Tal dia com avui de l’any 1719, fa 302 anys, les tropes franceses del marquès de Bonàs ocupaven la Seu d’Urgell i el fort de Castellciutat. Quan es va produir aquest episodi bèl·lic, feia poc més d’un any que havia esclatat la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), provocada per la insatisfacció de la cancelleria de Madrid pel resultat del Tractat d’Utrecht (1713) que havia de posar fi al conflicte successori hispànic (1701-1715). En aquella Guerra de la Quàdruple Aliança, el règim borbònic espanyol es va enfrontar al seu antic aliat francès, amb l’objectiu de recuperar la possessió de les places europees cedides als aliats austriacistes a Utrecht.

Efectivament, el paquet de cessions espanyoles —negociades directament per Lluís XIV de França a Utrecht (Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya; Nàpols i Sardenya a l’arxiducat independent d’Àustria; i Sicília al ducat independent del Piemont)— havien causat a Madrid un clima de profunda insatisfacció que, conclosa la guerra (1715), adquiriria un to de reivindicació constant i d’amenaça bèl·lica permanent. L’11 d’agost de 1718, els britànics van derrotar una flota espanyola que es dirigia a Sicília amb l’objectiu d’ocupar l’illa; fet que va incomodar enormement la cancelleria de Versalles (els grans valedors de Felip V en el conflicte successori hispànic).

Finalment el 17 de desembre de 1718; la cancelleria de Versalles, farta de les pretensions del seu antic protegit, li declarava la guerra. A principis de juliol de 1719, l’exèrcit de la monarquia francesa entrava al Principat per Puigcerdà. En poques setmanes els més de 8.000 efectius francesos, dirigits per Bonàs, ocupaven la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell; i s’apoderaven de les ciutats i fortaleses més estratègiques de la vall alta del riu Segre fins a Organyà. Aprofitant el desgavell militar espanyol, la guerrilla catalana antiborbònica de l’interior del país es va reactivar i es van produir diversos enfrontaments armats a l’Empordà i al Camp de Tarragona.