Un total de 5.744.840 catalans i catalanes estan cridats a les urnes aquest diumenge per a les eleccions al Parlament de Catalunya 2024. Es tracta d'un cens electoral rècord, mig milió més que fa 25 anys i 130.773 persones més que en les últimes eleccions al Parlament, el 14-F del 2021, l'augment més gran del cens en l'últim quart de segle. Del total d'electors, 4.278.966 corresponen a la circumscripció de Barcelona, 603.684 a la de Tarragona, 553.337 a la de Girona i 318.853 a Lleida. Uns 294.500 electors formen part del cens de residents a l'estranger. Aquestes eleccions seran les que registren un cens més alt de les 14 que s'han celebrat des de la Transició —les primeres van ser les de 1980, que guanyà la CiU de Jordi Pujol, investit amb suport d'UCD i ERC—, quan va haver-hi unes 4.400.700 persones cridades a les urnes, 1,3 milions menys que aquest 2024.
En els comicis del 12 de maig s'incorporen al cens 243.004 persones per haver complert la majoria d'edat des de l'última cita amb les urnes al Parlament. Es tracta d'una xifra més alta que en les anteriors (211.667) i, de fet, la més alta des del 2003, ja fossin després de legislatures més curtes o més llargues que la que ara acaba, amb avançament electoral sense esgotar tot el mandat. Totes les xifres de les eleccions al Parlament 2024 es poden consultar en el portal de dades obertes habilitat per la Generalitat.
Meses, paperetes i urnes, tot preparat
Pel que fa als mitjans materials, les eleccions comptaran amb 5.799.820 paperetes, 6.289.920 sobres de votació i 139.590 còpies de manuals per als membres de les meses. Organitzada la jornada electoral, el 12-M hi haurà 2.695 col·legis electorals amb 8.940 meses. A més, en suma, es mobilitzen 80.460 ciutadans com a membres de Mesa, incloent-hi titulars i suplents.
Més de 2.100 candidats a les llistes per 135 escons
Aquest 12-M s'escullen els 135 diputats que conformen el Parlament de Catalunya: 85 de la circumscripció de Barcelona, 18 per la de Tarragona, 17 per la de Girona i 15 per la de Lleida. Els ciutadans poden triar entre 64 candidatures —total agregat de tots els partits en les quatre províncies— i s'hi presenten un total de 2.164 candidats en les llistes (1.038 dones i 1.126 homes). Unes xifres no gaire diferents de les de fa tres anys, quan s'hi van presentar 1.020 dones i 1.155 homes: enguany hi ha 18 dones més i 29 homes menys entre els candidats.
Una vintena de partits
En total, una vintena de candidatures polítiques diferents es presenten el 12-M, incloent-hi partits minoritaris i algunes novetats: d'esquerres, de dretes, independentistes, unionistes, candidatures catch all i de nínxol, partits clàssics arrelats durant dècades i novetats, amb gran presència territorial i àmplia base i d'altres minoritàries, tot un ventall ampli que mostra la diversitat i complexitat del sistema polític català. Amb tot, els partits ja presents al Parlament català que aspiren a reeditar la representació parlamentària són els vuit ja arxiconeguts: PSC, ERC, Junts, Vox, CUP, comuns, Ciutadans i PP, per ordre d'escons aquesta darrera legislatura. Segons les enquestes, tots repetiran menys Ciutadans, partit ja pràcticament extint en l'àmbit estatal i local i que podria quedar fora amb una gran davallada. D'altra banda, algunes enquestes apunten que com a novetat enguany podria entrar Aliança Catalana, el partit de dretà populista que governa l'Ajuntament de Ripoll.