Tal dia com avui de l’any 1808, fa 218 anys, a la Jonquera (Alt Empordà), les tropes del primer Imperi francès, comandades pel general Guillaume Duhesme i formades per 5.000 soldats d’infanteria i 1.800 soldats a cavall, completaven l’operació d’entrada al Principat de Catalunya. Aquella operació, que s’havia iniciat el dia abans, tenia com a objectiu situar aquell contingent a Barcelona i, des de la capital catalana, desplaçar-se cap al centre de la Península per a unir-se amb altres cossos de l’exèrcit francès —que haurien travessat pels Pirineus occidentals— i llençar una ofensiva terrestre contra Portugal.
Aquella operació no era una invasió, com ha explicat la historiografia nacionalista espanyola, sinó que estava emparada pels acords signats entre l’Imperi francès —governat pel règim bonapartista— i el Regne espanyol —governat pel règim borbònic— i recollits al Tractat de Fontainebleau, signat tres mesos abans (27 d’octubre de 1807). Un cop a Barcelona (13 de febrer de 1808) —i sempre en virtut d’aquest Tractat hispanofrancès de Fontainebleau—, el capità general espanyol José de Ezpeleta va ordenar desocupar les fortaleses de la Ciutadella i de Montjuïc i el general francès Duhesme hi va aquarterar les seves tropes.
Dos dies després (15 de febrer de 1808), s’hi sumarien 4.000 soldats d’infanteria francesos més, que havien seguit el primer contingent de Duhesme. Durant aquells primers dies, no es va produir cap mena de fricció. Ni entre els militars espanyols i francesos, ni entre el poble de Barcelona i els soldats del règim bonapartista. Però, quan va córrer la notícia que el règim del rei Carles IV i del ministre plenipotenciari Godoy —que s’havia compromès a mantenir els militars francesos amb càrrec a l’erari públic espanyol— havia canviat de criteri i havia imposat aquesta càrrega a l’Ajuntament de Barcelona, es va produir un avalot popular.