acomiadar-se de Primera amb un regal pel seu públic. Han tornat a manar amb la pilota i han matat al 89 via Rossi. L'Atlètic feia estona que s'ho mirava de lluny. Només amb voluntat no es guanya. La sort s'acaba. La Lliga és ara cosa de dos.
Els gols
0-1 Torres
1-1 Casadesús